Aquesta casa està situada al carrer de l’Església número 38, i fa cantonada amb el carrer de Sant Josep Oriol.
Es tracta d’un edifici que consta de planta baixa, pis i sota coberta amb coberta inclinada de teula ceràmica. A la planta baixa hi ha tres portals emmarcats i al pis tres balcons amb barana de forja i balconera emmarcada amb cornisa; al damunt, les obertures de les golfes. A la façana lateral es repeteix el mateix esquema amb quatre balcons i obertures. La façana posterior té una interessant galeria vidriada, amb porxo a la part inferior, que dona al jardí, i una galeria amb arcs de mig punt als pisos. Al pis interior s’hi conserven pintures originals en parets i sostres. La planta baixa està força reformada. Inicialment estava dedicada a magatzem i celler, més endavant fou reconvertida en habitatge. S’hi va adequar un menjador i altres habitacions.
El jardí, que ocupa una bona part de l’illa de cases i pràcticament tota la llargada del carrer de Sant Josep Oriol, és d’especial interès i compta amb diverses espècies d’arbres centenaris.
La casa es va edificar al lloc on antigament hi havia estat ubicada una premsa d’oli, de propietat del Monestir de Montserrat. El projecte de construcció de l’edifici data del 1867 i va ser encarregat per Pere Capdevila, veí d’Olesa, al aleshores arquitecte municipal Carlos Gauran i Casals (1816-1885). Aquest Mestre d’Obres també va ser arquitecte municipal de Sant Sadurní d’Anoia i de Vilafranca del Penedès i, a part d’aquestes tres poblacions, hi ha edificis dissenyats per ell repartits per molts indrets de Catalunya, com ara: Barcelona, Sabadell, Caldes de Montbui, etc.
Creiem que, possiblement, el nom Clota deriva d’un antropònim, ja que l’ús de la preposició de en els antics esments documentals, així ens ho indicaria. Si no fos aquest el cas, es tractaria de la forma femenina de clot en el sentit de ‘clot gran; terreny enclotat’ (DCVB,3,222).
Antoni Pérez Solsona
Cronista de la vila
Fotos: Arxiu Fotogràfic Municipal
