Quan arriben les festes de Nadal, tot es prepara, les llums, i un sentiment dins nostre diferent. En aquests dies hi ha esdeveniments importants com són la Grossa o dit també abans el “Gordo”, el joc del Quinto, gairebé desaparegut i que encara perdura en algunes localitats, i la cavalcada dels Reis de l’Orient.
El popular joc del “Quinto”
És per aquestes dates que es juga a diversos llocs de Catalunya, i que és el precursor del bingo; sembla que va néixer de la mà de Lluís IV de França, que va demanar a dos aventurers italians un joc que li permetés captar més recursos per a l’Estat.
En aquest joc cada jugador té una carta amb tots els números de l’1 al 90, amb una distribució diferent i consisteix a marcar els números que canta el lloro, el primer jugador que completa una línia fa quinto i guanya. La figura del lloro, que treu els números de la cistella, s’ha d’aprendre totes les dites, de números, de sants i els pelats, que són els acabats en 0. Cadascú té la seva manera pròpia de cantar.
Cada jugador aporta una quantitat més aviat mòdica i el premi potser en metàl·lic o en espècies. A la nostra vila, fins ara, havia estat un poble amb molta tradició i s’havia jugat en aquestes festes en molts bars i locals d’Olesa com el Bar Font, Teatre Olesa, Café del Centro, Bar Feliu, El Frontón, Bar Anna, Rambla, etcètera.
El sorteig de de la Grossa de Nadal
Aquest sorteig tan popular va començar l’any 1811, en plena Guerra de la Independència contra els francesos, quan les Corts de Cadis van constituir el joc de la loteria amb finalitats recaptatòries. Calien diners per lluitar contra l’exèrcit de Napoleó. El 18 de desembre de 1812 es va celebrar el primer sorteig de la Loteria de Nadal i el primer premi Gros va ser pel número 03604. Al principi, el sorteig només se celebrava a Cadis i San Fernando i a poc a poc, segons s’anaven retirant els francesos, es va anar estenent. Al 1815 es va celebrar per primer cop a Madrid i no va ser fins a 1892 quan va passar a denominar-se “Sorteig de Nadal”. Al 1996 el vàrem poder veure per televisió.
En novembre de 1936, totes les institucions de l’Estat, incloent-hi el govern, van cercar refugi a València davant d’un Madrid cercat per les tropes de Franco. En arribar al Nadal d’aquell any, per motius de seguretat i per residir en València les institucions estatals, es va decidir que el sorteig de la loteria no es fes a Madrid, sinó a València i que, en conseqüència, no serien els xiquets de Sant Ildefonso els que cantarien els números, sinó que ho farien els xiquets del Col·legi Imperial de San Vicens Ferrer de València.
Els nens de Sant Ildefons son un element imprescindible de la Loteria de Nadal. Aquest costum es va iniciar el 1771, quan l’alumne Diego López va participar en un sorteig de loteria. Durant més de dos segles només van poder participar-hi homes, però el 1984 es va aconseguir la igualtat quan les nenes de Sant Ildefons van començar també a cantar premis.
L’any 1949 va passar l’únic cas que es coneix, el d’un endeví que va somiar el número premiat.
El nom de “Gordo de Nadal” no es diu així per la quantitat de diners que reparteix, sinó per un personatge del segle XVIII que es va crear per publicitar la loteria en aquella època. Era conegut com “El fanàtic per la loteria” o “El nan afortunat” i apareixia en nombrosos libres i estampes d’aquells anys, amb un cos baix i rabassut i estava compost per les típiques boles que s’utilitzen en el sorteig i, a més, tenia gairebé tot el cos cobert de números.
Curiositats
Els números acabats en 5 són els que més s’han cantat a la Grossa de Nadal. Han sortit trenta-dues vegades. Després, els que han sortit més són els que acaben en 4 i 6, vint-i set vegades cada un d’ells. En canvi només vuit cops en 208 anys un número acabat en 1 ha estat el primer premi.
