Bernardo Cortés: persona singular, no personatge

Temps enrere vaig tenir l’ocasió de tractar amb moltes persones que avui se’ls titllaria de personatges. Certament que ni havien moltíssims que es buscaven la vida com podien, sobre tot per la plaça Real i les rambles de Barcelona. Els anys vuitanta Barcelona feia bullir l’olla, hi havia molta vida pels carrers (també moltes corredisses) i no com ara que sembla mes un parc temàtic. Aquells anys tot era més eclèctic però més autèntic, no hi havien zones de confort, els extrems anaven de la ma malgrat que alguns personatges l’única preocupació que tenien era la de buscar-se la vida amb molta cara dura.

Per mi, eren aquests els personatges, gent que no donaven res a canvi, vividors. A mitjans dels setanta vaig començar a tocar la guitarra seriosament, volia ser concertista i compositor. I a la que vaig tenir tres o quatre composicions vaig agafar a la Júlia (era la meva guitarra) i cap al metro. Volia veure si la gent es pararia per escoltar-me. Els diners eren secundaris però també necessaris.

Poc temps desprès vaig passar del metro a tocar a la Plaça del Pi i va ser allà on vaig conèixer a molts personatges singulars: en Xesco Boix, l’Ocaña, en Pepe Otal (avui tots ells ja no hi son) al Ramon Muns i d’altres que en aquests moments em falla la memòria.

Anys més tard, quant em podia permetre anar a la Barceloneta un cop per setmana a fer una paella va ser quant vaig conèixer al Bernardo (llavors encara no el feien sortir per TV3). Desprès de donar-li les gràcies per les seves cançons i de contribuir una miqueta al platet de la seva economia li vaig preguntar d’on venia: “Vinc d’Olesa de Montserrat, es allà on faig nit”; “Jo també soc d’Olesa”, li respongué. Ni ell ni jo ens vàrem preguntar de quina casa érem (pregunta important i típica per un sector d’olesans amb reminiscències caciquils), i a partir de les hores, cada vegada que ens trobàvem, fos per la Barceloneta o fos pel Barri Gòtic, ens regalàvem unes salutacions plenes de cordialitat i de respecte.

Els que varen convertir al Bernardo amb un friqui, tenen nom i cognoms, ells si que ho son de friquis!

Els catalans encara tenim la costum de posar mots, i si son una mica despectius la rialleta està servida. Si fos per mi, posaria una placa a la casa d’Olesa on pernoctava que digues: “Aquí hi visqué una persona singular. En memòria de Bernardo Cortés. Un tros de pa”.

Pep Sibina

Article anteriorManipulació en nom de la dona?
Article següentGeganta

Comentaris

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles relacionats

Tal dia com avui

9 de setembre de 1963 Crisis de la indústria tèxtil a Catalunya. Amb el decret de reestructuració comença el tan­cament de fàbriques. 11 de setembre de...

Guaita!

Aquests contenidors porten gairebé 15 anys al menys, muts testimonis de la transformació del barri. No molesten però no tenen sentit, però allà segueixen,...

Fora de joc

Maria Lluïsa, una veïna de la zona de l’Estació ens ha enviat una vintena de fotos de l’estat actual de les obres i opina...

Segueix-nos

1,740FansLike
2,596FollowersFollow
1,229FollowersFollow

Últimes entrades

Tal dia com avui

9 de setembre de 1963 Crisis de la indústria tèxtil a Catalunya. Amb el decret de reestructuració comença el tan­cament de fàbriques. 11 de setembre de...

Guaita!

Aquests contenidors porten gairebé 15 anys al menys, muts testimonis de la transformació del barri. No molesten però no tenen sentit, però allà segueixen,...

Fora de joc

Maria Lluïsa, una veïna de la zona de l’Estació ens ha enviat una vintena de fotos de l’estat actual de les obres i opina...

Homenatge

El passat 3 de setembre, membres de la Unió Ciclista Olesana van formar part de l’homenatge als companys del CC Rubí.

Futbol

Al temps que s’espera l’imminent inauguració de la nova gespa al camp de futbol municipal, el Club Futbol Olesa ha anunciat moltes renovacions i...
Farmàcies de Guàrdia