Joan Arévalo està a la CMO des de 1989. Actualment és president del Consell Rector. És pèrit industrial, diplomat en Direcció i Administració d’Empreses i Cooperatives i en Hidrologia. Està casat i té tres filles i quatre nets.

P: Un dels principals objectius de la CMO ha estat i és la sostenibilitat, com es reflecteix a Olesa? Què aporta la CMO per a millorar la sostenibilitat del medi ambient?

R: La CMO es va fundar el 8 de desembre de l’any 1868. L’any 1872, acabada la mina, va iniciar el subministrament d’aigua. Olesa no tenia més de tres mil habitants. Disposar d’aigua amb garanties sanitàries era molt preuant, si tenim en compte que el proveïment d’aigua era de fonts i pous casolans,  sense cap garantia que el consum no tingués efectes que podien anar des d’afectacions gàstriques a cops mortals. En aquella època, beure vi era més segur que veure aigua. No tots els olesans i olesanes tenien mitjans econòmics per tenir aigua de la mina a casa.

Avui l’aigua potable és considerada un bé comú i disposar-ne d’ella un dret humà. Les coses han canviat molt des dels inicis de la CMO fins avui. Al llarg dels 150 anys, l’entitat ha fet passos molt importants i ha subsistit, malgrat que s’han patit guerres, temps de penúries, caciquisme, monarquies  absolutistes, dictadures, repúbliques  i una infinitat de lleis  i reglaments  reguladors de l’aigua.

P: He llegit que “si tothom al món consumís tant com una persona de classe mitjana d’un país desenvolupat, necessitaríem tres planetes per sostenir-nos”. Què vol dir això?

R: En termes de sostenibilitat, la CMO ha fet també molta feina. Hem de saber que, fa 25 anys, la CMO tenia uns 6.000 socis, ara en tenim  uns 11.000, un 83% més. El consum d’aigua, actualment, és inferior del que hi havia fa 25 anys. Això també suposa menys consum d’energia elèctrica, menys extracció d’aigua del riu, menys abocament d’aigua al clavegueram i, en definitiva, més eficiència i sostenibilitat.

S’ha passat d’un consum d’aigua de 175 litres (any 1994) per habitant i dia a 108 litres. S’ha disminuït el consum domèstic en més d’un 38%. Si  la CMO no hagués treballat per la sostenibilitat i l’eficiència, faltaria aigua al riu. El planeta necessita un temps per autoregenerar-se, per tornar a recuperar l’estat natural de l’aigua.

Totes les matèries primeres i els processos industrials transformadors fan un ús considerable d’aigua. L’agricultura per produir aliments necessita una quantitat d’aigua dolça molt considerable (75%). Només el 2,5% de la terra és aigua no salada.

Més de mil milions de persones al món pateixen falta d’aigua de boca. La dessalinització podrà ser la solució. La població de la terra es multiplica de forma exponencial i els  mitjans per obtenir recursos per a tots, encara no estan prou desenvolupats. El canvi climàtic afectarà negativament aquesta situació. L’economia circular, un dels seus objectius, és pal·liar aquesta falta de matèria primera, que és finita.

“Si  la CMO no hagués treballat per la sostenibilitat i l’eficiència, faltaria aigua al riu.”

P: L’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de la CMO organitza portes obertes, amb quin objectiu?

R: El proper 22 de setembre celebrarem el Dia del Cooperativista amb una trobada a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable Mas de les Aigües. La jornada donarà inici als actes del 150è aniversari.

L’objectiu és ensenyar tots els processos físics i químics per potabilitzar l’aigua que s’extreu del riu per mitjà de pous.  També per veure quin és l’estat de tota la infraestructura que ho fa possible i les condicions de treball de l’ETAP.

El coneixement dona confiança als usuaris quan obren l’aixeta de casa. Coneixen el tractament que ha tingut aquesta aigua al mateix temps que en valoren la gestió, complexa, del procés fins que arriba a casa seva.

“S’ha passat d’un consum d’aigua de 175 litres (any 1994) per habitant i dia a 108 litres. S’ha disminuït el consum domèstic en més d’un 38%.”

