1913: arriben les monges Josefines a l’antic Hospital d’Olesa. El 15 de març de 1913 Olesa tenia 3.850 habitants i arribaren, afortunadament, quatre religioses de l’Ordre de les Josefines de la Caritat de Vic, per realitzar vetlles domiciliàries de malalts i tenir cura dels ingressats a l’Hospital, on també vivien les Germanes Josefines. Les quatre religioses eren: Assumpta Comerma, Rosario Buch, Leocádia Parés i Aniceta Colón.
A l‘Arxiu Municipal hem trobat aquest document de l’any 1914 on detalla la feina que feien les monges Germanes Josefines:
“En la Villa de Olesa de Montserrat a quince de enero de mil novecientos catorce, reunidos de una parte Don Jaime Ros Tort, alcalde de esta Villa y de la otra la Reverenda Madre Superiora General de la Comunidad de Religiosas Hermanas Josefinas de la Caridad, establecidas en la ciudad de Vic, Doña Mercedes Pons Caballería, al objeto de prorrogar y modificar el contrato formalizado en quince de marzo último de mil novecientos trece, para la estancia y asistencia en el Hospital Municipal de esta Villa de cuatro monjas de dicho Instituto, lo verifican i establecen en la forma siguiente:
Primero: La subvención o remuneración que el Ayuntamiento destinará a las expresadas religiosas, será de quinientas pesetas, anuales, a contar desde el primero de enero del corriente año de mil novecientos catorce y pagaderas por trimestres vencidos.
Segundo: La prórroga y duración del contrato por el presente año y sucesivos, mientras una de ambas partes no desee su rescisión o terminación, debiendo en tal caso ponerlo en conocimiento de la otra parte con seis meses de anticipación.
Tercero: Queda subsistente el contrato indicado de quince de marzo de mil novecientos trece, en todo lo demás que no afecte a lo contenido en las dos cláusulas anteriores. Así de común acuerdo lo establecen en la fecha al principio mencionada.
El Alcalde Jaime Ros Tort”
L’any 1914 es prorroga l’estància de les quatre monges Josefines de la Caritat a l’Hospital. La subvenció serà de cint-centes pessetes anuals.
Trasllat de l’Hospital Civil i les Monges Josefines al carrer de Dalt
L’hospital no podia fer front a l’atenció de malalts degut a que estava en molt males condicions tot i que es va voler fer una reforma, al final no es va tirar endavant. Les monges no volien estar-hi d’aquella manera, tant fou així que l’any 1915, van amenaçar d’abandonar la vila si no els hi milloraven les condicions d’habitabilitat de l’edifici. Aquest fet va propiciar que se’ls cedís un lloguer d’una casa al carrer de Dalt, 10, per a viure en comunitat i seguir exercint la caritat sanitària i les visites domiciliàries. En aquesta casa-hospital també s’hi acollia gent desvalguda. Tot i això, l’hospital proper a la Plaça Nova continuava en actiu ajudant a les persones que patien diferents afeccions.
- Trasllat de l’Hospital i de les monges Josefines al carrer de Santa Oliva
Le monges Josefines alternaven la seva tasca de visites domiciliàries amb les del carrer de Dalt i el que quedava del primitiu hospital. L’Ajuntament, per tal d’estalviar-se el lloguer que es pagava, traslladà les monges al carrer de Santa Oliva, antiga propietat confiscada de les monges Paüles, degut a que aquestes havien estat desallotjades a l’esclatar la Guerra Civil. (Tot i la persecució religiosa, les quatre monges Josefines, var sen ser respectades físicament).
