Des de l’any 1366 en que el Rei Pere El Cerimoniós va concedir al Prior de Montserrat Jaume de Viver, el dret a celebrar durant deu dies, començant el dia de Sant Joan, 24 de juny, una fira a Olesa (Festa Major), el poble d’Olesa fa 658 anys que celebra la seva Festa Major.
Durant anys per a la Festa Major hi han hagut tot tipus d’esdeveniments. A mitjans dels segle XIX, a Olesa, com a la resta de poblacions, hi havia moltes associacions culturals i polítiques, aquestes són les que cobreixen les despeses dels balls, funcions teatrals, espectacles, concerts, etcètera. Els Ajuntaments però, per autoritzar aquestes activitats, forcen les cobles i orquestres, pagades per les entitats privades a fer serenates davant de l’Ajuntament a la casa de l’alcalde. La competència entre aquestes entitats era beneficiosa i feia més lluïda la Festa Major.
L’any 1859 a Olesa hi havia 610 edificis, 486 habitats, 53 temporalment i 71 deshabitats; 576 edificis eren d’un pis, 25 de dos, 3 de tres pisos i 6 barraques.
L’any 1883, l’Ajuntament dona permís a la Societat Círcol Democràtic Liberal per tal de fer un envelat a la Plaça de la Verdura (avui Plaçeta d’en Joan Povill), per fer-hi balls durant els dies de la Festa Major. Aquest va ser el primer envelat a Olesa.
L’any 1901, per la Festa Major, s’inaugura la carretera d’Olesa a Terrassa per Viladecavalls i el pont de la riera de Sant Jaume. Hi participen tres orquestres d’Olesa, la del Po, la Independent i la dels Nois d’Olesa. S’impimiren només 25 programes.
L’any 1910 a Olesa hi havien 826 famílies, corresponents a 3.030 habitants.
Any 1913. Festa Major. Primer castell de focs d’artifici es disparà a Olesa el 23 de juny; fou encarregat per Francisco i Font Batallé i va costar 266 pessetes i 80 cèntims.
Durant la Festa Major de 1915, es va inaugurar el Pont del riu Llobregat entre Olesa i Esparreguera.
El 1936 es va inaugurar oficialment per primera vegada un envelat a la Plaça Catalunya i també al mateix temps, el primer concurs de carrers engalanats. Tot va quedar parat per la Guerra Civil.
Any 1950. Festa Major. Cine Rialto. Selecte ball al matí, a la tarda, Concert i Finíssim ball i a la nit Extraordinari Ball de Gala. Sardanes al Casal, tarda i nit i per acomiadar la Festa Major un gran Castell de Focs.
Una característica eren, a cada barriada, els focs de Sant Joan.
L’any 1954, l’Ajuntament convocà el primer concurs de carrers engalanats, dotat de 500 pessetes. Per la Festa Major es lliura la Medalla de Plata de la Vila d’Olesa a D. Emili Blanxart Pedrals, pels 42 anys com a metge d’assistència pública domiciliària e Inspector Municipal de Sanitat. L’any següent, el 1955, igual que s’havia fet vint-i-dos anys enrere, l’Ajuntament va decidir retrobar la tradició d’instal·lar un gran envelat al darrere de la Plaça del Mercat, per celebrar-hi els actes més importants de la Festa Major. En aquest envelat es celebraven, apart dels balls, sardanes, sarsuela, competicions de tennis taula, taules de gimnàstica, etcètera.
Diversos anys per la Festa Major, a la nostra vila, com aquest any de 1954, es celebraven al Saló Goya, combats de boxa i lluita lliure, fins i tot havia vingut aquí, un dels més famosos lluitadors d’aquella època, Josep Tarrés.
L’any 1956, per aquestes dades Olesa és declarada Vila d’Interès Turístic, pel fet de disposar de traducció simultània a les butaques de platea del Gran Teatre de La Passió.
Per primera vegada a Olesa, l’any 1959, es van elegir per la Festa Major la Pubilla i les Dames d’Honor. Aquest primer any van ser Maria Riera, Dama d’Honor, Maria Lluïsa Paltor (Pubilla) i Josefina Sanz, Dama d’Honor.
