Em mancaran les converses
que tots havíem tingut,
trobaré a faltar els dibuixos
que tu havies concebut.
Recordant la meva imatge,
puix que era jo mateix
quan penjat a un estatge
gaudia del teu deix.
De quadres que havies pintat,
de paisatges, d’alegries
que m’havies tu donat
confortant-me tots els dies.
Tinc encara un viu record
dels llibres que em deixaves,
obràvem sempre d’acord,
fins l’instint em desvetllaves.
És encara viu, plaent,
les captard dels llargs divendres
que gaudíem vivament
cercant la forma d’entendres.
Em segueixen tants records
de la teva companyia,
que ni que volgués, podria
oblidar-los un moment.
De les cares que has pintat
que a tothora daves vida,
eren una realitat
que de lluny sento com crida.
Gràcies, Josep, per aquest temps
compartit al llarg dels dies,
mantindran vius i ensems
uns records plens d’alegries.
Miquel Guillamon i Casanovas, 5/3/2024
El periòdic 08640 no es fa responsable del contingut de les cartes (opinions, comentaris, rèpliques i suggeriments d’interès general, respectuosos cap a les persones i institucions), i es reserva el dret de publicar-les i resumir-les si és necessari. Els articles que no es publiquen en aquesta edició per falta d’espai, sortiran a les properes edicions. Les cartes per a aquesta secció s’han de signar amb el nom i cognom de l’autor, DNI, telèfon i adreça. S’han d’adreçar a l’a/e: periodic08640@gmail.com