L’any 1950 Olesa de Montserrat té 6.156 habitants, i hi havia només centres d’ensenyament elemental que era obligatori fins els 14 anys, encara que les necessitats familiars feien que no tots els alumnes esperessin aquesta edat per a sortir de l’escola i anar a treballar. En els tres centres existents a la nostra vila, el tipus d’ensenyament era el propi de l’època. El Catón Moderno i l’Enciclopèdia Dalmau Carles Pla eren els libres de text en els quals es basava la formació general.
La separació de sexes en l’educació era predominant, de manera que hi havia enciclopèdies exclusivament per a nens i d’altres per a nenes, establint així diferències en el conjunt de coneixements dels programes escolars. Les classes sempre eren “vigilades” pels quadres de Franco, el Sant Crist i José Antonio. Els clàssics pupitres comportaven els incòmodes seients que tenien els nens per a passar les hores de classe. La influència de l’Església es deixava sentir en tot, i en la formació escolar encara més. Els vicaris eren els encarregats de les classes de religió que es donaven obligatòriament en cada curs escolar. Vivíem en una època de marcada repressió, i aquesta es deixava sentir molt, tot era pecat. Tot era molt rigorós i a la pràctica portava a l’absència total d’educació sexual en les escoles regides per monges. En l’aspecte polític hi havia preocupació per l’educació i eren impartides regularment classes de “Formación del Espíritu Nacional” als nostres centres d’ensenyament, Era obligatori el cant de l’himne nacional, si no diàriament, almenys en acabar la setmana.
Estudiar el Batxillerat era molt poc freqüent i alguns centres, com l’Academia Povill, feien mans i mànigues per a preparar els pocs alumnes que podien estudiar-lo. Les Escoles Nacionals eren mixtes, en el sentit que acollien nens i nenes, però en aules diferents. En aquells anys, comptaven amb el següents mestres: Josep Ferrà, Lucio Rodríguez, Angelina Biarnes i les senyoretes Paquita Ubach, Maria Pardinilla i Concepción López.
Any 1951, mestres de l’Escola Nacional Graduada de nens: Manuel Pedrola Gallisá, Rafael Seara González, Antonio Sbert Vives, Josep Ferrà Esteva i Lucio Rodríguez Infante.
Any 1951, mestres de l’Escola Nacional Graduada de nenes: Felisa Fernández Sánchez, Rosa Gispert Ferrán, Maria Pardinilla Busquets, Maria del Carmen Calavia López, Maria Angela Gili Biarnés i Andrea Concepción López Viruete.
L’any 1960, a criteri de l’Ajuntament, es facilitaran als Mestres Nacionals habitatges al Grup Sant Bernat. Professors de l’Escola Nacional Graduada de nens (1960-90), eren, entre d’altres: R. Martínez Lorca, E. Andrés, Manuel Pedrola Gallisá, Rafael Seara González, Antonio Sbert Vives, Jesús Sanz i Sanz, José Ferrá Esteva, Juan Miguel Ruiz Mesas, Lucio Rodríguez Infante, Eduardo López Ramírez, José María Pascual Robert, Antonio Lara Jiménez, Josep Miquel Jordà Castells, Felipe Alonso San Gregorio, Laureano Mora Moreno, José Antonio Álvarez Álvarez i Eleónidas Conde López.
Professores de l’Escola Nacional Graduada de nenes 1960-90, eren entre d’altres: Felisa Fernández Sánchez, Rosa Gispert Ferrán, Dolores Rodrigo, Dolores Pons Vilavella, Maria Montserrat Tarrrs Tropel, María del Carmen Calavia López, Maria Angela Gili Biarnés, Adela Rodríguez López, Concepción López Viruete, Mercedes Silvestre Sendes, Maria Pilar Ramon Castella, Maria Solé Sabaris, Paquita Ubach Boada, Maria Pardinilla Busquets, María del Carmen Valenzuela Rodríguez, Ana María Redondo Cabañero, Úrsula Salvia Manresa, Núria Esquè Miró, Magda Graells Casals, Maria Montserrat Pujol Matas, Elisabet Bosch Vaillo, Carmen Rovira Sáez, Pilar Ramón Castellà, Rosa Travé Pallars, Mari Carmen Marijuán Fernández, Neus Solé Llusà, Maria Neus Mas García, Mari Carmen Ruiz Martínez, Laura Cela Portugal, Lourdes Ricart Ortega, Mari Carmen Lorente Vignau i María Isabel Ruiz Sánchez.
