Creació de La Mútua Sant Bernat (Juny de 1955)

En aquells anys l’Hospital de Nostra Senyora de Montserrat patia una gran penúria econòmica que feia témer per la seva desaparició, ja que era impossible el seu sosteniment al no comptar amb cap font d’ingrés. Malgrat disposar de cert patrimoni per no haver de patir econòmicament, els serveis de l’hospital eren deficitaris, i per aquest fet es va disposar, en una reunió de Junta del 4 d’octubre de 1954, estudiar un avantprojecte de Reglament per constituir una Mutualitat amb la finalitat de verificar els enterraments dels associats.

 

La funció d’aquesta mútua, que portaria el nom de Mutua Sant Bernat, ja la venia realitzant parcialment a Olesa una companyia d’assegurances anomenada El Ocaso; per això, abans de dur a terme la seva creació, es van fer gestions per tal que aquesta asseguradora col·laborés en el manteniment de l’hospital; els resultats, però, no van ser satisfactoris.

Va ser el 7 de febrer de 1955 quan es va aprovar el Reglament per constituir una Mutualitat en vista a que els beneficis econòmics revertissin a l’Hospital i va a ser així com el 2 de maig de 1955 es fa fer efectiva la posada en marxa de la “Mutualitat Sant Bernat”. El dia 6 de juny de 1955 es van cursar a l’organisme superior competent els estatuts per a l’aprovació de la “Mutualitat Sant Bernat” i el 5 de setembre de 1955 la federació de Mutualitats de Catalunya va confirmar l’aprovació per actuar en nom de la dita federació fins que no fos aprovat definitivament el reglament de la projectada “Mutualitat de Sant Bernat”.

Amb aquest motiu va néixer la “Mutualitat Sant Bernat”, creada junt amb 25 fundadors més pel mateix Patronat de l’Hospital amb la lloable intenció d’obtenir uns ingressos que no tenien. La Junta del Patronat i l’Hospital eren fundacions que no podien tenir beneficis i és en aquest sentit que es va plantejar crear la dita Mutualitat, amb la finalitat “que els ingressos que obtingués passessin en forma de donatiu a l’Hospital. La Mútua donaria a l’Hospital els excedents sobrants d’un exercici qualsevol, sempre que la mateixa tingui cobertes totes les garanties financeres exigides per l’actual normativa i que així ho determini l’Assemblea”.

La junta va tenir la idea de convocar les companyies que hi havia a la nostra localitat per tal de que fos una d’elles la que s’encarregués de l’assegurança d’enterrament i que aportessin uns beneficis fixes a l’Hospital. Es celebraren diverses reunions entre la Junta i representants de diverses empreses però no es va arribar a cap acord; per aquesta raó es va adoptar la solució més valenta i considerada millor per als olesans: crear l’entitat que atendria els afiliats en totes les despeses que comportaven els serveis funeraris, mèdics i assistencials. Es va elaborar un reglament i es va buscar a la persona adequada  que, com a empleat s’encarregués del tema; aquesta va ser  Salvador Alert, responsable de verificar els treballs d’organització i afiliació, i la part administrativa i burocràtica anava a càrrec de la gestoria Palet de Terrassa. La Junta de Patrons de l’Hospital de Nostra Senyora de Montserrat va estar conformada per: Argimiro Matas (Alcalde i president), M. Lluís Sitjà (vicepresident), Conrad Cabassa (secretari), Joan Boada (tresorer) i Emili Blanxart, Joan Dalmases, Josep Pujol i Joan Torras (vocals).

En aquest moment Olesa tenia 6.534 habitants. El 80% del poble d’Olesa es va bolcar a favor del nou projecte, llavors va començar una contraofensiva degut a que les empreses que resultarien afectades econòmicament per la creació d’aquesta Mútua no veien només la pèrdua de la seva cartera a Olesa, sinó que  l’exemple podia estendre’s a altres poblacions. Degut a això hi va haver una munió de denúncies de tot tipus  a la Mútua i a l’Hospital  Es va haver de comparèixer davant el Gobernador Civil, Dirección de Sanidad, Delegación Provincial de Sindicatos, Sindicato Provincial del Seguro, a la Junta Provincial de Beneficiencia, etcètera. Gràcies a Déu, tots els casos, al comprovar les absurdes mentides, varen acabar amb elogis.

