… Jordi Parent, alcalde d’Olesa
“Els primers 100 dies”
P: Què és el primer que vas fer el dia que vas entrar a l’Ajuntament com a alcalde?
R: Tal i com havia promès en període electoral, vaig anar a visitar a tots els treballadors i treballadores municipals (ho vaig fer en diversos dies), perquè crec que una de les funcions dels càrrecs electes és ajudar a fer la vida del personal públic més fàcil. L’hem d’ajudar en tot allò que estigui a les nostres mans.
P: Com va canviar el teu dia a dia respecte la teva vida personal i laboral?
R: En l’àmbit laboral, portava més de 21 anys dedicat a l’empresa privada, gestionant una petita empresa d’una treballadora. Vaig duplicar la plantilla per poder dedicar-me cos i ànima a l’alcaldia. Van ser dies trepidants, plens de decisions difícils, que són ara el meu dia a dia, per sort acompanyat per un gran grup tècnic i polític que em fan el camí mes fàcil. Vaig a dormir més d’hora, esgotat, i em llevo també més d’hora per intentar ser dels primers que arriba a l’Ajuntament. Són jornades laborals molt llargues, però alhora, molt enriquidores. Tinc menys temps per a la família, això és el que porto pitjor però, abans d’acceptar el càrrec, va ser un dels temes que vam parlar a casa i va ser una decisió presa col·lectivament.
P: Què trobes a faltar de la teva “vida anterior”?
R: Trobo a faltar passar més hores amb la meva família i amb els amics, tot i que, les que passo, provo que siguin de molta qualitat. Trobo a faltar poder jugar més a pàdel, l’esport que practicava amb més assiduïtat. Trobo a faltar passar caps de setmana dedicat a seguir els partits dels esports que practiquen els meus fills. També el contacte amb els meus clients, tot i que ara tinc contacte amb moltes persones, i això m’omple moltíssim.
P: Són poc dos anys per als projectes que teniu en ment?
R: Els projectes que tenim en ment són de govern i, per tant, els mirem des del prisma del mandat sencer, és a dir, els 4 anys. Si em preguntes pels dos anys d’alcaldia, crec sincerament que en dos anys es poden fer moltes coses i pots deixar clar el tarannà i el perfil que vols tenir. Malgrat que els primers dos anys faig d’alcalde, durant els quatre anys de mandat podré prendre decisions d’alcaldia, ja que des del primer moment, en Marc Serradó i jo compartim les decisions importants.
P: Com és un dia com a alcalde?
R: Cap a les 8 h arribo a l’Ajuntament. El primer que faig és repassar correus i signar documents. Entre les 8:30 i les 9 hores comencen les reunions, que poden ser amb els meus departaments, amb d’altres d’aliens a les meves regidories o amb empreses o persones externes a l’Ajuntament. Les reunions es van alternant amb estones lliures que dedico a contestar correus electrònics o a firmar decrets, edictes o peticions. Cap a les 14:30 hores vaig a dinar i a les 16 hores ja torno a ser a l’Ajuntament. Segueixo amb la mateixa dinàmica que al matí, fins que cap a les 19:30 hores queda tot molt més tranquil (els dies que tenim Junta de Govern, Ple municipal o comissions informatives no es així) i puc dedicar-me a llegir tots els correus que tinc pendents i a signar aquells documents que, per manca de temps, no he pogut signar abans. Cap a les 20:30 o 21 hores marxo cap a casa a sopar i a descansar.
Tot això es veu alterat quan he de sortir a algun acte o vaig a visitar alguna associació o entitat. O quan, senzillament, vaig a passejar per un barri i parlar amb la gent del carrer. És una part important de la feina d’un alcalde que, per desgràcia, encara no he pogut fer tant com m’agradaria, a causa de que els primers 100 dies de govern serveixen també per prendre les mesures a la nova realitat. Però ho començaré a fer més sovint.
P: Què és el que menys t’agrada de la teva feina?