Les Mares Escolàpies
Santa Paula Montal i Fornés de Sant Josep de Calassanç (Arenys de Mar, 1799-Olesa de Montserrat, 1889), va ser la fundadora de la Congregació Filles de Maria, religioses de les Escoles Pies. De petita sospirava per consagrar-se a Déu i ser útil a les ànimes a través de l’ensenyança. L’any 1829 començà el seu apostolat a Figueres, amb la seva amiga Agnès Busquets, on creà la primera escola de noies (fins aleshores, l’ensenyament de les nenes havia quedat limitat a la costura).
A començaments del segle XIX, a Arenys de Mar, hi havia 10 costures (escoles per a nenes), i Santa Paula Montal va veure la realitat educativa de la dona i les poques possibilitats que tenia per accedir a la cultura.
L’Escola d’Olesa va ser fundada al novembre del 1857 per la Mare Paula Montal. Les Mares Escolàpies, al carrer de la Plateria, amb vuit monges dedicades a l’ensenyament. Una de les professores, l’any 1912, era la Mare Innocència Adalid i la Mare Superiora era Josefa Homs. L’any 1842 tornà a Arenys de Mar per fundar una escola de les mateixes característiques que a Figueres i, finalment, s’edificà l’escola al carrer d’en Cantalagrella número 12 (actualment carrer de les Mares Escolàpies). Poc després traslladà l’escola on s’impartien classes de comerç, a més de música, pintura, feines, etcètera, sota el lema “Pietat i Lletres”. De l’antic edifici, que al llarg dels anys s’anava adaptant a les noves necessitats i als estudis nous, actualment només en resten la façana i la campana que marcava les hores.
L’Escola de les Mares Escolàpies només acollia nenes i era regentada per les germanes Josefa Biosca, Enriqueta Garrigosa, Maria Àngels Biosca, Assumpció Martí i Josefina Solà. L’escola havia estat fundada al novembre de 1857 per la Mare Paula Montal (santa des de 2001) fundadora de l’ordre.
Escola Acadèmia Povill
L’Acadèmia Povill era de caràcter privat i acollia nens i nenes. El seu director era el Sr. Joan Povill (també autor i director de La Passió d’Olesa), i tenia com a mestres més significatius al mateix Sr. Povill a la Sra. Maria Ubach i el Sr. Antoni Aguilera. Hi havia una classe de nenes, separada de la dels nens i en cas de que estudiessin Batxillerat o Comerç, estaven també degudament separades dels nens.
Les Monges Paüles
La iniciativa de fer una fundació de les Filles de la Caritat a Olesa de Montserrat va néixer entre les germanes de la Beneficència de Tarragona per tal d’ajudar les famílies més necessitades. Les monges Paüles es van establir a Olesa el 29 d’abril de l’any 1929, gràcies a una donació de la família Puigjaner destinada a una de les seves filles, Amparo Puigjaner, que va entrar en aquesta ordre. La donació va ser d’una casa i hort de la família Puigjaner, propietats ubicades al carrer de Santa Oliva. Acceptada la donació, la superiora de la casa de Beneficència de Tarragona, Sor Casta Alberto, es va traslladar a Olesa, juntament amb Amparo Puigjaner per tal de condicionar la casa. Les primeres germanes que van arribar a la congregació d’Olesa van ser Sor Salut Portal, Sor Lluïsa Vercher i Sor Rosa Rubió.
Les monges Paüles acollien també nens i nenes, però fins als vuit anys, i actuaven dins el que avui podríem classificar com a escola bressol i també com a dispensadores de beneficència que no tenien recursos econòmics i trobaven, en les monges, una ajut inestimable.
Des de bon inici, i a petició del rector de la parròquia, les germanes van impartir catequesi. De seguida, però, van ampliar la seva activitat, perquè venien amb una missió: auxiliar els més desvalguts. En aquesta feina, les germanes sovint es feien càrrec de la canalla de moltes famílies. De fet, en un principi, la intenció no era fundar cap guarderia per cuidar la mainada, sinó instituir un centre religiós que es caracteritzés per les visites a domicili. Així les germanes podien ajudar les mares que havien de matinar per anar a treballar a la fàbrica o al camp.
La seva acció, ha estat sempre molt valorada. Algunes monges varen deixar un gran record, com Sor Salut, Sor Rosa, Sor Carme, Sor Lúcia, Sor Antònia, Sor Pilar, entre d’altres.
Elies
