L’any 2014 la Comunitat Minera Olesana em va proposar participar en un nou projecte editorial: confeccionar un llibre d’itineraris poètics amb l’aigua com a fil conductor. La idea naixia de l’extensa col·lecció de poemes d’en Miquel Guillamón, estretament vinculats a les fonts i al paisatge d’Olesa de Montserrat.
Arran d’aquest projecte ambiciós vaig tenir la sort de conèixer en Miquel Guillamón. Una persona —i un poeta— extraordinari. Ens vam trobar molts dies per donar forma al llibre. Ell hi va aportar la seva obra poètica i artística; jo, el coneixement geogràfic. Finalment el llibre es va publicar en dos volums i va ser editat per la Comunitat Minera. El primer al 2015 i el segon i últim volum al 2016.
Tot i els 64 anys de diferència, treballar plegats ens va unir profundament. El que va començar com un projecte es va convertir en una amistat sincera, d’aquelles que deixen empremta i continuen més enllà de la feina feta.
Però el passat 21 de març, coincidint amb el Dia Mundial de la Poesia, en Miquel ens va deixar als 98 anys. I fa mal. Fa mal perquè se’n va una persona molt estimada pels olesans i olesanes.
Aquestes paraules neixen de la necessitat —i també del deure— de reconèixer no només la nostra aventura compartida, sinó sobretot la seva gran obra literària i, encara més important, la qualitat humana que desprenia. Miquel, una abraçada!
Joan Soler Gironès
