Aquest mes de novembre de 2022 ha fet un any que he entrat en una altra fase de la vida, la prejubilació. No haguera volgut, però les decisions a vegades no depenen d’un mateix. Després de 33 anys de vida laboral, he viscut moltes coses, conegut, pot ser, a quatre generacions de famílies com a clients, avis, pares, fills i nets; cadascú amb les seves històries, les diferents etapes de la vida. Quant vaig començar, els que tenien 30 anys ara en tenien 63, i els de 40, 73, i així va anar passant la vida. He conegut molts companys, adquirits molts coneixements i he pogut tenir molts sentiments.
Necessitava fer aquest escrit, primer perquè l’últim any precisament i sense esperar res del què passaria he treballat fora d’Olesa, i volia que tothom que m’apreciava sàpiga que m’han prejubilat.
Aquest mitjà que em facilita el Fernando, director del periòdic 08640, crec que és el millor per arribar a les màximes persones, pel que també li dono les gràcies. Llàstima que només arriba a Olesa.
Voldria donar les Gràcies, així en majúscules:
– Primer de tot, al meu pare Enric, al cel sigui. Que és qui em va ensenyar a treballar des de petita a la seva fàbrica, i a valorar la vida laboral per les dues parts, treballador i empresari. A tenir principis que molta gent desconeix i una bona educació.
– A les iaies, Adela i Maria, que van fer possible que jo marxés a treballar cada matí tranquil·la, perquè elles es quedaven amb els meus fills en el moment que fes falta.
– A la Maria (Safont), perquè ha sigut una iaia pels meus fills, també ha estat al peu del canó.
– Al meu marit Antonio, i als meus fills Toni i Enric, perquè han sigut els incondicionals de la meva vida. S’han disposat a no tenir-me el temps que he dedicat a la feina, als estudis que comportava el treball, matí, tarda. Ells sempre han estat un suport. Encara que no fos per ells la millor.
– Als germans, que han respectat amb la meva presència comentaris i crítiques del lloc on treballava, i han confiat en els meus companys per les seves gestions.
– Als meus companys, els primers de l’any 1987, fins els últims de l’any 2021. Gràcies per tot allò viscut, dins i fora de les oficines, l’amistat, la confiança, l’ajut que he rebut quant em feia falta. He apreciat i estimat a cadascun d’ells.
– Gràcies a tothom, clients per la confiança que m’heu demostrat al llarg dels anys, m’heu fet valorar la meva feina d’una manera diferent. Propera a vosaltres, he sentit ser un dels vostres. M’heu deixat entrar, confidencialment, a les vostres vides. Serà sempre el nostre secret, tot m’ha enriquit la vida i us portaré sempre al cor. Podria anomenar-vos un per un pel vostre nom, però no acabaria.
– A la competència, perquè les seves crítiques han deixat descobrir les seves mancances i debilitats. Els que treballem en una entitat bancària, per qui no ho sap, hem d’estar al dia i estudiar molt, per poder atendre amb qualitat. I aprovar amb bona nota, no val qualsevol cosa.
– També vull donar les Gràcies amb majúscula, aquells familiars que, amb insults, han dubtat de la relació que podríem tenir, sobretot amb la gent gran. Ells ens feien saber de les mancances que tenien de la família, sobretot dels nets, i que només esperaven parar la mà el dia que faltessin. He sabut fer costat i escoltar a molts avis-iaies que decebudes ens confessaven la tristesa. Gràcies pels comentaris perquè m’han confirmat les penes que em confessaven.
Sempre vostra, siempre vuestra, Àngels, MªÀngels, MªAngeles, la noia del banc, la chica del banco. Gràcies, de tot cor!
Maria Angels