R: Crec que ser l’alcalde d’Olesa no és només una feina, és un estat temporal a què et dediques les 24 hores del dia. Per això m’ho prenc amb la responsabilitat que es mereix. Ser alcalde és molt més que una feina: és un compromís inequívoc amb el teu poble de vetllar per l’interès comú i no deixar que ningú es quedi enrere, que tothom pugui tenir una vida digna. El que menys m’agrada és que, per molt que intenti fer allò que acabo de comentar, segur que no podré complir-ho, ja que algú quedarà pel camí.
P: Quines són les tres coses que més mal li fan a Olesa?
R: L’incivisme, la manca d’empatia i la falta d’educació. Si tots fóssim més cívics, més empàtics i més educats, tindríem un poble millor. Evidentment, la manca d’habitatge a un preu assequible, les poques oportunitats laborals per a la gent jove o la manca de recursos econòmics de l’Ajuntament per fer-hi front també seria una resposta vàlida. He triat parlar primer de valors perquè aquests depenen de cadascú de nosaltres i són més fàcils de canviar.
P: Heu pogut fer una diagnosi complerta de totes les àrees de l’Ajuntament? T’has endut alguna sorpresa, alguna cosa que desconeixies completament?
R: Des de cada regidoria s’ha treballat en profunditat cada departament, ja que fent les ordenances i el pressupost és la millor manera d’introduir-t’hi i conèixer-los en profunditat. No podem parlar de diagnosi, però sí de conèixer tot allò que envolta la feina dels regidors i regidores. De coses que em sorprenguin en trobo cada dia i de ben segur que me les seguiré trobant. La gran sorpresa és l’aprenentatge que estic fent cada dia.
P: Què és allò més destacable d’aquests primers 100 dies?
R: És la capacitat que tenim per resoldre situacions d’una manera àgil que afecten el dia a dia dels nostres ciutadans i ciutadanes. A mode d’exemple, la capacitat d’obrir dues aules noves de llar d’infants per cobrir la necessitat de més de 30 famílies que no podien escolaritzar els seus fills. També destacaria el saber fer dels personal municipal, que amb la seva dedicació resol qualsevol situació amb què ens trobem.
P: He notat que utilitzeu molt Twitter (ara X). Creus que aquesta eina és suficient per connectar amb la gent del poble?
R: Malauradament no tinc el temps que voldria per utilitzar les xarxes socials com hauria de fer-ho. És un repte que em poso per millorar en la meva comunicació telemàtica. Dit això, crec que les xarxes no són suficients per connectar amb tothom, encara hi ha bretxa digital i hi ha una part de la ciutadania que no utilitza les xarxes com a mètode informatiu.
P: Quins són els teus tres principals reptes?
R: Ajudar a tothom qui pugui, gaudir de la feina que estic fent i, quan hagin passat els quatre anys, deixar una Olesa millor de la que m’he trobat.
P: Amb qui comparteixes les possibles solucions a situacions complicades o difícils? Amb algú del teu equip, amb la teva dona o sol davant del mirall?
R: Les situacions complicades les comparteixo amb l’equip de govern i amb el personal municipal amb qui tinc més contacte en el dia a dia. Crec molt en els equips i en la feina d’equip. La feina col·lectiva sempre és millor que no pas la individual. Intento no portar a l’àmbit domèstic les situacions complicades de l’Ajuntament; per salut mental és bo no fer-ho. No soc gaire de mirar-me al mirall, no em pentino.
P: Com t’agradaria que et recordessin després del teu pas per l’alcaldia?
R: Com aquella persona amable, sincera i dialogant que crec que he sigut sempre. Com aquell que va posar el seu granet de sorra per fer una Olesa millor. Com aquell que va fer d’alcalde un temps per intentar ajudar a les persones del seu poble a que tinguessin una vida més digna i més justa. Com aquella persona compromesa amb allò que l’envolta. Com aquella persona que ho va donar tot per aconseguir ser un bon alcalde.
08640
