Jordi Évole emet l’última entrevista al líder de Jarabe de Palo, Pau Donés. “Eso que tú me das” fuig de ser una sort d’elegia per descobrir-se com un testimoni final de l’actitud vitalista del cantant
“Creo que sin ti, yo no estaría donde estoy ahora mismo’’ comenta Jordi Évole a Pau Donés en un moment de l’entrevista Eso que tú me das (2020), recordant el programa on es van conèixer i que comptava amb un sketch on el personatge d’El Follonero –interpretat per Évole- arremetia contra Jarabe de palo i la cançó que presentava: Bonito.
El que va sortir d’aquest ja famós moment televisiu va ser una bonica amistat entre tots dos, i que els ha portat a enregistrar l’última entrevista del cantant de la mítica banda espanyola.
Estrenat en sales de cinema a finals de setembre, el documental s’ha emès per televisió el passat diumenge 21 de febrer sent líder absolut del dia, amb una mitjana de tres milions d’espectadors, més o menys la mateixa acollida que va tenir a la gran pantalla amb una quantitat de dos-cents cinquanta mil espectadors aproximadament. Tot i que es va estrenar amb restriccions i durant la crisi de la covid-19 que encara ens assetja, s’ha convertit en el documental més vist dels últims deu anys, i encara que es tracta d’un metratge molt sentimental i tràgic, es pot considerar un cant a la vida.
El músic
D’origen català, Pau Donés ha sigut cantant i compositor a Jarabe de Palo, amb els quals va triomfar amb La Flaca (1996), la cançó de l’estiu de 1997 gràcies a una campanya publicitària que els va catapultar a la fama. Fent palesa del seu talent, el grup va demostrar que no eren producte d’una única cançó, i més de vint anys després Donés deixa catorze àlbums, cinc recopilatoris i dotze nominacions als Grammy Latinos. Durant la seva carrera ha cantat amb diferents icones musicals com Pavarotti, Ricky Martin, Antonio Vega, o la seva admirada Celia Cruz.
Durant l’entrevista, gens lacrimògena i plena d’humor, el periodista pregunta a Donés com li agradaria ser recordat. El cantant contesta amb total honestedat que amb el respecte dels professionals de la música, que el reconeguin com un d’ells, i com una persona que s’ha dedicat a fer cançons boniques i sinceres, que poden fer plorar o riure, però que expressen qui és i com veu la vida.
Al seu àlbum recopilatori 50 Palos (2017), publicat -amb motiu dels cinquanta anys del compositor- juntament amb la seva autobiografia, Donés versiona -com sol fer- diferents temes de la seva carrera amb tons de jazz, bossa nova, salsa i ritmes llatins. La Flaca, amb un to més melancòlic en aquesta ocasió, sembla un cant nostàlgic al seu primer èxit, una darrera mirada enrere que ens deixa un regust amarg i ens fa mirar a aquell estiu notant la fredor de l’hivern que s’apropa. Però sempre, amb un somriure final; com no podia ser d’altra manera amb Pau.
Carlos Cordero