El passat 13 d’octubre vam presentar a la Biblioteca el nou paradigma del dolor crònic. L’objectiu de la xerrada va ser “posar llum a la foscor” sobre una condició que pateixen moltes persones a dia d’avui. Si no vas poder assistir, en aquest article et faig cinc cèntims dels continguts que es van exposar.
En primer lloc, sabem que el dolor és molt desagradable, però precisament aquest sentiment és el que fa que sigui tant efectiu per prevenir-te de que et lesionis o protegir-te si t’has lesionat, perquè el dolor fa que et moguis, pensis i et comportis de manera diferent. El problema ve quan no hi ha una lesió que justifiqui el dolor, ja sigui perquè no cuadra amb una història de lesió, amb el comportament dels símptomes o simplement perquè les proves de diagnòstic surten correctes (s’ha d’analitzar cada cas en particular).
Sigui com sigui, ens trobem davant de casos en els que no hi ha signes de lesió als teixits, però el dolor es real i moltes persones pateixen de dolor crònic sense una solució que acabi definitivament amb el patiment. Aleshores si no hi ha lesió, ¿per què hi ha dolor?
Em de tenir molt clar que una lesió és allò que passa en els teixits. En canvi, el dolor és la representació final de tota la informació que processa el cervell, no només la sensorial (la que arribaria dels teixits), també la memòria d’experiències prèvies, de la situació concreta que estiguis vivint en el present, de la percepció que tens d’aquesta situació, inclús la informació que els professionals de la salut et donen i con perceps aquesta informació.
Tota aquesta informació es processa al cervell per avaluar la qualitat de l’amenaça. Si el teu cervell arriba a la conclusió de que hi ha una possible amenaça per la integritat dels teus teixits, farà arribar a la consciència la percepció de dolor. “Si posem la mirada només en estudiar el que passa a la perifèria (teixits), estarem passant per alt totes aquelles etapes prèvies de la sortida del dolor cap a la consciència”.
La informació que rebem, genera un poder tan gran en el nostre sistema de creences, que el nostre cervell es pot quedar atrapat en un estat d’alerta-protecció constant. El cervell estaria avaluant erròniament estímuls o moviments que haurien de ser inofensius com una amenaça i per tant faria aparèixer en la consciència la percepció de dolor, perquè el que vol en definitiva el teu cervell és protegir-te. En el 89% dels casos, les creences provenen de la informació donada pels professionals de la salut. Son dades d’un estudi.
¿I si la informació que has rebut en el transcurs del teu procés de dolor fos errònia? El teu cervell estaria extraient conclusions errònies, no?
Etiquetes diagnòstiques com: la fibromiàlgia o tot el que contingui les paraules dolor i crònic a una regió anatòmica del cos, poden estar generant aquest estat d’alarma-protecció. Per exemple, la paraula fibromiàlgia vol dir dolor en la fibra muscular, lumbàlgia crònica vol dir dolor a la regió lumbar de llarga durada. En cap cas, aquestes etiquetes diagnòstiques es refereixen a una lesió als teixits, només parlen d’una condició de dolor i això, malauradament, pot confondre al sistema avaluatiu del pacient. De fet, posar una etiqueta sense oferir una solució on el pacient en sigui protagonista tendeix a cronificar més que ajudar. Si pateixes de dolor crònic i després de llegir aquest article t’han aparegut mil preguntes al cap, pots fer-me arribar els teus dubtes per e-mail a: silviagarcia7823@gmail.com
Sílvia Garcia Aguilera
Fisioterapeuta col·legiada 7823
