El dia 8 de maig de 1919 hi havia ambient de festa a les Drassanes Cardona de Can Tunis, a Barcelona. Era el dia del llançament del vapor Olesa, propietat de la Companyia Naviliera Espanyola. En aquestes dates El Olesa va ser el major vaixell construït a Barcelona: 57 metres d’eslora, una capacitat de càrrega de 1.150 tones i una màquina de 500 cavalls, que li havia de permetre una velocitat de 7 a 8 milles l’hora. Després els seguirien el Berga, el Cervera i el Terrassa, tots amb un tonatge superior a 1.000 tones.
Aquest vaixell va ser construït en principi com una gavarra (embarcació robusta de càrrega fluvial utilitzada a rius i canals) i durant la seva vida va ser mercant, pesquer, transport i vaixell de salvament. Va navegar sota pavelló espanyol, noruec, anglès, estonià, nord-americà i panameny; va navegar des del Mar Carib, fugint d’una Europa en guerra i d’una Estònia ocupada pels alemanys per servir com un dels primer vaixells de salvament de la Marina de Guerra dels Estats Units.
A les 11 de matí es va iniciar l’acte formal del llançament. Hi assistiren el director general de la companya D. Miquel Cardona, l’alcalde d’Olesa de Montserrat, D. Jaume Ros i alguns accionistes i membres del Consell d’Administració de la companyia. La padrina era la distingida i bella senyoreta Júlia Brugués i Gaja. Amb un impuls jovenívol, la senyoreta va estavellar la tradicional ampolla de xampany a la proa del vaixell, batejant-lo amb el nom de la població del Baix Llobregat. El director gerent de les drassanes Miquel Cardona, va donar immediatament el senyal que havia de fer lliscar graciosament el vaixell fins el mar.
L’Olesa va iniciar la baixada sobre la grada de fusta i es va aturar en sec, al cap de pocs metres. Per molts esforços que van fer no hi va haver manera de fer-lo acabar de baixar. Els convidats a l’acte van marxar desil·lusionats.
Al cap de dos dies, un remolcador potent, el francès Travailleur, va aconseguir que l’Olesa anés a parar a l’aigua. Els propietaris de les drassanes van donar totes les explicacions necessàries als periodistes. No hi havia cap problema a les grades, que havien costat 200.000 pessetes, ni a la platja de Can Tunis, poc freqüentada aquell mes. El problema va ser que el sèu (greix sòlid que es treu dels animals herbívors i que té diferents usos, com el de lubricant o la fabricació de sabons i espelmes) col·locat sobre les grades perquè llisqués el vaixell, es va assecar perquè la cerimònia d’inauguració es va retardar una hora.
El vapor Olesa va canviar de propietari i se li va canviar el nom moltes vegades, primer per anomenar-lo “Skogland” sota registre estonià. Del 1931-32 va navegar amb el nom de “Camberway” per la britànica Sunderland Steam Shipping Company. Al1933 amb el nom de “Tento”. Al 1934 amb el nom de “Marpot”, i finalment, una altre cop sota una propietat estoniana amb el nom d’”Harjurand”, al 1937.
Va ser requisat per l’administració de les forces navals americanes, va ser posat a disposició de la Marina l’1 de juny de 1942. Encara que la Marina se’n va fer propietària, estava operant sota contracte per Merritt Chapman i Scott, sota la supervisió de l’Oficina de Naus.
El vapor Olesa va ser un dels pioners en el fantàstic servei de salvament de la Marina de la II Guerra Mundial, al salvar els mariners després d’una càrrega al SS Edward Lukenbach torpedinat a Florida l’1 de juliol de 1942.
Al final de la guerra, el vell cremador de carbó va ser retornat a l’Administració de Vaixells de Guerra dels Estats Units d’Amèrica el 19 de juny de 1946 i donat de baixa. Posteriorment encara fou venut a la Companyia Miraflores S.A. de Panamà, i hi va estar al servei de la Marina mercantil fins al 1955 on va acabar la seva vida amb el nom de “Dodecaneses”.
Aquesta ressenya només ha estat un resum d’un vaixell amb el nom d’Olesa, que va tenir dificultats per entrar per primera vegada a l’aigua, però que va plantar cara als conflictes de la II Guerra Mundial, junt amb els vaixells de Guerra dels Estats Units d’Amèrica.
Elies Valldeperas
Fotografies i bibliografia: Museu Marítim, Biblioteca de Catalunya, Cambra Oficial de Comerç i Indústria i Navegació de Barcelona.
