Un dels edificis que va iniciar l’expansió del nucli urbà a la zona de l’Eixample va ser l’Hotel Gori. Va ser inaugurat el 31 de maig de 1899 i el va construir Quim Gori, un pagès que va canviar d’activitat i que tenia tramvies tirats per cavalls a Barcelona. La finca, emplaçada en terrenys de conreu, ocupava una extensió de 14.878 metres quadrats. La creació de la carretera a la Puda tallà part de les seves terres i aquest inconvenient fou el motiu per què emprengué noves vies. La nova centúria s’encetà amb aires d’inquietud per als Casals: inicien un nou camí que els porta a Barcelona, on tenen una agència de transports, es fusionen amb una companyia de carruatges i obtenen l’exclusivitat del transport des de l’estació del Nord fins a la Puda; fan servir per a aquest servei, tartanes i landós. Viuen a la capital conservant les terres d’Olesa, però de mica en mica es van venent les que tenen situades fora de la vila.
En Bernat Casals, però, comprà un terreny tocant al seu mas on en Feliu tenia una fàbrica: era el tros que li mancava per fer realitat un negoci que duia de cap. No gaire més tard, en Joaquim Casals demanà permís a l’Ajuntament per envoltar amb un mur tota lseva propietat del carrer de les Hortes. En Joaquim Casals, anomenat “Quim Gori”, mogut per la munió de persones que venien a prendre les aigües del balneari de la Puda, tingué la idea d’edificar un hotel a les seves propietats del mas Gori, ja que s’adonà de la mancança de places d’allotjament i del fet que hi havia cases particulars d’Olesa que s’omplien durant l’època de més afluència de forasters.
En les dependències de l’hotel, en els edificis que donaven al carrer Anselm Clavé, hi havia l’Agència, amb un servei de diligències que comunicaven la vila amb la llunyana estació del Nord.
L’Hotel Gori i els seus annexes continuaren essent propietat particular, fins que l’any 1932 els germans Casals varen vendre l’hotel amb el parc a l’Ajuntament d’Olesa per 750.000 pessetes i una pensió vitalícia per els dos germans de 25.000 pessetes al mes i que al morir el primer, el segon cobraria la seva part, o sigui, 50.000 pessetes. Aquest acord es dugué a terme fins els anys 60 que va morir l’últim dels dos. Hem de dir que l’Ajuntament abans d’estar en l’edifici de l’Hotel Gori, estava a on hi ha la parròquia. Olesa obtingué així, un patrimoni molt valuós i quelcom que la situava per davant de les poblacions de semblant importància i de moltes ciutats: “Olesa tenia un parc públic”.
Un dels edificis que va iniciar l’expansió del nucli urbà a la zona de l’Eixample va ser l’Hotel Gori, que va adquirir una nova funció quan, a partir de l’anys 1933, es va convertir en la Casa de la Vila en allotjar les dependències municipals. L’Hotel Gori, inaugurat el 31 de maig de 1899, el va construir Quim Gori, un pagès que va canviar d’activitat i que tenia tramvies tirats per cavalls a Barcelona. La finca, emplaçada en terrenys de conreu, ocupava una extensió de 14.878 metres quadrats. Al seu interior hi havia, a més de l’hotel, un gran jardí i les instal·lacions que allotjaven les diligències que portaven els estiuejants des de l’estació del Nord al balneari de la Puda.
Des del 5 de novembre de 1933, la corporació municipal es va traslladar a l’Hotel Gori. El jardí d’aquella instal·lació hotelera es va convertir en el nou parc municipal, obert al públic.
Al nou edifici de l’Ajuntament, a més d’allotjar les dependències municipals, s’hi van encabir alguns mestres de l’escola pública i el secretari municipal. Una part dels baixos de la Casa Gran van servir per instal·lar la biblioteca municipal, una institució que ha fet un gran servei per la cultura de molts olesans i que ha perdurat al llarg dels anys.
Elies Valldeperas Costa
Agraïment: Arxiu Històric Municipal
