L’any 1858 a Olesa ja hi havia el cor de Joventut Olesana del Círcol. Amb les revoltes internes que patí Espanya, la música decaigué, tornant a treure brotada més tard al fundar-se el Cor de l’Harmonia, presidit per J. Figueres (Janot).
La Fraternitat Republicana (Casa del Poble) també tenia el seu cor i el Centre Cultural Recreatiu Obrer en tenia un, que aconseguí bon nombre d’èxits, participant en l’Assemblea de Cors d’en Clavé a Madrid l’any 1925. Durant les peregrinacions montserratines, el mossèn Marcel·lí Garriga va tenir la idea de formar un Orfeó.
En aquest anys ja actuava a la nostre parròquia un petit cor parroquial dirigit per Josep Matas, més conegut com a “Mossèn Pau” que era el que participava en tots els actes religiosos que es feien. Durant les peregrinacions montserratines, als anys 1910-15, Marcel·lí Garriga, va tenir la idea de formar un Orfeó ajudat per en Quico Monné; va reunir a tots els afeccionats al cant i formà un orfeó, anomenat Orfeó Montserrat, aquesta agrupació coral formada per homes i dones i integrada en el Centre Tradicionalista. Es va presentar al públic el 25 de desembre de 1916 i fou acollit amb un gran entusiasme per tots els olesans amants de la bona música.
La primera junta estava formada pel president Benet Margarit, secretari, Josep Puig, tresorer, Ignasi Ribas i com a vocals, Josep Cañadell (Regané) i Josep Viñas Matas. El nombre de cantants va arribar a 150. L’any 1933, la Junta Directiva de l’Orfeó Montserrat era la següent: president, Esteve Pamies, vice-president, Josep Viñas, tresorer, Jaume Cañadell, secretari, Josep Tobella, vice-secretari, Alfred Tobella, arxiver, Remigi Beltran i vocals, Josep Garriga, Josep Valldeperas i Jaume Vilà.
Com a Mestre Director va ser el professor Francesc Monné “Quico”, que el va dirigir fins l’any 1936. Hem de parlar també del mestre Pérez Moya, director de l’Orfeó de Sans, el qual alguna vegada, va actuar com assessor del nostre Orfeó; en Pérez Moya era compositor i moltes obres seves van ser estrenades per l’Orfeó Montserrat.
A l’any següent de la seva fundació, es va beneir La Senyera de la que varen ser padrins Lluís Puigjaner i la seva muller Antònia Roca. L’himne de la Senyera el va composar el reverent Dr. Cebrià Montserrat i la música el mestre Francesc Monné. Aquesta peça va presidir tots els actes de l’Orfeó, fins la seva desaparició el juliol del 1936, i va ser cremada en el saqueig del Centre Tradicionalista i perseguits els seus membres.
Com a cantors principals de l’època podem anomenar a les solistes Rita Archs i Àngela Margarit, a Joan Coca, baríton, Enric Rovira, Anton Parera, tenors, Ramon Soldevila, baix, Jaume Duran (Cuiret), Joan Barba, Josep Viñas, etcètera. Entre els nombrosos concerts de l’Orfeó Montserrat destaca el que es va fer al Teatre Principal d’Olesa, juntament amb el Septiminio Monné, amb honor al Rvdm Sr. Bisbe de Barcelona Dr. Reig durant la visita a Olesa.
L’Orfeó Montserrat estava acreditat com un dels millor conjunts, fins i tot cantaven sense director, ja que ell només donava l’entrada. Va arribar a guanyar molts premis en festivals i concursos d’Orfeons. La seva vida va quedar interrompuda durant la Guerra Civil. Una vegada acabada, es varen ajuntar alguns cantants per organitzar el Cor del Poderoso, dirigit per en Marià Mas. Més endavant, es varen fer reunions per tornar a formar l’Orfeó Montserrat i integrar-lo a La Passió.
Represes les representacions de La Passió al Teatre Olesa, l’any 1940, el grup del Poderoso, juntament amb algunes noies de les que havien en el desaparegut Orfeó Montserrat, formaren la massa coral de l’espectacle de La Passió, dirigit per el mestre Llorenç Sales i més tard per l’antic mestre Francesc Monné (Quico).
L’any 1943 es va ampliar la coral per tal de poder interpretar els diferents cants de la música de La Passió, aleshores del mestre Pérez Moya, i es nomenà Francesc Monné, per tal de dirigir els assajos i direcció. El novembre de 1946 es va constituir l’Orfeó com una secció més de La Passió i aleshores es prengueren les següents decisions: “Aquesta secció del Patronat de La Passió, s’ocuparà preferentment a l’ensenyament de cant, música i solfeig de manera gratuïta, també de celebrar com a mínim dos festivals l’any, els seus ingressos es destinaran a la mateixa entitat, i també d’interpretar les parts corals que corresponen a La Passió en diferents escenes. Per ser un Orfeó complert, ampliarà el seu repertori amb la incorporació d’altres peces corals que li permetin actuar per tota la comarca en qualsevol data. Per aquests tasca el mestre Ferran Roma cobrarà 200 pessetes mensuals apart de les despeses de desplaçament. Pel Patronat de La Passió donarà a aquest Orfeó una subvenció anyal de 2.000 pessetes.
Es destinarà el primer pis del local del Círculo S.A. per els assajos de dit Orfeó”.
La presentació oficial del nou Orfeó Montserrat fou el dia 24 de juny de 1948. L’Orfeó costejà una nova senyera amb el producte dels concerts que efectuà amb la col·laboració dels socis protectors. La inauguració i estrena de la nova senyera tingueren lloc el 4 de juny de l’any 1950. Des de la seva fundació el 1916, l’Orfeó Montserrat, han estat presidents Benet Margarit Font, Ignasi Ribas Duran, Jaume Duran, Josep Viñas, Benet Margarit, Josep Viñas, altre vegada i Gaietà Dalmases.
Josep Viñas, president de l’entitat els anys 1930-1936 i del 1939 al 1954, va ser nomenat President Honorari de l’Orfeó en reconeixement a la seva dedicació durant tots aquests anys.
Quan el mestre Roma va deixar de venir a Olesa, per desacord amb el Patronat de La Passió, va dirigir l’Orfeó. També va ser director de l’Orfeó el mestre Carbonell, de Sant Vicenç dels Horts. L’any 1961, el mestre Roma tornà a Olesa, però aquesta segona etapa durà poc. L’Orfeó també va baixar de cantaires i el va substituir el mestre Francesc Vila, de Castellbell i el Vilar, però quasi per mantenir els cants de La Passió.
A l’Arxiu Històric de La Passió d’Olesa, es guarden partitures i demés documents relacionats amb l’Orfeó Montserrat.
Elies
