En Francesc Carrera va ser metge d’Olesa durant més de quaranta anys; fou un metge molt valuós i una persona que es va identificar molt amb el nostre fer de la Vila, ressaltant les seves inquietuds socials vers els olesans. Ciutadà compromès amb l’Ajuntament com a regidor municipal durant vuit anys alterns.
Aquesta experiència municipal l’hi va fer comprendre les limitacions econòmiques municipals i les que impedien poder portar a terme iniciatives en favor de la nostra població. Aquesta constància evident el va decidir a fer donació de bona part del seu patrimoni a favor de la nostra vila.
Era fill de Santa Coloma de Queralt, nascut el dia 23 de desembre de 1849, home d’un físic més aviat prim i alt, i de caràcter atent amb les persones i de principis educats. Vestia amb jaqué o levita que portava amb una certa elegància, camisa blanca de coll fort, corbata i barret, podem dir que era tot un personatge.
Va arribar a Olesa l’any 1880 i es va instal·lar provisionalment al carrer Ample, més tard ho va fer al carrer de la Senyora on hi tenia el despatx de visita de malats. Estava casat amb la senyora Maria Dolores Gonzalez Muñoz (1845-1925) filla de Barcelona i de pares madrilenys, esposa que sempre li va donar suport amb les iniciatives i decisions personals a favor dels olesans.
La Dolors fou la fundadora i primera Presidenta del Patronat Social de la Noia Treballadora, que va crear-se a l’Escola de les RRMM Escolàpies per atendre la formació i ensenyança de les noies que de molt jovenetes ja treballaven i que per la nit tenien ocasió d’anar-hi. Va donar suport al seu marit amb totes les iniciatives i decisions.
Va fer donació de bona part del seu patrimoni monetari a favor de la nostra vila per poder executar obres tant necessàries com les Escoles, Hospital, Escorxador, un centre d’Esplai, entre d’altres.
La Maria Dolors González va sobreviure poc més d’un any al seu marit i va deixar les coses a punt per complir les últimes voluntat del seu marit. Arseni Sala i Dinarés, l’últim dels marmessors, va lliurar a l’Alcalde Guillem Almirall la quantitat de 5.000 pessetes, producte de la venda d’una casa a Santa Coloma de Queralt, propietat del difunt Francesc Carrera, destinada al Patronat del futur Hospital.
L’especialitat del metge Carrera era d’ossos del cos humà. Va deixar en el seu testament 15.000 pessetes per a ser dedicades a l’ensenyament. Es varen fer servir per comprar una part dels terrenys per edificar-hi les Escoles Nacionals, després encara en va donar 5.000 pessetes més. L’Ajuntament va acordar posar el nom d’un carrer dedicat a ell, i una placa en una de les parets de l’edifici de les Escoles Nacionals.
El doctor Francesc Carrera, no Carreras, (confusió que hi ha hagut en documents i fins i tot en la placa d’un carrer) va morir el 8 de gener de 1924, a l’edat de 74 anys en el seu domicili del carrer de la Senyora d’Olesa.
El dia 25 de setembre de 1925, en sessió extraordinària, es va reunir l’Ajuntament d’Olesa sota la presidència de l’alcalde Salvador Casas i Baltasar i es va decidir per unanimitat donar-li el nom de Doctor Carrera Lamic al carrer D de l’Eixample.
Elies
