El mèrit d’un ciclista, a vegades, va condicionat als companys d’equip anomenats “gregaris”, que amb la seva ajuda fan que aquest arribi al podi. En aquest cas, Josep Mateo ho era, però tot i fent aquest servei al company, que, sobre el paper, havia de guanyar, Josep Mateo va arribar primer en moltes etapes, va acabar un Tour i va tenir un gran historial com a esportista en el món del ciclisme. Vagi aquest escrit com a homenatge.
Que és un gregari? En ciclisme, el gregari és un corredor que ajuda a aconseguir la victòria a un cap de files. La tasca del gregari pot ser de tota mena, fins a col·locar-se davant de l’home fort per disminuir el fregament d’aquest amb el vent que el fa perdre aerodinàmica; fins i tot, li brinda suport emocional en remolcar-lo quan està al marge de la lluita en una etapa o lluny del pilot, perillant el seu temps a la general davant dels altres competidors.
Josep Mateo va néixer a Figols (Berguedà) el 16 de maig de 1928. Ha estat el corredor de la vila amb la trajectòria més llarga a escala internacional. Va començar a anar amb bicicleta quan treballava a Terrassa i es desplaçava amb aquest mitjà cada dia. Aviat va adonar-se de les seves possibilitats en aquest esport i va començar a participar en competicions cada vegada de més alt nivell.
Mateo va ser professional durant 7 anys (entre 1949 i 1956) i en el seu palmarès destaquen dues victòries d’etapa a la Volta a Catalunya (1951) i la participació al Tour de França (1955), que va finalitzar 65è en la classificació, on molts corredors de provada vàlua van abandonar.
El ciclista olesà va militar al Club Ciclista Barcelonès de 1949 al 1953, es va adjudicar una etapa de la Volta a Portugal l’any 1950 i l’any 1951 va guanyar una etapa a la Volta a Catalunya.
A més, va adjudicar-se el Campionat de Barcelona dos anys seguits (1952 i 1953), va ser segon en el Campionat d’Espanya i tercer en la Pujada a Arantzazu. Mateo va incorporar-se al Mariotas-Nicky’s-Mobylette, on va proclamar-se sots campió d’Espanya en el Campionat de muntanya i l’any 1956 va guanyar la Volta als Pirineus i una etapa al Gran Premi de Catalunya. El seu darrer equip professional va ser el Mobylette-GAC.
L’any 2015 va rebre el reconeixement de la Uníó Ciclista Olesana juntament amb la corredora local, Laura Baleta.
Un fet molt destacable a la Volta a Catalunya és que en les cent edicions precedents de la cursa només s’havien registrat dues sortides d’etapa i dues arribades als carrers de Perpinyà, els anys 1949 i 1955, amb victòries per al francès Pierre Roux (1949) i per al català Josep Mateo (1955). Aquell mateix any, organitzat per Francesc Fernández i Ferran Voltà, se li preparà un emotiu homenatge on va ser rebut a Olesa com un heroi, recordo que el vàrem anar a rebre a l’estació dels catalans i el vàrem acompanyar a l’Ajuntament, on va sortir al balcó saludant als que l’ovacionàvem. El dissabte següent tingué lloc un sopar d’homenatge a l’Hostal Oriol, on assistiren les autoritats olesanes, directius de la Federació Catalana de Ciclisme i representants de la Volta Ciclista a Catalunya. Josep Mateo Gil, va morír a Olesa a l’edat de 91 anys després d’una llarga trajectòria en el món del ciclisme.
Elies
Moltes grácies, per les paraules cap al meu pare. Va ser un gran esportista ( en temps que no tenen res a veure amb els actuals, estimava el ciclisme). Com bé dieu ,un bon gregari és un acte de generositat i vocació de treball en equip.
Moltes gràcies
AGNÈS MATEO
Un gran exemple per els seus fills i els seus nets ( entre els seus nets , els nostres dos fills ); valors com el treball ,l’esforç, la generositat,i per sobre de tot la familia ,el van fer una persona molt estimada per tots.