Durant tots aquest dies bojos hem volgut parlar amb els directors i personal de les residències d’Olesa, els principals epicentres del coronavirus. No ho hem pogut fer amb els directius de la residència La Vila ni de Santa Oliva (per diferents raons que no venen al cas). Però sí que hem entrevistat a Felip Gibert i Montserrat Jàcome, directors de les residències Nuestra Senyora de Montserrat i Sant Agustí, respectivament.
Aquí tornem a publicar la entrevista amb el Felip del passat 24 de març, que alguns ja han pogut llegir a les xarxes. Al final, el director del centre destaca algunes qüestions i actualitza l’estat de situació.
En Felip Gibert, últimament, dorm molt poc i està en tensió permanent casi tot el dia. Ell com a director i també tot l’equip de la residència Nuestra Senyora de Montserrat, viuen uns dies al límit. De moment, la residència no ha tingut cap cas de contagi, però “el mínim error, i tens el virus dintre”, segons confessa en Felip.
L’acta de constitució de la Junta del Patronat de l’Hospital d’Olesa de Montserrat va ser efectuada el 25 de novembre de 1927. Aquesta primera junta va estar presidida pel Sr. Alcalde, D. Salvador Casas i Baltasar i la vicepresidència va recaure en el Sr. Rector, D. Pere Montcunill i Martra. La resta de càrrecs de la junta eren ocupats pel Sr. Emili Blanxart i Pedrals, el Sr. Benet Margarit i el Sr. Joan Torras i Font. La capacitat de la residència a dia d’avui és de 60 places (21 places públiques i 39 places privades). Al Centre de dia, en tant, disposen d’una capacitat de 16 persones. En aquests moments, l’equip humà del centre està format per: 27 cuidadores (entre auxiliars de clínica i gerocultors), 1 governanta, 2 persones de neteja, 4 persones a cuina, 1 persona a bugaderia, 2 infermeres, 1 metge, 1 treballador social, 1 psicòleg, 2 fisioterapeutes, 2 animadores i 1 director/gerent, a part dels 10 membres del Patronat.
En Felip ha destinat part del seu poc temps actual per atendre la nostra sol·licitud d’entrevista, per la qual estem molt agraïts. Aquí va…
P: Com perceben els interns la situació d’alarma?
R: Això depèn molt del grau de deteriorament cognitiu que presenta cadascú. En termes generals, la gran majoria de residents entenen i són conscients de la gravetat de la situació. Intentem mantenir-los informats, però intentant transmetre sensació de calma, explicant què significa aquest confinament i perquè es fa.
Però lògicament, igual com la resta de població, mantenir un confinament d’aquest tipus no és agradable i més quan ja porten dues setmanes sense poder veure a les seves famílies. Per això, part del personal es dedica a mantenir el contacte amb les seves famílies, ja sigui per trucades de telèfon o per videotrucades.
P: Com us heu organitzat aquests dies?
R: És complicat poder explicar tot el què, a dia d’avui, porta fent i està fent el personal de la residència per atendre i fer front a aquesta situació de crisi. La residència disposa de tot un conjunt de protocols (fixats per l’Administració com a normes bàsiques de funcionament) i de pautes d’actuació (que els centres anem adaptant en base al dia a dia). A part dels protocols mínims que ens estableix l’Administració, cada centre pot elaborar els seus propis per complementar el treball diari.
Cap de tots aquests protocols ni pautes d’actuació, contemplaven una situació com la que a dia d’avui estem vivint d’emergència nacional. De tots els protocols que disposem en el nostre centre, el que més es podia ajustar a una situació similar és el que es va elaborar, en el seu moment, per fer front a la grip A. Aquest va ser el nostre punt d’inici.
