És perillosa una hèrnia discal?
Molts pacients acudeixen a consulta amb dolor cervical o lumbar i una de les primeres coses que m’expliquen és el fet que en una ressonància magnètica els hi van detectar una hèrnia discal, i que per això tenen dolor tan sovint en aquella zona. La sort és que en la majoria d’aquests pacients, el dolor que tenen no correspon amb les imatges de ressonància. Abans de continuar, et deixo per aquí algunes dades extretes d’articles científics que crec que poden ser d’interès:
- “Un terç dels joves asimptomàtics de 21 anys presentaven degeneració de disc”.
- “El 50% dels individus asimptomàtics de 30 a 39 anys tenen degeneració en discos”.
- “La degeneració de discos cervicals s’informa sovint en subjectes asimptomàtics als seus 40-50 anys”.
- “En el 30-40% de les persones asimptomàtiques es troben hèrnies discals mitjançant eines de diagnòstic per imatges”.
Per tant, l’evidència d’imatges de processos degeneratius de la columna és comuna en individus asimptomàtics i augmenta amb l’edat. Aquestes troballes suggereixen que moltes característiques degeneratives basades en imatges, poden ser part de l’envelliment normal i no estar associades amb el dolor lumbar o cervical, especialment quan s’observen de manera incidental. Aquestes troballes d’imatges han d’interpretar-se en el context de la condició clínica del pacient.
Comencem per veure, què és i com és, un disc intervertebral. Els discos no volen lliurement, sinó que estan fortament units a les vèrtebres adjacents per forts lligaments, estan protegits per músculs i en el seu interior alberguen una substància gelatinosa anomenada nucli polpós.
Als discos se’ls culpa de molts dolors i se’ls proposen adjectius com “degenerat”, “protuit” o “herniat”, i en moltes ocasions s’interpreten aquestes troballes com a causes del dolor d’esquena. La veritat és que el fet de tenir dolor d’esquena i trobar-te en el teu informe de ressonància magnètica aquests termes, poden ser motiu de pes per preocupar-te i deixar de fer certes activitats per tal de no empitjorar més el quadre.
És cert que els discos pateixen canvis morfològics al llarg de la nostra vida, un procés que forma part del nostre envelliment, igual que ens surten canes o arrugues en la pell. I si, poden lesionar-se fent que el nucli surti fora del lloc a on no li toca estar i que molesti en algun nervi que passa per allà, però una particularitat de la patologia discal és que no existeix una correlació directa entre la quantitat de material de nucli que ha sortit a fora del disc i la intensitat del dolor.
Fins a èpoques recents, es considerava que el mecanisme fisiopatològic del dolor derivava directament de la compressió del nervi, però aquest mecanisme és insuficient per a explicar el dolor provocat per una hèrnia de disc. El concepte que una lesió discal comprimeixi físicament els teixits neurals no explica la majoria de les lesions discals observades en la pràctica clínica. El que s’ha demostrat és que el dolor té més a veure quan les estructures nervioses mostren signes d’inflamació. És a dir, quan el nucli del disc entra en contacte amb un nervi es produeixen substàncies inflamatòries i s’ha vist que aquest mecanisme està més relacionat amb el dolor.
La bona notícia és que aquesta inflamació és absolutament necessària, ja que condueix a la regressió espontània de l’hèrnia discal. Encara que inicialment es pensava que aquest fenomen era excepcional, avui se sap que en realitat correspon amb l’evolució natural d’un disc herniat. En els últims anys, molts treballs d’investigació han demostrat que l’hernia discal evoluciona cap a una desaparició progressiva en la majoria de pacients. Que n’és de savi el cos, oi!
En l’àmbit de tractament cal dir, que des de fa relativament pocs anys, s’han realitzat estudis comparatius del tractament conservador, basat en fàrmacs i fisioteràpia específica, respecte al tractament quirúrgic, que demostren la mateixa eficàcia sense els inconvenients d’una intervenció quirúrgica. Val a dir que en qualsevol cas, sempre s’ha de valorar el problema i la seva solució, dins del context i la clínica que presenta el pacient i de manera personalitzada.
Sílvia Garcia Aguilera
Fisioterapeuta
