El director manxec ha presentat a Venècia el seu nou treball que arribarà a les sales de cinema el 21 d’octubre
“¿Teatro? Yo no estoy haciendo ningun teatro, sabes que yo no sé fingir…”, esmentava amb agonia Amparo Rivelles durant un fragment del monòleg de “La voz humana” de Jean Cocteau, emès a TVE a 1986, i on veiem a l’actriu parlant per telèfon durant els gairebé 50 minuts que dura la obra. Dos anys després, Pedro Almodóvar, va consolidar el seu cinema amb Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988), una lliure adaptació de l’obra francesa que li va aconseguir la seva primera nominació a l’Oscar. El director va demostrar que tot i ser Puro teatro, com sonava la cèlebre cançó final de la pel·lícula -interpretada per La Lupe-, l’obra de Cocteau mostra, amb una senzillesa demolidora, el patiment i desesperació que acompanyen l’abandonament de la persona estimada.
Es podria dir que tota la filmografia de Pedro Almodóvar reuneix els elements presents al monòleg de Cocteau: una protagonista femenina, la soledat que segueix a la ruptura, l’amor amb follia i la desesperació del desamor. Des de La ley del deseo (1986), passant per Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988) i Los abrazos rotos (2010), el director manxec ha anat colant diverses referències a l’obra del francès, fins que per fi ens arriba una adaptació en mode de curtmetratge; el primer que dirigeix en llengua anglesa i que compta amb la col·laboració de la sempre genial Tilda Swinton.
Mujeres al borde de un ataque de nervios
Per Almodóvar el curt presentat a la secció oficial del Festival de Cinema de Venècia ha estat una prova, una posada en contacte per veure si es veu amb força d’encarar el rodatge d’un llargmetratge en altre idioma. Per això, potser, ha escollit una obra que recull la sensibilitat amb la qual ha impregnat els seus personatges durant dècades. Protagonistes com Pepa, interpretada per Carmen Maura a Mujeres al Borde de un ataque de nervios (1988), que espera angoixosa al costat del telèfon la trucada que posarà fi a la relació amb el seu amant. Mentre aquesta no arriba, veiem com les vides de tots dos es van enredant a mesura que Pepa surt del pis desesperada amb la necessitat de trobar respostes.
Tot i la intensitat dramàtica de la trama, la pel·lícula conté tots els elements almodovarians que la doten d’un sentit de l’humor molt característic. Al voltant de la protagonista sorgiran històries i personatges extravagants que l’ajudaran a passar de l’angoixa i la pena, a l’autoafirmació i la restauració; terroristes xiïtes, una advocada feminista, una parella jove que es vol independitzar o un taxista amant del mambo ens porten de la rialla a la tristesa en aquest viatge a través del desamor que pateixen les figures femenines del film. Dins el catàleg de Netflix, és una excel·lent pel·lícula per introduir-nos a l’univers de Pedro Almodóvar i una primera posada en contacte amb l’obra de Cocteau, que suposa una referència recurrent al seu cinema i que podrem gaudir a partir del 21 d’octubre.
Carlos Cordero