A nivell organitzatiu, a primers de març, i veient les informacions que anàvem rebent per part de l’Administració, en especial l’autonòmica, vam constituir el nostre equip de crisi. Va ser un equip format principalment per 6 persones (servei mèdic, servei d’infermeria, treballador social, governanta i Direcció), amb reunions continuades, recollida d’informació, contactes amb altres residències per veure què feien i principalment seguir de manera estricte totes les indicacions, pautes i recomanacions que des de l’Administració ens anaven dient.
El què a dia d’avui tots tenim molt clar, és que cal treballar junts, en aquests moments no hi ha ni càrrecs ni categories. Com anirà? No ho sabem. Sabem com estem ara, com hem passat el dia d’ahir però no podem preveure què ens passarà demà.
P: Què necessiteu i de qui?
R: A nivell material, necessitem el què tothom necessita: material sanitari. Tot i que en un primer moment vam corre molt a fer tot un treball d’aprovisionament de guants, mascaretes, EPI’s, material higiènic, etcètera, per un confinament de 15-20 dies, abans que es decretés la centralització de tot aquest tipus de material, a mesura que passen dies les existències van baixant. I les ajudes poden venir de qualsevol lloc i administració.
A nivell de voluntariat, poca cosa es pot fer a dia d’avui dins del nostre centre, ja que no hi pot accedir ningú, tret del personal, per motius de seguretat. El suport de voluntariat que podem rebre a dia d’avui estaria més centrat en suport anímic.
De fet, la nostra residència, des del primer moment va posar el servei de cuina a disposició dels serveis socials locals, per si alguna persona gran d’Olesa sense família ni recursos necessitava menjar a domicili. Actualment hi col·laborem en 8 domicilis.
P: La residència està tancada als familiars?
R: Sí, la residència està tancada des de la setmana del 9 de març. El tancament no només afecta als familiars, des del primer moment es va tancar a tothom. Només hi tenim accés els treballadors, no hi ha visites de famílies, ni de comercials ni de proveïdors.
P: Rebeu ajudes?
R: A nivell de les administracions, en aquests moments no rebem cap mena d’ajuda material. Sí que ens estan enviant informació, directrius i recomanacions per fer front a aquesta pandèmia.
El què voldríem destacar i agrair, és tot el gran suport per part de moltíssima persones que ens envien mails amb dibuixos, vídeos i molts missatges de suport que ens ajuden a continuar endavant. Tot això ens ajuda a passar els dies amb més alegria.
P: Com ha canviat el dia a dia dels interns?
R: El canvi ha estat molt gran, igual com a la resta de població. El fet de no poder sortir a caminar pel carrer, no veure a les seves famílies cada dia, això no deixa d’afectar a tota persona.
Hem adaptat tot el pla d’activitats del centre en funció de l’estat en què ens trobem.
La nostra situació a dia d’avui i des de la setmana passada, és de confinament a habitacions. Això vol dir que hem limitat al màxim el flux de moviment en zones comunes. Aquesta situació encara limita més i afecta molt més als nostres residents. Per això, cal destacar l’enorme treball que està fent tot el personal del centre atenent diàriament de manera personalitzada a cada resident.
P: Una resident va fer 101 anys… com va estar la celebració?
R: La senyora dels 101 anys és la Madrona Badia. Ahir li vam cantar l’aniversari feliç, li vam portar un pastís i es va celebrar de la millor manera que es va poder. La seva família ens va enviar unes felicitacions que li vam penjar a l’habitació i també vam rebre multitud de vídeos, felicitacions i dibuixos de molta gent d’Olesa que anaven adreçats a ella.
P: Què li pots dir als familiars i a la gent del poble?
R: El missatge que puc donar als familiars és que el personal de la residència està treballant molt per garantir el màxim benestar, confort i atenció als nostres residents.
Que ens poden trucar sempre que vulguin i a l’hora que vulguin, poden preguntar tot el què vulguin, als telèfons 93 778 3911 i/o 93 778 3861 o bé per mail a: ntrasramontserrat@gmail.com
I que si en algun moment, per desgràcia, en resultem afectats, treballarem encara més per fer front a aquesta situació.
