Colònia Sedó

El passat 3 de novembre es va presentar a Olesa el llibre “La Colònia Sedó d’Esparreguera” de Gràcia Dorel-Ferré, doctora en Història i especialista en patrimoni industrial. L’alcalde, Miquel Riera, i el regidor de Cultura, Xavier Rota, van presidir l’acte, que també hi va comptar amb la participació de Jaume Morera, autor del reportatge fotogràfic i maquetador de l’obra, i de Joan Soler, geògraf, màster en Patrimoni de la Universitat de Girona i especialista en paisatges culturals amb l’objectiu d’explicar la història de la colònia tèxtil i la relació amb Olesa.

La Colònia Sedó ha estat un dels enclavaments pioners a la història industrial del Baix Llobregat, amb una repercussió directa a Olesa de Montserrat i Esparreguera. La fàbrica tèxtil inicial va ser fundada l’any 1846 per Miquel Puig i Catasús. A la mort de Puig, el va substituir el seu fill, Josep Puig i Llagostera, que va iniciar la construcció d’habitatges per als treballadors, va ampliar la fàbrica i va projectar diferents obres de desenvolupament que finalment no van evolucionar a causa de la seva mort prematura. Va ser Antoni Sedó, el seu substitut, qui va culminar el procés de formació de la colònia industrial i el que va posar en marxa tot el procés de producció tèxtil.

Gràcia Dorel-Ferré va explicar l’impacte que va tenir la colònia a la demografia dels dos municipis, especialment per les tres onades migratòries que es van donar al llarg de la seva història. L’autora va destacar especialment la primera, a finals del segle XIX, amb l’arribada d’obrers i obreres de Catalunya, d’Aragó i de València, i la presència elevada de dones que ja havien estat a d’altres zones industrials i que es van establir a la colònia amb els seus fills compartint casa amb una altra dona per no estar soles. Per a Dorel-Ferré, aquesta va ser una situació revolucionària a l’època quant a la independència econòmica femenina.

Després de la segona onada migratòria, als anys ’20 del segle XX, composta principalment per miners d’Andalusia, la tercera va ser als anys ’50, amb l’arribada “massiva” d’obrers i obreres procedents de tota Espanya en un context polític que no era gens favorable per al català. L’autora va detallar que la repercussió demogràfica a Esparreguera va ser més elevada que a Olesa, ja que el teixit industrial olesà estava més diversificat.

La greu crisi del sector tèxtil va culminar amb el tancament de la fàbrica l’any 1980, i la reducció progressiva de l’ocupació dels habitatges obrers. Actualment, la Colònia Sedó s’ha convertit en un polígon industrial amb la presència d’empreses i activitats industrials, així com del Museu de la Colònia Sedó. Per Gràcia Dorel-Ferré el futur d’aquest “patrimoni de dimensió històrica i social” requereix la implicació d’associacions “que facin un espai viu, no de record”.

Article anterior
Article següent

Comentaris

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles relacionats

Segueix-nos

1,740FansLike
2,596FollowersFollow
1,229FollowersFollow

Últimes entrades

Terra i Mans

Música al Mercat

Fira del vi

Compres conjuntes

Farmàcies de Guàrdia