En l’escrit següent, l’Ajuntament proposa que les monges Josefines deixin l’edifici del carrer de Dalt degut a les males condicions en que es troba. La Comissió Municipal d’Assistència Social, després de les investigacions practicades i en motiu d’un minuciós i acurat examen de l’actual Hospital Municipal situat al carrer de Dalt, 26, opina que es procedeixi al seu trasllat al carrer de Santa Oliva, 28 i 30, antiga propietat de les monges Paüles degut a que aquestes havien estat desallotjades durant la Guerra Civil. Copiat textual: “Olesa de Montserrat, quinze de gener del mil nou-cents trenta set: Com a resultat de les investigacions practicades, i en motiu d’un minuciós i acurat examen de l’actual Hospital municipal, situat al carrer de Dalt, número 26 d’aquesta vila. Atès, que les circumstàncies que concorren en el susdit edifici, fa que no reuneixi les condicions higièniques precises per atendre una obra de tanta importància capital, per aquesta població. Atès, que aquest Consell municipal, té confiscada provisionalment, la casa número 28-30 del carrer de Santa Oliva, antiga propietat de les M. M. Paüles, podent disposar de l’ús d’aquest edifici. Atès, que practicat el degut examen en l’edifici de referència, a més de la seva excel·lent situació en el pla d’aquesta vila, reuneix el d’una comoditat, que el fa preferible a l’edifici que actualment és destinat a Hospital municipal. Atès, que examinat curosament el cas que es dictamina, en harmonia a les circumstàncies que hi concorren, permeten de formar un judici favorable, envers el mateix. Que oferint millors condicions higièniques, en concordança amb les consideracions exposades en el present dictamen, es procedeixi al trasllat de l’actual Hospital Municipal d’aquesta vila, situat al carrer de Dalt, número 26, al carrer de Santa Oliva, núm. 28 i 30. La Comissió d’Assistència Social”
- L’Hospital Civil i les monges Josefines es traslladen al carrer de la Mercè (d’en Marcet).
En acabar la Guerra, les monges Paüles foren restablertes al seu convent i les monges Josefines varen anar a una casa-hospital al carrer de la Mercè, 10, alternant amb el que quedava del primitiu i malmès hospital.
Les monges al nou Hospital de Nostre Senyora de Montserrat
Una vegada va quedar el nou hospital a punt, abans de la inauguració, els mesos de febrer i març de 1949 van servir per realitzar el trasllat de mobiliari, hospitalitzats i Germanes Josefines, que residien en les cases del carrer de la Mercè i del carrer de l’Hospital, i amb això es va assolir la corresponent habilitació del nou Hospital. La nau de ponent del segon pis del nou Hospital, va ser destinada a l’allotjament de les Germanes Josefines de la Caritat, comunitat de monges que estaven al servei de l’Hospital.
En la reunió de Junta del 25 de gener de 1951 es va aprovar una subvenció a les Germanes Josefines consistent a 15 pessetes diàries per malalt que ingressés a l’Hospital, i 6.000 pessetes anuals en concepte de neteja i cura de l’edifici. Al mateix temps, també es va acordar la construcció d’una edificació adequada per a que acollís les tasques de dipòsit municipal, tant per ús del Municipi com pels jutjats de la vila.
Deixant les obres del nou pavelló a banda, a finals d’agost de 1985 la Junta del Patronat va rebre una carta de la Mare General de les Germanes Josefines de la Caritat que anunciava la resolució de deixar de prestar els seus serveis a la institució olesana en un termini de tres mesos, fet promogut per la manca de vocacions que patia la congregació. Aquest fet va ser considerat per la Junta com un greu i dolorós problema, tant sentimental com sobretot, econòmic.
A partir d’haver constatat la ferma posició de la congregació, els membres de la Junta es van moure per tal de trobar una institució semblant que pogués assolir els mateixos serveis que havien ofert fins aquells moments les Germanes Josefines.
Les Germanes Josefines, doncs, van abandonar la Residència d’Avis Nostra Senyora de Montserrat el 31 de desembre de 1985 i a primer de gener de 1986 va entrar a encarregar-se de l’atenció directa als residents l’Obra de Maria, amb la qual cosa quedava resolt el problema de personal, ja que a les persones seglars que ja feia temps que hi treballaven s’hi van afegir dos més de l’Obra de Maria i se’n va contractar d’altres, malgrat que encara es trobava a faltar un ATS per tal d’emparar l’aspecte sanitari i legal de la Institució, principalment per la posta d’injeccions als residents.
Elies Valldeperas
Nota: Les Germanes Josefines de la Caritat són una congregació religiosa de germanes, institut de perfecció femení fundat per Caterina Coromina i Agustí en 1877, dedicada a l’assistència als malalts i els necessitats, especialment ancians.
