Lletra ballarina

Per adults

Cellers d’or: Vinari Premi dels vins catalans. L’hora del vermut és la meva hora preferida”, Empar Moliner

Vadevi és l’entitat organitzadora dels premis que duen el seu nom i que des del 2014 reconeixen oficialment els millors vins de Catalunya. Vadevi és el Diari dels Vinc Catalans, i té com a projecte mare el diari digital elMón.

El llibre que us recomanem hauria d’anar acompanyat d’una bona copa de vi negre, beguda amb calma i en silenci. Una bona manera de conèixer en Xavi d’Alella, en Tomàs de la Pobla de Cérvoles, la Eli de Reus, en Sergi de Porrera… i així fins a setze cellers d’arreu del territori amb un vi guardonat el 2020. El llibre és preciós, amb fotografies del cellers, textos d’experts en vi i aportacions imprescindibles d’Empar Moliner.

Si el llegiu aprendreu molt sobre vins i, sobretot, entendreu la lluita constant dels cellers per descobrir les terres, apostar per elles, recuperar-les, cuidar-les i fer-ne uns vins ben diferents entre ells però molt especials a cada taula!

Curiositats: el vi de missa que fan el De Muller ha estat l’oficial del Vaticà durant sis papats; el Mil·lenium va sorprendre a Madrid pel gust i per la ela geminada (que els van proposar d’eliminar); també a Madrid tenen tiradors plens d vermut (perquè sí, el vermut està de moda). A quina hora quedem?

“L’any sense primavera”, de Jordi Borràs. Textos d’Estel Solé

Aquest llibre que teniu a les mans no s’hauria hagut de fer mai”. Jordi Borràs, del pròleg.

Carrers buits i hospitals plens. Balcons amb llençols pintats. “Tot anirà bé”. Cues als supermercats. Residències d’avis confinades. Carreteres desertes. Sanitaris amb bosses d’escombraries. Teatres tancats. I la mort. Tot això i més coses retrata Jordi Borràs en un llibre que vol ensenyar el que no hem vist mai: el virus que ens ha canviat la vida.

A les fotografies les acompanyen els relats d’alguns testimonis: el d’Estel Solé, embarassada durant la pandèmia; el de la Mila, personal de neteja hospitalària ingressada a la UCI pel COVID; la d’una infermera flexible amb les visites; la d’un fill preocupat per sa mare; la d’una neta que pateix per l’avi; històries que podrien haver sigut les nostres.

Un llibre sobre aquest moment històric que ningú podia imaginar que viuríem: una pandèmia a nivell mundial que ens ha canviat la vida, i que Jordi Borràs fotografia des de punts de vista quotidians i, segurament per això , tan reals.

“Películas para la diversidad: aprender viendo cine, aprender a ver cine”

“No es lo mismo ser un consumidor de películas que desarrollar un espíritu critico ante ellas”. (del pròleg)

Us agrada el cinema? Les més de 20 pel·lícules que ens proposen des del grup d’investigació cinematogràfica de la Universitat Politècnica de València no són pel·lícules per passar una tarda de diumenge; són pel·lícules que ens posaran cara a cara amb els nostres conflictes interns, amb les nostres contradiccions. Pel·lícules que plantegen temes com les malalties mentals, la transsexualitat, la influència de les religions, el racisme, la política…

Per a cada pel·lícula trobem la sinopsi, un breu context històric i un anàlisi que, de fet, és el que propicia el debat posterior. A més, per si la cosa caigués en mans d’alguna mestre, es proposen també temes a debatre entre joves i una guia per al professorat. Tot molt acadèmic i potser un punt alliçonador. Però el recull de títols val la pena… sempre està bé torna a veure “Thelma y Louise”, “Tomboy”, “Forrest Gump” o “La vida de Adèle”, per posar només alguns exemples. Anem al cinema?

