@lletraballarina
Aquest mes de març estrenem canal d’Instagram i un apartat al periòdic 08640! Un canal únicament per a recomanacions literàries. Perquè el més valuós que tenim les biblioteques és a les prestatgeries. Metres i metres de prestatgeries plenes de llibres! Llibres que de vegades ens passen per alt, novel·les que potser no llegiríem mai però que si ho féssim, ens farien somriure. O ens farien plorar. O ens farien por! I l’emoció és sempre tan trepidant, que des de la biblioteca volem contribuir a aquest plaer que anomenem “llegir”.
Al canal hi trobareu, cada quinze dies, una recomanació representada per l’acció de llegir en llocs que segur que vosaltres també llegiu. I si no ho feu és perquè la vida a vegades ens atrapa i tenim tantes coses a fer que, sovint, ens oblidem d’aquell llibre que ens espera.
Biblioteca Santa Oliva
Per adults
“El capitalisme explicat als joves i als no tan joves”. Conversa amb la meva neta (tot esperant que en vegi el final), de Jean Ziegler
“Abans del coronavirus, el món no era cap lloc normal” del pròleg de David Fernàndez
Una manera de viure (per alguns), de sobreviure (per molts), de malviure (per més) i de morir (per masses). Podria aquesta ser una bona definició del capitalisme? En qualsevol cas, Ziegler ens planteja totes aquelles qüestions que porta implícit l’actual sistema econòmic mundial. I ho fa d’una manera poc acadèmica però molt pedagògica. Mitjançant una conversa amb la seva neta Zohra.
Tot comença quan la petita li pregunta a l’ avi el motiu de la seva discussió televisiva amb Peter Brabeck-Letmathe, president de Nestlé. Ziegler explica que Nestlé ocupa el lloc 27 a la llista de les empreses més poderoses del món.
- Doncs jo no hi veig cap problema, en això! La xocolata Nestlé és molt bona! – respon Zohra.
A partir d’aquí es desenvolupen les 174 pàgines del llibre: preguntes innocents (o no) i respostes basades amb arguments històrics, exemples, dades… que expliquen l’origen del capitalisme, el seu significat etimològic, els moviments alternatius, la borsa, el deute, les Nacions Unides, el Fons Monetari Internacional… Jean Ziegler és suís (com la Nestlé!), va néixer el 1934 i actualment és vicepresident del comitè consultiu del Consell de Drets Humans de la ONU.
“Comer setes”, de Llorenç Petràs
Ho sabíeu, que el rei del bolet va començar a estudiar medicina? I que la seva passió pels bolets va començar a Berga quan hi va anar a fer la mili? A “Comer setes” Llorenç Petràs ens explica aquestes i altres curiositats de com el fill d’una botiga d’aviram es converteix en un dels paradistes més reconeguts del Mercat de la Boqueria de Barcelona.
El llibre es divideix en tres parts diferenciades: la primera, en primera persona, ens serveix per conèixer l’essència de Llorenç Petràs, els seus orígens i els de la seva família. I com la passió per la gastronomia va guiar una vida plena de bon menjar, bon veure i, naturalment, plena de sotabosc. I de feina, de molta feina.
La segona part del llibre està dedicada als bolets: bolets segons la regió, el consum a Europa, la època de collir-los, la possibilitat de congelar-los, quin tipus podem trobar i identificar fàcilment als boscos, els bolets de cultiu… i un capítol dedicat exclusivament a les trufes (i al seu preu!).
I finalment, una tercera part per a les receptes. Poseu-vos el davantal i encengueu els fogons perquè no us resistireu a provar algun dels plats que proposa Eva Hausmann (us sona, oi?).
“100 musicales que deberías ver”, de Joan Francesc Cánovas
No us cansareu de mirar aquest llibre, una pàgina i una altra i una altra… i de recordar escenes i moment de West Side Story, Billy Elliot, Funny Girl, Evita, Mamma Mia… Frozen!
L’olesà Joan Francesc Cánovas, que de música i de musicals en sap molt, ens proposa un viatge pels musicals més significatius de la història. Avisant-nos d’entrada que n’hi hauria cent més dels que parlar!
Després de les primers pàgines, on sabrem més coses dels musicals com a peces teatrals, comencem un recorregut per 100 musicals. De cadascun se’ns en donen dades per situar-lo, se’n fa una sinopsi una descripció i, aquí ve el més bo, les curiositats que l’envolten. I en molts dels casos la gran pregunta: què va ser primer, el musical o la pel·lícula?
“La vergonzosa historia de la ropa interior”, d’Iwona Wierzba
Què pot portar a algú a investigar sobre l’origen de calces i calçotets? De la seva autora en sabem poca cosa: que és polonesa, que quan era petita sempre estava a la biblioteca on treballava la seva mare i que ella mateixa és bibliotecària i treballa en una escola.
