Propaganda a quatre vents d’una nova iniciativa institucional: es farà un procés de “participació ciutadana” per posar nom de dona al 50% dels carrers de la nova urbanització de Cal Candi. És aquesta una iniciativa feminista i feminitzadora? O és una estratègia de manipulació del poder?
Cal Candi no té nom de dona. El model urbanístic que s’ha aplicat a Cal Candi, i que s’aplicarà per extensió a la resta d’Olesa amb l’aprovació definitiva del POUM, és el mateix model de sempre que respon a la lògica masculina (que prioritza el funcionalisme a la proximitat), prioritza la pervivència capitalista (en l’explotació de recursos naturals i en servitud a la lògica del mercat) i que exclou l’experiència urbana de les dones.
De fet, i admetent ja d’entrada pugui sonar molt simplista, quantes dones han participat del disseny d’aquests plans urbanístics? Quantes dones formen part dels equips tècnics redactors? Quantes dones polítiques han votat aquest model per Olesa en el nostre Ajuntament? Quantes? Simbòlic, oi?
Cal Candi i la futura Olesa seran un nou “patriarcat escrit en pedra, totxo, vidre i formigó” tal com diria la geògrafa feminista Jane Darke.
Dona és nom de vida i de lluita. Reivindicar la dona com a creadora i sosteniment de vida, sí, però també la dona associada a la mare terra, a la Pachamama o a Gaia més enllà de l’úter productor i reproductor: relacions, energies, necessitat, mirades i desitjos. La dona, i la comunitat, com a custodiadora de la natura, de la terra i del rius.
La maquinària del poder ha destruït el bosquet, els camps i la memòria de Cal Candi i així ho farà amb les vinyes del nord del nostre poble o amb els espais oberts de la Central. O la inexplicable cimentació dels torrents i les rieres en el terreny agrari de Can Llimona.
“S’han cregut que la impunitat és eterna, i s’equivoquen. Els pobles saben fer justícia” diria la nostra estimada defensora feminista Berta Cáceres Flores, tot veient el panorama urbanístic orquestrat pels de sempre (tots homes, per cert).
Dona és nom de llibertat. I l’acció transformadora, la política transversal del feminisme institucional, ens proposa un “procés de participació” des de l’individu i l’individualisme: un exercici de llibertat liberal, entesa com a llibertat d’elecció. C’est fini!
D’aquest extraordinari i revolucionari procés (ironia), la filòsofa Marina Garcés Mascareñas en senyalaria que ens condemnen a la frustració, que és una presó. I que en aquest sentit, “Mai serem lliures perquè això no és llibertat, sinó que és aïllament.”
Manipulació com a instrument fonamental de dominació. El moviment feminista emergeix i qüestiona la il·lògica lògica del poder dominant. I aquesta no està disposada a perdre ni un pam, i llança una ofensiva de manipulació, que només és un instrument pel manteniment de la dominació. Amb tots els seus enganys i promeses pot arribar a semblar, fins i tot, que consisteix en un diàleg entre parts iguals. Mentida!
L’antídot es troba en l’organització crítica i conscient, i com diria Maria Mercè Marçal i Serra, en “ser tres voltes rebels”. O quatre, o cinc…akelarre! Poseu nom de dones, però no en nom de la dona!
Moviment Veïnal
(Que agrupa persones, associacions i col·lectius en defensa del territori, la gent i els drets, tot fixant la vida al centre. I que intenta de desconstruir-se i autocriticar-se permanentment)
