El dolor és complex, tan complex com el cervell. De fet, és el cervell l’encarregat de fer-nos percebre aquesta sensació tan desagradable. Això significa que el dolor és psicològic? No! Això significa que el dolor no es real? El dolor sempre és real, però és subjectiu, cadascú ho viu d’una manera diferent.
El nostre sistema nerviós (cervell), junt amb el sistema immunitari, tenen una funció primordial per la nostra supervivència: protegir-nos d’allò que podria ser un perill per la integritat física del nostre cos. El cervell és molt eixerit, té la capacitat d’aprendre i tenim la sort que, a través d’aquest aprenentatge, pot anticipar-se al perill i avisar-nos amb antelació per evitar un mal major; o pot considerar que quelcom no és perillós i filtrar-ho perquè puguem continuar amb la nostra activitat i no aparegui cap sensació.
El cervell ho avalua tot i ho fa gràcies a la informació que li arriba de receptors ubicats per tot el cos, a la pell, als músculs, als ulls, l’oïda… Tot el que rebem a través d’aquests receptors és informació i tot passa per un filtre, el cervell. La informació sensorial que percebem en el present, s’ajunta amb tot el nostre aprenentatge, les nostres experiències passades, les experiències de persones del nostre entorn, les expectatives… i la manera que té el cervell d’avisar-te sobre les seves avaluacions és posar-te en la consciència percepcions o sensacions. El dolor és una d’aquestes percepcions quan el cervell avalua amenaça i considera que t’has de protegir.
Quan ens fem mal: ens tallem amb un ganivet, ens donem un cop, patim una caiguda, ens cremem amb el forn… el dolor està molt ben justificat, serveix per avisar-te d’una lesió i que, per tant, t’has de protegir fins que els teixits es regenerin. Però moltes vegades el dolor va més enllà de la regeneració dels teixits o inclús apareix dolor sense una causa que ho justifiqui. El problema quan no es troba la causa, és posar una etiqueta diagnòstica que deixa a la persona en una posició de vulnerabilitat i passivitat, perquè suposadament no hi ha res a fer…
La diferència entre deixar el dolor a l’atzar i fer-li front, és adquirir coneixement. Hi ha molts mites, malentesos i pors amb relació al dolor i és molt important que si estàs passant per un procés de dolor, aprenguis conceptes actualitzats sobre ell. Comprendre com funciona el dolor et col·loca en una posició activa, t’ajuda a gestionar-lo amb major eficàcia, et canvia la manera de pensar sobre ell i redueix el seu significat amenaçant. De fet, l’educació en dolor ja forma part de les guies clíniques. Nombrosos estudis científics conclouen que educar a la població en la comprensió del dolor, ajuda en la seva millora. Per tant, es converteix en una eina indispensable en el tractament. Conèixer com funciona l’organisme per desfer creences, interpretacions o idees que mantenen al cervell en un estat d’alerta-protecció constant, és el principi del camí per començar a fer front al dolor.
Silvia García Aguilera
Fisioterapeuta
Experta en psico-neuro-immunologia clínica