Els premis d’un import inferior o igual a 40.000 euros no estan subjectes al gravamen especial per la qual cosa si ens toca aquesta quantitat o menys cobrarem el premi íntegre. Els premis superiors s’ha d’abonar un 20% en impostos. Això sí, els primers 40.000 euros del premi guanyat continuen exempts d’impostos.
Avui dia el Teatre Reial de Madrid, on es celebra el sorteig, està cobert amb moqueta per evitar que, si les boles cauen, rodolin sense control.
Sabíeu que a l’any 2003 va ser el número més matiner?: va trigar només tres minuts a sortir des de l’inici del sorteig. Aquell any el sorteig va començar a les 9:12 i va sortir a les 9:15 i el número va ser venut íntegrament a Sort, Lleida.
Sabíeu que les boles estan fetes de fusta de boix i arriben dies abans al Teatre Real de Madrid on es guarden a 16 metres de profunditat i estan custodiades les 24 hores per dos guàrdies armats fins el dia dels sorteig?
El 31 de desembre del 2013 va ser la primera vegada que la Generalitat va organitzar el sorteig de la Grossa de Cap d’Any, que s’afegia als altres formats de joc impulsats per Loteries de Catalunya, per “reforçar econòmicament programes i serveis de prevenció destinats a nens i adolescents en situació de risc a Catalunya”.
Al 2014, el número de la Grossa, el 92484, premiat amb 32.500 € per bitllet, no es va vendre enlloc i els diners es van destinar a fons socials.
Els Reis
Va sorgir durant la Revolució Industrial, a causa de “la necessitat de donar una tarda de glòria als nens i nenes proletaris” que vivien en general en males condicions. Abans de l’organització de la cavalcada tal com es coneix, s’explica que un personatge local, conegut com l’Oncle Piam, indicava als nens les portes de la ciutat -aleshores emmurallada- per les que entrarien els Reis Mags. Mentre eren fora, “els veïns aprofitaven i feien crispetes de blat de moro, el regal que es trobaven els petits en tornar a casa”, una llegenda que en realitat té poc de llegenda, ja que com afirma l’historiador, fins i tot una tia àvia seva recordava que “en tornar, casa seva feia olor de sucre cremat”.
Era en un lloc pel qual Ses Majestats d’Orient van passar primer. El nom és Alcoi i aquesta ciutat alacantina ostenta el títol de celebrar la cavalcada de Reis més antiga d’Espanya. Cada any, centenars de visitants no volen perdre’s aquesta festa declarada Bé Immaterial d’Interès Cultural, que es realitza de forma continuada des del 1885, encara que hi ha antecedents documentals que es remunten al 1866.
Els Reis, a la nostra localitat, han arribat a cavall, en cotxe, en carro, carrossa i fins i tot, amb helicòpter, aterrant al camp de futbol.
D’anècdotes curioses sobre la Cavalcada dels Reis, per descomptat hi ha hagut moltíssimes i a molts llocs. Me’n recordo aquí a Olesa algunes en què hi vaig participar. La primera va ser l’any on els Reis havien d’anar amb una sola carrossa, tirada per dos cavalls. Ja era l’hora i tot estava preparat per arrancar. Quan van donar l’avís, la carrossa es va posar en marxa i al mig metre de recorregut, al portar més pes al darrera que al davant, el pes la va dominar enrere i els cavalls es varen encabritar peus enlaire. La cavalcada no va poder arrancar fins que no es varen portar sacs plens de sorra i posar-los al darrera i anivellar el pes. Per descomptat, la cavalcada va sortir amb bastant retard.
L’altre va ser l’any 2012: després de la cavalcada els Reis havien d’anar a cases particulars. En una casa, vàrem trucar i resulta que ens havíem equivocat d’adreça, no hi havia cap nen, hi havien dos avis: la il·lusió que varen tenir va ser indescriptible, fins i tot, ploraven.
Elies