Quedava per resoldre el problema del finançament ja que, a més d’acollir-hi malalts, es pretenia crear una Mutualitat que mitjançant unes quotes dels futurs afiliats, proporcionaria els serveis d’enterrament i assistència mèdica, i destinaria els beneficis de l’entitat al sosteniment d’aquest nou Hospital i als serveis que proporcionava. Tot l’exposat i amb el transcurs dels anys, ha permès l’equipament interior, l’ampliació per disposar de més llits, i les últimes millores han estat l’instal·lació d’un ascensor monta-camilles i la construcció d’una eficient i complerta planta de bugaderia.

El Diari Olesa de l’època reflecteix les declaracions de Conrad Cabassa: “Nuestra villa vibra emocionada por una obra que se ha emprendido. La obra es justa, noble, eficiente y digna. Los habitantes de nuestra villa con su ambiente de entusiasmo, de aprobación y de colaboración, demuestran un recto y laudable criterio que los dignifica también y que les hace honor. No todo son banalidades y prejuicios. Cuando se trata de una cosa seria se está demostrando que impera el buen sentido y que cada cual se identifica con el cumplimiento de du deber. Estamos en los comienzos y con alegría y satisfacción constatamos ya un éxito rotundo, indiscutible, magnífico y edificante. Ello representa un galardón para nuestra querida población.

Estamos creando la Mutualidad, no para ninguna finalidad particular ni egoísta sino con un fin altruista, de aspiraciones dignas, para soluciones prácticas y necesarias. La rápida identificación de todo el pueblo es el mayor exponente de su grado de comprensión y de sentido común.

Ello nos permite vislumbrar ya con albores de optimismo el humanitario sueño de poder acudir eficaz i desahogadamente a las necesidades del que lo necesite; en ello vemos también la posibilidad de un mejoramiento muy justo y muy necesario para nuestra querida Comunidad de Hermanas Josefinas, tan sacrificadas para el bien común y otras soluciones que sin duda nos deparará esta obra, obra de todos, si todos sin excepción queremos estar dentro de ello”.

 

Els olesans es bolcaren en aquesta nova Mútua Sant Bernat de tal manera que el representant del Ocaso, companyia que aportava aquest servei,  abandonava abans d’acabar l’any el poble per falta de clients. Pertànyer a la Mútua suposava, a més de cobrir les despeses funeràries, una indemnització única per dol de 200 pessetes, per invalidesa de 500 pessetes i, per hospitalització, de 5 pessetes diàries.

Els ingressos de la Mútua Sant Bernat anaven repartits de la següent manera: 62% destinat a les prestacions als afiliats, 23,78% en despeses i 14,11% en donatius a l’Hospital.

 

El donatiu a l’Hospital era per eixugar el dèficit del seu funcionament de l’any passat i per atendre els pagament de capital i interessos que havia de pagar a la Caja de Pensiones para la Vejez i de Ahorros, per a liquidar el préstec que es va demanar per a les obres d’ampliació de l’hospital.

 

Avui costa d’entendre això de la indemnització pel dol, però en aquells anys, durant un temps proporcional al grau de parentiu amb el difunt, era obligat vestir-se rigorosament de negre. Aquest fet comportava, en molts casos, tenyir la roba negre, d’una manera casolana mitjançant la marmita, o en les tintoreries de la vila. Les 200 pessetes ajudaven a minvar aquestes despeses. Les visites mèdiques de dentistes, oculistes i otorinolaringòleg també estaven incloses entre els drets dels mutualistes.

 

Any 1958, Assemblea de socis fundadors de la Mútua:  Argimir Matas, Mn. Joan Rius, Conrad Cabassa, Joan Torrella, Joan Boada, Joan Dalmases, Josep Pujol, Joan Torres, Lluis Carreras, Amadeu Dalmases, Josep Serra, Pere Sucarrats, Joan Ubach, Antoni Martí, Fermí Pujol, Llorens Navarro, Josep Rius, Jaume Dalmases, Joan Oliver, Josep Bobé, Maties Morte, Jacint Cadevall, Josep Matas, Salvador Jorba, Salvador Parent, Antoni Garcia, Salvador Boada i Jacint Subirachs.