A nivell de la població local, l’única cosa que puc dir és que fem cas a totes les recomanacions que des de les administracions ens donen. Que tinguem paciència, força i molts ànims. I finalment, voldria aprofitar aquest moment d’angoixa que tots plegats estem vivint, per agrair el gran treball que està fent tot el personal de la nostra residència; sense l’esforç, la dedicació, les ganes, la comprensió i l’estima per aquesta feina seria impossible sustentar el dia a dia de la nostra casa. Com a Direcció no tinc paraules suficients que a dia d’avui estiguin a l’alçada del seu treball.
Redacció 08640
PD: El passat dimecres 1 d’abril, en Felip ens van fer arribar el següent escrit:
“A dia d’avui, 1 d’abril de 2020, la nostra Residència continua sense tenir cap focus de COVID-19. Però, per desgràcia, sí que hem tingut dues baixes de dos residents. Cap dels dos difunts ha estat ni relacionat ni vinculat a aquest virus. Una de les defuncions, va ser per mort natural, un “paro” i la segona va ser per un procés final de vida. En aquesta segona defunció, els serveis mèdics de la residència, com a prevenció, van creure oportú activar el protocol d’actuació de COVID. Vam rebre el suport de l’equip del CAP i a la senyora difunta se li va fer la prova pertinent, tenint un resultat negatiu de la mateixa. Cosa que ens permet continuar, en aquests moments, sense cap focus dins la nostra casa.
Des de la nostra residència i de part de tot el personal, aprofitem aquesta publicació, per expressar les nostres més sentides condolences a totes dues famílies, patir la pèrdua d’un familiar és dolorós i en les circumstàncies actuals encara ho és més. Per això, des del nostre servei de Psicologia, el posem a disposició de totes dues famílies pel què puguin necessitar.
Ara són moments complicats, complexos i difícils per a tota la nostra població i per a tota la societat. Per això, des de la residència, dins de les nostres possibilitats, ens vam oferir als Serveis Socials locals, per si podíem ajudar a gent gran d’Olesa amb dificultats. Aquesta col·laboració, ens permet a dia d’avui, donar ajuda a 8 persones, fent el dinar i el sopar de dilluns a divendres.
Per la resta, continuem al dia a dia, treballant al màxim per poder oferir la millor atenció possible a tots els nostres avis. Treballem el matí per arribar a la tarda, i a la tarda per arribar a la nit sense incidències. Cada torn que acabem bé, és un èxit. Els treballadors de la residència, pilars de la nostra casa, ho estan donant tot, i fan tot el possible per poder sortir d’aquesta crisi.
Només ens queda dir que cal extremar al màxim les precaucions, ser conscients que només amb l’esforç de tothom ens permetrà sortir d’aquesta situació.
Nosaltres estem aquí, continuem treballant i tothom que vulgui posar-se en contacte amb nosaltres ho pot fer als telèfons 93 778 3911 / 93 778 3861 o bé per mail a: ntrasramontserrat@gmail.com
També voldríem donar les gràcies a tots els veïns que cada dia surten a fer suport, al personal del CAP, als departaments de l’Ajuntament que ens van trucant constantment per preguntar com estem, als Mossos d’Esquadra i en especial a la Policia Local d’Olesa, ja que ens han vingut a animar amb dues unitats, fent sonar les seves sirenes, i aplaudint el treball que està fent tot el personal d’àmbit sanitari.
També, volem tenir un record a totes les famílies dels nostres avis, per la gran paciència que estan tenint amb tots nosaltres, per la confiança, suport i escalf que ens donen cada dia quan parlem amb ells. Sense la seva comprensió ens seria més difícil. A totes elles moltes gràcies. Però per damunt de tot, agrair a tots els avis que tenim a la nostra residència, com ens estan ajudant a passar el dia a dia, ells ens ho estan fent tot molt més fàcil.