“Filosofía en la cocina: pequeña crítica de la razón culinària”, de Francesca Rigotti

“En nuestros extraños tiempos ocurre con frecuencia que la misma mano, generalmente femenina, pasa a lo largo del mismo día del ordenador al cuchillo que corta la cebolla o al cucharón que saca el caldo”

Cuina i filosofia caminant plegades. Aquest és el sentit últim del llibre que us recomanem. En la nostra civilització, filosofar i cuina son dues coses molt antigues. Però gairebé sempre han estat desvinculades entre sí. Amb el seu estudi, l’autora ens vol fer veure que potser van més lligades de la mà del que ens pensem. Per què si no les expressions devorar un llibre, digerir un concepte, tenir set de saber?

Infantils

 “L’àlbum de l’Adela”, de Claude Ponti.

Reedició de l’original del 1986 per Lata de Sal en la seva col·lecció Vintage.

Es tracta d’un imaginari sense paraules. Ens agrada tot d’ell. El seu format enorme, apaïsat, ens crida a jugar amb ell com si fos una tenda de campanya (mireu sinó  la il·lustració de la portadeta). La dedicatòria, a l’Adela, la seva filla que dona nom a l’àlbum. Els dibuixos que ens conviden a mirar i remirar. Ni ha que es repeteixen en diferents situacions al llarg de les pàgines, d’altres ens evoquen els contes clàssics. Dibuixos de joguines infantils que ens saluden al final de la funció esperant el nostre aplaudiment.

Per gaudir hores i hores inventant infinites històries, només ens cal deixar-nos seduir i sorprendre’ns a cada pàgina o millor encara deixar que els nostres infants ens expliquin la història.

 “Telma l’Unicorn” i “El retorn de Telma l’Unicorn”, d’Aaron Blabey , editats per Barcanova.

Voleu dir que hem de llegir un conte d’unicorns? Doncs, sí. Perquè la Telma ens va enamorar de seguida. I és que la Telma és molt especial, ella , la seva banya i el munt de purpurina que la fa brillar. I és que ella vol ser-ho d’especial, però ben aviat descobrirà que ser-ho no sempre és tan bonic i fàcil com sembla.

Un conte que ens parla de l’autoestima i de l’amistat i que sobretot ens fa somriure. I que a nosaltres ens ha reconciliat amb els unicorns.

Ah i no us podeu perdre la segona part: el retorn de Telma l’Unicorn.

Tots dos de l’Aaron Blabey  l’autor de Animalotes , que també podeu trobar a la Biblioteca.

Biblioteca Santa Oliva

 

Article anteriorGuaita!
Article següentTal dia com avui, però fa temps…

Comentaris

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles relacionats

“Somnis col·lectius”

Avançant-se una setmana a la celebració de Sant Jordi, amb l’objectiu d’adaptar-se al context de pandèmia i portar la cultura al carrer, es va...

Zoom: “Els últims dies”

Es compleixen vint-i-set anys de la mort de Kurt Cobain, líder de Nirvana.  A 1971, a The Dick Cavett Show -el mític programa nord-americà-...

Tal dia com avui, però fa temps…

7 d’abril de 1902 Dades estadístiques d’Olesa: 3.567 habitants; 271 alumnes que van a les escoles públiques i privades; 1.105 treballadors de fàbriques i centres...

Segueix-nos

1,739FansLike
2,596FollowersFollow
1,229FollowersFollow

Últimes entrades

“Somnis col·lectius”

Avançant-se una setmana a la celebració de Sant Jordi, amb l’objectiu d’adaptar-se al context de pandèmia i portar la cultura al carrer, es va...

Zoom: “Els últims dies”

Es compleixen vint-i-set anys de la mort de Kurt Cobain, líder de Nirvana.  A 1971, a The Dick Cavett Show -el mític programa nord-americà-...

Tal dia com avui, però fa temps…

7 d’abril de 1902 Dades estadístiques d’Olesa: 3.567 habitants; 271 alumnes que van a les escoles públiques i privades; 1.105 treballadors de fàbriques i centres...

Lletra ballarina

Per adults Cellers d’or: Vinari Premi dels vins catalans. “L’hora del vermut és la meva hora preferida”, Empar Moliner Vadevi és l’entitat organitzadora dels premis que...

Guaita!

Un raig de llum, original i creatiu, entre tanta foscor... A una cartellera als Closos...
Farmàcies de Guàrdia