En relació a a quest fet destaquem una nota de premsa que va sortir a El Correo Catalán: “Olesa de Montserrat es la primera de España que cuenta con una entidad de Previsión Social a la que están asociados un 90% de la población y cuyos beneficios sirven para el mantenimiento del Hospital. Se trata de la Mutualidad de Previsión Social San Bernardo cuyo sistemas, único en nuestro país, será también implantado en otras poblaciones”.

 

Hem de fer referència del reconeixement que li deu el poble d’Olesa a la Federació de Mutualitats de Cataluña, de la que, com tota Mutualitat, eren afiliats, dons al veure amb indignació tants entrebancs que se li posaven al pas, va col·laborar i ajudar posant-se de part nostra i no va dubtar en concedir-nos actuar com a Delegació del seu Servei de Previsió Popular mentrestant no poguessin fer-ho com a Mútua San Bernardo per no tenir el Reglament aprovat i fent ells mateixos totes les gestions a Madrid.

Com a cloenda de totes aquestes dificultats quedava pendent una demanda per querella contra el nostre  representant Salvador Alert que va presentar a Terrassa “ España S.A.” per falses injuries1961 – Exercici Mutualidad Sant Bernat

 

Degut al progressiu augment del percentatge de les defuncions, que ha arribat al 10 per mil, el superàvit de la Mútua Sant Bernat, en l’exercici de 1962, que és de 141.235,09 pessetes, va ser lliurat, en qualitat de donatiu, a l’Hospital Nostra Senyora de Montserrat,          interpretant el sentir de la totalitat dels mutualistes, per tal del sosteniment d’aquesta entitat.

Els associats que després de 30 anys de permanència a la Mútua, tingueren una edat superior als 80 anys tindran dret a ser eximits del total de pagaments de les quotes i mantindran tots els drets d’afiliat.

 

El Diari Olesa publica al 1966: “La creación y admirable continuidad de la Mutualidad de Previsión Social San Bernardo gracias al apoyo y colaboración de la casi totalidad de olesanos y residentes y con la cesión, por parte de la Asamblea que representa de sus totales beneficios anuales al Hospital, ha hecho posible no solamente nivelar cada año el déficit que la Institución ocasiona en su funcionamiento y que además permitió con esta perspectiva de continuidad, augurada por la Asamblea, acometer mediante un empréstito la construcción de una nueva ala de edificio destinada en su piso para tan necesario Asilo de Ancianos y aprovechar al mismo tiempo la planta baja para Capilla, como ya en el plano inicial del año 1923 se había proyectado. Estas realizaciones han constituido un auge ascendente de la Institución en múltiples aspectos, que no dudamos es una satisfacción para todos.

No obstante, esta magnífica realidad económica cubre exactamente y no más, el nivelar como hemos dicho, el déficit anual de su funcionamiento, incluyendo reparaciones y conservación y el pago de la amortización e intereses del empréstito concertado con la Caja de Pensiones para un período de 10 años. Ello supone que durante este plazo de tiempo la Junta y la Asamblea se ven en la imposibilidad de acometer ninguna mejora ni dispendio de importancia al margen de lo mencionado. De aquí que el pasado año 1965 y ante la inquietante necesidad de poseer una cámara frigorífica, absolutamente indispensable para la conservación de alimentos, bebidas y medicamentos, se recurrió a la demanda de diversos particulares de un donativo para tal adquisición. Gracias a la generosidad de los mismos se pudo adquirir la cámara frigorífica que rinde su perfecto servicio a entera satisfacción.

Igualmente existen dos necesidades más, a cuál más urgente. Una la instalación de un montacargas eleva-platos para aligerar y facilitar la extenuante labor de las Hermanas, al tener que verificar continuamente por las escaleras el trajín de utensilios y comidas, que posibilita el peligro de un desgraciado accidente. La otra, la adquisición de una máquina secadora para solucionar el agobiante problema que en días de lluvia o en invierno supone el secado de los ingentes montones de ropa lavada. El presupuesto de las dos adquisiciones asciende en conjunto a ciento cincuenta mil pesetas. El éxito alcanzado en años anteriores con el televisor, la cámara frigorífica, la ambulancia, ya demostró el sentir magnánimo de muchas personas

Contamos desde este momento con un donativo de veinticinco mil pesetas que acabamos de recibir destinado al fin que comentamos, nos induce a iniciar esta otra llamada dirigida a todos, empresas, entidades, comercios, agricultores y particulares, para hacer posible la rápida solución de los dos problemas. No nos dirigiremos directamente a nadie, ni nadie será molestado.