En el programa de l’any 1959 de la Festa Major hi diu:
Ball al matí al Cine Rialto, popularment anomenat Ball-Vermouth
Cine al Teatre Olesa
Futbol a La Flora
Patinatge artístic, a la tarda a la pista del Parc Municipal
Concert i ball, a la tarda al Cine Rialto
Sardanes al Casal, tarda i nit
Castell de focs
Ball de Gala al Cine Rialto
Festa Major de 1961. Ladislao Kubala, el gran jugador del FC Barcelona va fer el servei d’honor en el partit que fa enfrontar el CF Olesa amb el CD Condal de Barcelona.
No podien faltar mai, per aquestes festes, el concurs de Tir al Plat, els de Pesca, les Curses de Bicicletes, Escacs, i els partits tradicionals de futbol, bàsquet, tennis Taula, etcètera.
Any 1962: nous gegants i vuit capgrossos a Olesa per la Festa Major. L’Esther i el David.
Any 1967. Festa Major. Inauguració del camp de Futbol de Les Planes.
Any 1969. Aigua a l’envelat. Aquest any, s’havia de representar La sarsuela La Parranda, i degut a que va ploure molt, l’espectacle va començar amb tres quarts d’hora de retard i el públic va haver d’obrir els paraigües i tot.
Any 1970. Després d’una llarga tradició per la revetlla de Sant Joan desapareixen les fogueres dins el nucli urbà. Un any abans ja havien desaparegut les de Sant Pere.
En aquest període desapareixen les curses ciclistes que s’organitzaven per la Festa Major i que es van perdre a l’entrar els anys 70.
- S’inaugura per la Festa Major la reforma de la Plaça de les Fonts amb un monòlit projecte de l’escultor Amadeu Paltor. Aquesta obra es al·legòrica a les característiques de la nostra vila com La Passió, l’Oli i el Tèxtil.
- Comença una etapa d’uns cinc anys en el que els carrers celebraven la seva Festa Major particular. L’Ajuntament estava malament de diners per a contractar espectacles i orquestres de prestigi.
- Inauguració de la Placeta Joan Povill i Adserà.
L’any 1981, al celebrar el Grup Comediants el seu 10è aniversari, va organitzar la Festa Major. Cal Mané i el Parc Municipal van ser el centre de la festa i dels actes d’aquest grup.
- Inauguració de la Rambla Catalunya. Cobriment de la Riera de Can Carreras. Enguany el pregó fou a càrrec de Pasqual Maragall.
Any 1986. Inaugurada la pubilla Oliveta, construïda per Rafael Pérez; el seu padrí fou l’alcalde de Weingarten Klaus- Dieter Sholz. I també el Refugi de Percadors de l’Areny del Molí.
Any 1989. Primer Concurs de Dibuix i Pintura sobre Asfalt al carrer Alfons Sala.
L’any 1990 s’incorporen, coincidint amb la Trobada de Gegants, una nova parella, construïda per Rafael Pérez, amb fibra de vidre, molt més lleugers de portar.
En els anys 90 les celebracions de la Festa Major foren a la Plaça Catalunya i al Parc Municipal.
Any 1991. El dia 22 de juny s’inaugura el Centre Cívic Santa Oliva al barri de Sant Bernat.
L’any 1992, David Tarragó i Rafael Ballesteros, components del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, i per donar suport a la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics de 1992, fan l’escalada al campanar d’Olesa.
El conseller de Sanitat de Barcelona, Xavier Trias, inaugura el 22 de juny, el nou edifici del CAP (Centre d’Assistència Primària) d’Olesa.
- Festa Major. 65è aniversari de l’Esbart Olesà amb un Festival de Dansa al nou teatre de La Passió amb la participació dels Diablots d’Olesa.
L’any 1997, per la Festa Major, s’estrena la remodelació de l’edifici de l’Ajuntament, amb l’actuació del grup Comediants, que també celebraven el seu 25è aniversari.
- Festa Major. Homenatge a Joan Segura, després de 50 anys de ser organista de la parròquia i fer una tasca molt important per la música i la cultura de la nostra vila.
Elies