P: Des de la CMO, creuen que cada olesà es sent soci de la cooperativa?

R: En una cooperativa com la nostra, amb més de 10.000 socis i sòcies, que gestiona un servei públic com l’aigua, és normal  que una gran majoria no tingui interioritzat el fet de pertinença a l’entitat. El que sí crec és que tots saben i valoren que la gestió cooperativa fa possible que la factura de l’aigua sigui més d’un 40% inferior a la dels pobles de l’entorn i àrea metropolitana. També valoren l’atenció personal que tenen en cas de qualsevol incidència que es produeixi. El tracte que tenen i reben els socis i sòcies és de copropietari, també  saben que si es donen de baixa recuperen l’aportació que van fer revaloritzada.

P: Com preveu el futur de la gestió de l’aigua? Com hi influeix el canvi climàtic?

R: Cada vegada més els consumidors volem saber com es gestionen els serveis públics, que moltes vegades són monopolitzats per empreses multinacionals. L’aigua és un bé essencial i necessari per al desenvolupament humà. L’aigua  entesa com un bé comú ha de ser gestionada amb la participació directa dels ciutadans, que en són els consumidors.

El canvi climàtic provoca que tinguem menys disponibilitat d’aigua, i això ha de fer que la seva gestió no estigui en mans, només, de l’empresa privada,  sinó que sigui participada per tots els usuaris de l’aigua. No poden haver-hi increments de preu quan hi ha períodes llargs de sequera. Cal fer una gestió de prevenció pensant en el futur i un estalvi continuat. Hem d’evitar que hi hagi situacions com les del subministrament elèctric, que com més necessitat i consum hi ha,  més s’apuja el preu. L’aigua no es  un element mercantil, és una necessitat vital.

“Cada vegada més els consumidors volem saber com es gestionen els serveis públics, que moltes vegades són monopolitzats per empreses multinacionals.”

P: L’Associació Catalana d’Amics de l’Aigua va atorgar a la CMO el Premi de l’Aigua 2018 pels 150 anys de la fundació de la cooperativa. 150 anys no són pocs, oi? Com es veu des de dins de la CMO la gestió de l’aigua?

R: La CMO ha arribat fins al dia d’avui amb una projecció de fer-ne 150 més. Un segle i mig és molt de temps, cal valorar que la Comunitat forma part del patrimoni d’Olesa. Al llarg d’aquest anys hi han participat molt olesans i olesanes, de totes maneres de pensar i fer, amb diferents colors polítics i creences religioses, però tots necessitaven l’aigua i valoraven  i respectaven la gestió que se’n feia, que era la millor i sobre la qual podien participar-ne. La CMO ha tingut 31 presidents.

P: És replicable el projecte olesà de gestió de l’aigua en altres municipis?

R: Sí. El projecte de la cooperativa de segon grau Aigua.coop persegueix aquesta possibilitat. El model exacte d’Olesa és impossible, atès que ara no es donen les circumstàncies perquè sigui factible. El que preveu el projecte Aigua.coop és que alhora que els ajuntaments recuperen la gestió de l’abastament, constitueixin una empresa mixta, amb l’Ajuntament i la Cooperativa de Consumidors i Usuaris. Hi ha ajuntaments que hi estan treballant, però els canvis i les gestions de l’Administració són lents i haurem d’esperar. La nova Llei de Contractes de la Funció Pública afavoreix aquest tipus d’empresa.

 “Tenim la preparació i la voluntat perquè aquest 150è aniversari sigui un punt i seguit a la història d’Olesa.”

P: Com prepareu les celebracions pels primers 150 anys de la CMO?

Amb il·lusió. Volem deixar testimoni d’haver rebut una herència que entre de tots els olesans i olesanes hem  preservat i fet créixer fins al dia d’avui. També ho celebrarem  com un punt d’inflexió per desenvolupar projectes de futur que en benefici dels olesans i olesanes.

Tenim la preparació i la voluntat perquè aquest 150è aniversari sigui un punt i seguit a la història d’Olesa.

08640