Apelamos, principalmente con motivo de las próximas fiestas navideñas tan propicias para no actos humanitarios, a la generosidad de todos y no dudando que en un plazo brevísimo podremos contemplar la total consecución de los dos objetivos tan indispensables. Lo agradecerán las Hermanas al facilitarles enormemente su benemérita y admirable labor y lo agradecerán los asilados y los asistidos al poderles atender más perfectamente en sus necesidades. Muchas gracias.”

 

La Junta de l’Hospital, de conformitat amb el ple de l’Assemblea de la Mutualitat celebrada el dia 11 de febrer, a la vista del donatiu inicial per a l’any 1962 i dels resultats similars que s’esperen per aquest any i en els successius anys, ha acordat, mitjançant un empresti, procedir a la immediata ampliació de l’edifici, tenint en compte l’actual insuficiència d’habitacions i per tenir una major amplitud de  Serveis.

 

En els sis anys que porta d’existència la Mutualitat Sant Bernat, han estat directament beneficiats els seus afiliats de la següent manera:

 

Indemnització per enterraments                   971.656,00 pessetes

Indemnització per dol                                    66.800,00     “

Indemnitzacions per hospitalitzats                    46.625,00     “

Indemnitzacions per invalidesa                        25.500,00     “

Indemnitzacions per raigs X                              8.120,00     “

Indemnitzacions per accident                          12,000,00     “

Per metges especialistes                              151.900,00    “

 

Total                                                  1.282.601,00    “

 

Quadre de prestacions i serveis de la Mútua

  • Servei complert d’enterrament
  • Dos-centes pessetes per dol
  • Cinc pessetes diàries per hospitalització durant 90 dies any.
  • Cinc-centes pessetes per invalidesa total i permanent en el moment de produir-se.
  • Dops mil pessetes en cas de defunció per accident.
  • Deu pessetes per sessió de Raig X.
  • Visita de consultori o especialista dentista.
  • Visita consultori especialista otorinolaringòleg.
  • Visita de consultori de oftalmòleg.
  • Visita especialista infància.
  • Dret a utilitzar la Sala de Parts de l’Hospital.

 

Les activitats de la Mútua Sant Bernat a més de la població d’Olesa s’estenen a les poblacions de Vacarisses, Monistrol, Collbató, Bruc, Esparreguera, Abrera, Beuda Alta, Sant Esteve Sesrovires, Masquefa, Ullastrell i Viladecavalls.

 

El dia 24 d’agost de 1967, la Mutualitat de Previsió Social Sant Bernat traspassa, per voluntat de l’Hospital, el Servei Municipal de Pompes Fúnebres al mateix Hospital. 2.434 carnets que junt amb els beneficiaris son 8.627 persones. El febrer de 1974, la mútua Sant Bernat es va veure obligada a incrementar la quota als seus afiliats d’un 60% per tal de anivellar la pujada dels preus d’enterrament  degut a que el preu dels taüts s’han apujat un 100%.

L’Assemblea també va acordar pujar els preus de la indemnització  en metàl·lic dels enterraments dels afiliats que es facin en una altra localitat. Fins ara eren de 5.000 pessetes i seran de 11.000 pessetes. L’abonament en metàl·lic dels que comprin el nínxol o ja el tinguin en  propietat, que se’ls hi s’abonaven 200 pessetes, ara serà de 1.600. L indemnització que a més de l’enterrament se’ls hi abona en metàl·lic a les defuncions per accident i que era de 2.000 ptes. serà de 5.000 ptes.

 

Al 1975, la  Mutua Sant Bernat compleix el 20è aniversari de la seva fundació. No és una entitat de sector ni de grup. És una Mutualitat de tots els olesans sense excepció i sense classes ni categories. Va néixer el juny de l’any 1955 por un imperatiu local. L’obra de l’Hospital constava de quatre parets d‘edifici y constava d’una Comunitat de Germanes Josefines. Però no és podia edificar per dins ni podia funcionar perquè no disposava de cap base econòmica ni de ninguna ni de cap font periòdica d’ingressos. Exclusivament depenia d’algun eventual petit donatiu, molt d’agrair, però insuficient per tirar endavant una obra molt necessària.

