El Ple de l’Ajuntament ha aprovat provisionalment el document, en el que és un dels acords més importants del mandat, ja que el POUM és el document que conté els criteris del planejament urbanístic dels propers anys. Per tant, no només és l’eina bàsica d’ordenació del territori, sinó que també té com a objectiu donar solució als problemes urbanístics que té el municipi. El POUM s’havia aprovat inicialment el novembre de 2018, i després de ser revisat per més d’una vintena de departaments i organismes de la Generalitat, va retornar al Ple de l’Ajuntament en la sessió d’aquest dijous, l’ordinària del mes de maig, per a la seva aprovació provisional. Hi van votar a favor l’Equip de Govern del Bloc Olesà i Junts per Catalunya, i també el PSC. S’hi van abstenir ERC i Ciutadans, i hi va votar en contra la CUP.
El POUM ha de substituir l’actual Pla general d’ordenació urbana, que es va aprovar el 1993 i ha quedat obsolet. Precisament, els problemes que genera urbanísticament el Ple del 1993 són la principal raó per la qual es va iniciar la redacció i tramitació del nou POUM, imprescindible per poder tenir eines per endreçar el territori d’Olesa i donar solucions a les mancances en habitatge, la protecció del patrimoni, la mobilitat, i l’impuls de les zones industrials. La ponència per a l’aprovació provisional del POUM la van fer diferents membres de l’Equip de Govern, per explicar aspectes destacats del Pla, com ara l’ampli procés que s’ha seguit per elaborar-lo, amb una àmplia participació ciutadana, i l’aposta per aspectes com la indústria, el medi ambient o l’habitatge.
L’alcalde i regidor de Planejament urbanístic, Miquel Riera, va repassar l’intens treball que s’ha fet en els darrers sis anys per a la tramitació del POUM. Riera va recordar que la feina de redacció l’ha liderat un equip liderat per un especialista en plans urbanístics, que va guanyar el concurs públic per a la redacció del nou POUM. Aquest equip redactor va recollir les propostes sorgides en els diferents tallers i sessions de participació ciutadana (coordinats per una segona empresa especialitzada) i va preparar primer un avanç-pla i posteriorment un primer redactat del Pla que va ser consensuat i validat en el si del Consell assessor urbanístic (CAU), integrat per membres de tots els grups polítics. Per tant, va remarcar l’alcalde, “la proposta recull la voluntat expressada pel poble d’Olesa”.
El regidor de Promoció Econòmica, Dídac Solà, va explicar que el nou POUM busca donar solució a les debilitats de l’economia i el teixit industrial locals, generades sobretot pel fet que el sòl industrial d’Olesa pateix una infraestructura viària i uns nusos d’accés inadequats. Per al regidor, la bona ubicació d’Olesa “a prop de Barcelona, el port i l’aeroport, la zona de la SEAT i amb la propera obertura de la B-40” i l’àmplia disponibilitat d’espais industrials són grans oportunitats per al municipi. Abans, però, cal que s’aprovi el POUM per donar “seguretat jurídica” als polígons industrials i fer-los atractius a les empreses. La instal·lació de nova indústria i la futura obertura de la B-40, segons el regidor, han de proporcionar un impuls econòmic a Olesa, i alhora generar ocupació per pal·liar l’alt índex d’atur que té el municipi.
L’alcalde, Miquel Riera, hi va afegir que el POUM també aporta solució per als accessos als polígons. En aquest sentit, alleugereix la càrrega econòmica sobre els polígons per facilitat el seu desenvolupament, traspassant a la Generalitat bona part de la realització del nus sud i les connexions amb la B-40 i la C-55, que formen part del Pla Director d’Infraestructures de la ròtula d’Abrera. Sobre el teixit urbà industrial consolidat, és a dir, polígons històrics com Catex Molí, Vilapou o Can Singla, el POUM els dota de noves eines de gestió urbanística que els permeti resoldre la seva situació de precarietat amb una inversió reduïda, ampliar la varietat d’usos i reconèixer la tipologia real de les naus existents.
Per la seva part, el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Ivan Carreira, va explicar que el POUM augmenta i classifica la part del terme que no és urbanitzable (tres quartes parts del terme, de les quals un 15% és sòl agrícola i un 85% espais naturals protegits) amb diferents graus de protecció: rústic, agrícola de valor, forestal de valor, paisatgístic i ecològic de valor, espais naturals protegits i zones de protecció d’interès geològic. El POUM, va dir Carreira, “recull també les proteccions arquitectòniques, naturals i paisatgístiques del Catàleg de patrimoni, que s’ha treballat en paral·lel amb el POUM i que vàrem aprovar el passat mes d’abril”.
Un altre dels eixos del POUM és la defensa de l’habitatge protegit. Així ho va destacar el regidor d’Habitatge, Jordi Martínez, que va detallar durant el Ple d’aquest dijous que el Pla analitza les necessitats d’habitatge que hi a Olesa, tenint especialment en compte l’anomenada “demanda exclosa”, és a dir, aquells col·lectius que no poden accedir a un habitatge per les vies habituals de compra o lloguer. És el cas de col·lectius com el jovent o la gent gran. Jordi Martínez va detallar que el Pla permet un increment de 1.300 habitatges nous, però alhora impedeix la construcció de 1.200 habitatges, a través de la reducció de l’edificabilitat a l’Eixample. I dels nous habitatges que permet construir com a màxim, la meitat són de protecció oficial (450) o dotacionals públics (165). Això permetrà pal·liar una gran part “del dèficit històric que té Olesa pel que fa a habitatge protegit”.
Per la seva part, el Moviment Veïnal va destacar per nota de premsa el passat divendres 28 de maig, que “Aquest Pla planteja la destrucció de més de 80.000m2 d’espai natural (un altre “Cal Candi” ja està aprovat) i construcció d’habitatges (la indústria del ciment, grans tenidors o fons d’inversió ja es freguen les mans) quan en tenim un miler de buits o per acabar. Els representants polítics, escollits democràticament i que són els que haurien de vetllar pel bé comunitari, amb les seves decisions en matèria urbanística, acaben beneficiant als interessos privats i als especuladors i no al conjunt de la població, seguint un model de creixement urbanístic que només les beneficia a elles.
Ahir es va reproduir tot això, i davant de l’emergència ambiental global que patim, els partits segueixen amuntegant ciment i destrossant-nos l’entorn local amb les seves decisions. Programes electorals ambigus, d’uns i altres, i falses promeses de participació, són el premi que rep la ciutadania. Olesa, canviem el gris del ciment pel verd de l’esperança, és temps de seguir la lluita!”
