Ara que estem en temps de Passió, crec que hem de parlar del Quim Cal Pepet Ferrer, membre d’una família de col·laboradors de La Passió d’Olesa i d’inventors.
El Joaquim va néixer a Olesa el 4 d’octubre de 1904, fill de Josep Duran Carreras i d’Eulàlia Bou Figueras i casat l’any 1932 amb Isabel Puigventós Boada (de Cal Tiquet).
Va començar a fer teatre als 7 anys al Teatre Principal, junt amb la seva germana Maria, fent d’àngels i sortien a l’Entrada a Jerusalem, tirant flors, davant Jesús, també al Sant Sopar i a la flagel·lació. Més tard, de més gran, va intervenir en moltes obres de teatre, juntament amb els seus germans.
Sempre havia estat una família amant del teatre: a la Passió, el seu pare feia d’Abdaró, el meu germà Miquel era de la tramoia, en Frederic de Judes, Sant Pere i, fins i tot, una vegada de Jesús, en Josep de Centurió i Sant Joan, la seva germana d’àngel. Ell, més tard, va fer de Sant Tomàs, de Longinus, Simó de Cafarnaúm, Abdaró, Benjamí, Saió, Decurió, Josep d’Arimatea, deixeble d’Emaús i criat del Sant Sopar.
Recordem una anècdota que ens va explicar fa anys. Als anys 20 varen anar a fer La Passió a Terrassa, al teatre Recreo i es desplaçarem en tartrana; una vegada va estar tot preparat i es va obrir el teló, el públic va quedar molt sorprès al no veure la conxa de l’apuntador, doncs era molt normal que hi fos en totes les obres de teatre. Tant parats quedaren, que a l’acabar l’espectacle, pujaren a l’escenari molt de presa, per buscar a l’apuntador, que per cert era en Bayona de Ca La Barbera, però no el trobaren enlloc perquè el text se’l sabia de memòria i no li calia llibre.
Família creativa, d’inventors, el pare ja ho era. En Joaquim Duran va guanyar l’any 1966, Diploma i Medalla de bronze a la VI Fira Iberoamericana de Sevilla per “El bastó seient”. Era un bastó que es desplegava i es convertia en un seient per reposar. En Miquel, germà de Joaquim, va inventar un nou brandó (atxa de cera d’un sol ble metàl·lica). A Olesa, en les processons, a diferència de molts altres llocs, els brandons inventats per en Miquel Duran, no eren de cera, com tradicionalment es portaven, sinó que estaven fets d’un tub metàl·lic en forma de dipòsit cilíndric que contenia un líquid combustible i un ble, tot dissenyat de manera que el seu aspecte extern era idèntic al brandó de cera clàssic, però aquest tenia la particularitat de que no regalimava i no tacava de cera i el seu ús era molt més còmode.
Elies