En conseqüència la institució estava molt propera a la seva desaparició. En aquestes circumstàncies va sorgir la feliç idea de la creació d’una Mútua  que tramités i financés  tot el  referent  al tema de l’enterrament  i que tots els possibles beneficis anessin anualment a l’Hospìtal com a donatiu. La població olesana es va bolcar en aquest projecte: dels 10.000 habitants d’Olesa, 8.000 es van inscriure.

Amb els anys la Mútua ha crescut amb la creació de quatre especialitats mèdiques a càrrec de quatre especialistes que atenen gratuïtament els 8.800 afiliats que hi ha actualment.

 

Degut a aquest creixement de la Mútua l’Hospital de Nostra Senyora de Montserrat ha pogut ampliar les seves  dependències. Actualment les Germanes Josefines atenen 28 avis d’Olesa.

A partir de l’any 1987 els ingressos de la Mútua van ser negatius. Aquesta Mútua tenia com a fonament els serveis d’enterrament i la prestació d’alguns serveis mèdics a l’Hospital de Nostra Senyora de Montserrat. El reglament que regulava l’assistència de mutualitats va anar variant amb el temps i era necessària una reestructuració de la Mutualitat per adaptar-la a la legislació vigent. Davant aquesta situació, la junta va negociar la venda amb unes quantes companyies d’assegurances.

La companyia Santa Lucía va fer la millor oferta i es quedà amb la Mutualitat Sant Bernat, respectant tots els associats, independentment de quotes, edat, drets adquirits, etcètera. De tal manera que tots els afiliats varen continuar amb la mateixa cobertura que tenien de forma automàtica. L’asseguradora Santa Lucía, per aquest acte comercial va fer donació d’un milió de pessetes a l’Hospital de Nostra Senyora de Montserrat. L’any 1989, es va presentar el procés de dissolució de la “Mútua Sant Bernat” i al setembre del mateix any 1989 se’n va presentar la liquidació.

 

La voluntat de traspassar el servei funerari d’Olesa a l’empresa de Martorell Pomfusa, es va materialitzar el juliol de 2001, quedant-se també amb el personal contractat, i construir un tanatori amb el que s’hi prestaria el servei al municipi. El dia 30 de gener de 2002 es va signar finalment el contracte pel qual la Fundació deixava de cobrir el Servei Funerari a Olesa en favor de l’empresa Pomfusa de Martorell, contracte que es va començar a complir a partir del dia 1 de febrer de 2002. Amb l’abandó de la gestió del Servei Funerari a Olesa la Fundació va perdre la única font d’ingressos estable.

Elies

 

Article anteriorPer molts anys!
Article següentCalendari Solidari 2023

Comentaris

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles relacionats

Guaita!

Un carreró, un passadís... on és? Ho sabeu? Quina història hi ha al darrera d’aquest espai?

Crystal: acrobacias sobre hielo de la mano del Cirque du Soleil

Cirque du Soleil Crystal: la primera presentación acrobática sobre hielo El Cirque du Soleil presenta un nuevo tipo de espectáculo: con Crystal, conoceremos la primera...

Ros i Tort: una família d’arquitectes singulars

Pere Ros i Tort (1848-1922) fou un mestre d'obres de Martorell, fill de Salvador Ros i de Josefa Tort, que va néixer a Martorell...

Segueix-nos

1,740FansLike
2,596FollowersFollow
1,229FollowersFollow

Últimes entrades

Guaita!

Un carreró, un passadís... on és? Ho sabeu? Quina història hi ha al darrera d’aquest espai?

Crystal: acrobacias sobre hielo de la mano del Cirque du Soleil

Cirque du Soleil Crystal: la primera presentación acrobática sobre hielo El Cirque du Soleil presenta un nuevo tipo de espectáculo: con Crystal, conoceremos la primera...

Ros i Tort: una família d’arquitectes singulars

Pere Ros i Tort (1848-1922) fou un mestre d'obres de Martorell, fill de Salvador Ros i de Josefa Tort, que va néixer a Martorell...

Tal dia com avui

  1 de desembre de 1307 Jaume II el Just, seguint el procés iniciat pel rei de França, Felip el Bell, ordena la persecució dels templers...

Lletra ballarina

“Benvingut, nou món” editat per Zahorí Books i escrit i il·lustrat per Estudio DAQ Anna Miracle i David Acevedo son el duet creatiu que forma...
Farmàcies de Guàrdia