De la seva afició per la roba interior, res. Però que s’hi ha dedicat, aquest llibre n’és la prova. Perquè ens explica com els humans vam sobreviure despullats a l’Àfrica i com, amb les migracions, i per protegir-nos del fred i de les ferides, vam inventar-nos la roba interior. Mica en mica, calces i calçotets han anat perdent la seva funció protectora per convertir-se en una peça de moda. I tot i que pugui semblar un tema avorrit, Iwona Wierza ens el fa realment entretingut i divertit. Curiós. I ple de dades que ens faran entendre determinants moments històries i moviments socials.
Infantils
“El llibre dels errors de Gianni Rodari”, amb il·lustracions de Chiara Armellini.
Seguim rebent les novetats editades arrel del centenari de Gianni Rodari, en aquest cas El Llibre dels Errors. Es tracta d’un recull de contes on l’autor deixa clares les seves idees pedagògiques (va ser escriptor, pedagog i periodista) resultat de la seva tasca de mestre de molts anys.
L’autor es planteja si val la pena que un infant aprengui plorant allò que podria aprendre rient. Rodari estava convençut que “els errors no es trobaven en les paraules, sinó en les coses i que el que s’ha de corregir son els dictats, però sobretot cal corregir el món”.
Així, aquest recull ens parla d’errors, errors necessaris perquè ens permeten aprendre. Errors ortogràfics i gramaticals. Alguns es veuen a primer cop d’ull, altres estan amagats entre les endevinalles. N’hi ha en vers i en prosa, tots embolcallats en personatges divertits i estrafolaris i en històries plenes d’humor i fantasia.
Es veu que la Teresa Duran (la gran Teresa Duran!) i la Txell Freixenet van haver de superar força entrebancs lingüístics i algun de geogràfic per fer-ne la traducció. I les il·lustracions de la Chiara Armelli beuen de les originals del Bruno Munari (amb qui Rodari treballa habitualment). Una gran edició per gaudir d’un dels nostres autors preferits.
“Color animal” d’Emmanuelle Figueras i Claire de Gastold
Si parlem dels colors dels animals segur que penseu en el camaleó i els seus canvis, el que potser no sabeu és que el seu aspecte canvia en funció de les seves emocions (una mica també ens passa a nosaltres).
Però més enllà d’aquest, a tot en el món animal els colors tenen una funció determinada. Aquí podeu descobrir que els colors fan que el mandril dominant s’imposi a la resta del grup, ja que els micos més llampants i acolorits son els més forts i autoritaris.
O que hi ha moltes especies en que els mascles i les femelles tenen colors ben diferents… o que d’altres perden el color si emmalalteixen… Una edició interactiva on anirem descobrint a partir de les solapes un munt de transformacions. Impossible no sentir curiositat, oi?
“Babar. Totes les històries” de Jean de Brunhoff
Aquí tenim per primera vegada reunides en un únic volum totes les històries d’en Babar, aquest simpàtic elefant convertit en tot un clàssic.
Segur que el coneixeu, però el què potser no sabeu és que en realitat aquest personatge va ser creat per la Cécile, la dona d’en Jean i mare dels seus fills a qui cada vespre explicava una història inventada.
Poc es devia imaginar que aquest elefant que fuig de la jungla per salvar-se dels caçadors i arriba a la civilització dels humans acabaria sent el protagonista d’una sèrie de contes editats per primera vegada el 1931 i dels que avui encara se’n fan reedicions.
I no deixeu de llegir el pròleg de Maurice Sendak, un altre dels grans entre els grans. Us heu preguntat mai perquè serà que hi ha tants elefants famosos al món de la literatura infantill? Sou més d’en Babar, l’Elmer, el Pomelo o del Peit Elliot?
“La anarquía explicada a los ninos” de José Antonio Emmanuel
¡A los hijos del proletariado español! Així comença aquesta curiositat que ens ha arribat ala secció infantil però que va clarament dirigida als adults.
Va ser publicada per primera vegada el 1931 pel pedagog José Antonio Emmanuel per explicar als nens què era l’anarquia però sobretot per orientar als pares que volien educar als seus fills en aquests ideals.
“La anarquía es una doctrina política que, no contenta con la organización que se ha impreso a la humanidad desde que surgió la sociedad, defiende una vida basada en el amor universal, la solidaridad humana y el cese de esa desigualdad entre los seres que los divide en pobres y ricos, explotados y explotadores”.
El seu autor (cosí de Picasso) i seguidor de Ferrer i Guàrdia era pedagog de formació i va escriure nombrosos articles sobre l’educació de l’època. Les il·lustracions són espectaculars gravats de la Fábrica de Estampas. I heu de saber que el seu autor va ser el fundador del BAI la Biblioteca anarquista internacional https://bibliotecainternacionalanarquista.noblogs.org/
