L’any 1683, en Sebastià Casals, tot i conrear terres del terme d’Olesa que pertanyien al reial Monestir de Montserrat amb l’obligació, per pactes, de portar les olives a la premsa de la casa que el monestir tenia a Olesa, també era un terratinent amb idees i iniciatives que, a la fi, eren beneficioses per al poble d’Olesa.
Els Casals feien de pagesos i traginers a la temporada de les olives, fins i tot treballaven a les premses del poble i havien intentat portar les seves olives a d’altres premses del poble. Finalment, al 1766, en Bernat Casals, aconsegueix el trull, situat en una dependència del mas tocant a la riera. La premsa era de dos eixos i la mola era moguda per animals de la seva propietat que normalment feia servir per llaurar les hortes.
L’Hotel Gori, el va construir Quin Gori, un pagès que va canviar d’activitat i que tenia tramvies tirats per cavalls a Barcelona. La finca emplaçada en terrenys de conreu, ocupava una extensió de 14.878 metres quadrats. Va ser inaugurat el 31 de maig del 1899. Al seu interior hi havia, a més de l’hotel, un gran jardí i les instal·lacions que allotjaven les diligències que portaven els estiuejants des de l’estació del Nord al balneari de La Puda.
La nova centúria s’encetà amb aires d’inquietud pels germans Casals, propietaris dels terrenys; aquests inicien un nou camí que els porta a Barcelona, on tenen una agència de transports, es fusionen amb una companyia de carruatges i obtenen l’exclusivitat del transport des de l’estació del Nord fins a la Puda; fan servir per a aquest servei, tartanes i landós. Viuen a la capital conservant les terres d’Olesa, però de mica en mica es van venent les que tenen situades fora de la vila.
En Bernat Casals, però, compra un terreny tocant al seu mas on en Feliu tenia una fàbrica: era el tros que li mancava per fer realitat un negoci que duia a cap. No gaire més tard, en Joaquim Casals demanà permís a l’Ajuntament per envoltar amb un mur tota la seva propietat del carrer de les Hortes. En Joaquim Casals, anomenat “Quim Gori”, mogut per la munió de persones que venien a perdre les aigües del balneari de La Puda, tingué la idea d’edificar un hotel a les seves propietats del mas Gori, ja que s’adonà de la mancança de places d’allotjament i del fet que hi havia cases particulars a Olesa que s’omplien durant l’època de més afluència de forasters.
En les dependències de l‘hotel, en els edificis que donaven al carrer Anselm Clavé, hi havia l’Agència amb un servei de diligències que comunicaven la vila amb la llunyana estació del Nord. Joaquim Casals destinarà una tartana al servei de viatgers per anar des d’Olesa a Martorell i La Puda.
L’Hotel Gori i els seus annexes continuaren essent propietat particular, fins que a l’any 1932 els germans Casals varen vendre l’hotel amb el parc a l’Ajuntament, per 750.000 pessetes i una pensió vitalícia pels dos germans de 25.000 pessetes l’any, i que al morir el primer, el segon cobraria la seva part, o sigui 50.000. Aquest acord es dugué a terme fins els anys 60 que va morir l’últim dels dos germans. Hem de dir que abans l’Ajuntament estava ubicat on hi ha la parròquia.
Des del 5 de novembre de 1933, la corporació municipal es va traslladar a l’Hotel Gori. El jardí d’aquella instal·lació hotelera es va convertir en el nou parc municipal, obert al públic.
Els coloms també són un altre dels llegats d’aquesta època. Les autoritats municipals van comprar 25 coloms per col·locar-los al parc municipal amb la intenció que donessin més vistositat a aquella àrea de població.
El nou edifici a més d’allotjar les dependències municipals, s’hi van encabir alguns mestres de l’escola pública i el secretari municipal. Una part dels baixos de la Casa Gran van servir per instal·lar la biblioteca municipal, una institució que ha fet un gran servei per la cultura de molts olesans i que ha perdurat al llarg dels anys.
Elies
