Davant l’anunci de la Generalitat de Catalunya que obrirà la fossa comuna del Cementiri Vell d’Abrera, representants dels ajuntaments d’Olesa i d’Abrera i tècnics especialitzats, s’han reunit amb les famílies de les persones que hi ha enterrades per detallar com es farà tot el procés. A la reunió, celebrada a l’Ajuntament, hi van assistir l’alcalde d’Olesa, Marc Serradó, i l’alcalde d’Abrera, Jesús Naharro; els regidors de Memòria Històrica d’ambdós municipis, Xavier Rota i Arantxa Galofré respectivament; el director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Xavier Menéndez, i l’equip tècnic de la Generalitat que portarà a terme el projecte.
Durant la reunió es va explicar a les famílies en què consistirà tot el procés, així com el treball previ fet per historiadors, arxivers i tècnics. També es van detallar els aspectes vinculats a l’excavació i a les proves genètiques que permetran identificar les restes.
La Generalitat va anunciar l’obertura de la fossa durant el “Memorial Abrera 19F-Olesa 21F”, gràcies a les noves dades obtingudes en la investigació dels afusellaments del febrer del 1939 a Abrera i Olesa.
A través del Pla de Fosses, la Direcció General de Memòria Democràtica coordina actuacions per localitzar, recuperar i identificar restes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Aquest Pla inventaria les fosses i les víctimes, la majoria de les quals es troben en camps, cunetes i vorals. La fossa d’Abrera, però, està situada dins del Cementiri Vell i és coneguda des de fa anys.
L’obertura serà possible gràcies a les reivindicacions d’ambdós ajuntaments i de les famílies, i a una intensa investigació que va permetre esclarir dates, noms i fets. Aquesta recerca ha estat impulsada per investigadors com Jordi Abellán, Blanca Mampel, Fèlix, Pau i Guillem Figueras, Joana Llordella, Teresa Morral, els arxius municipals d’Abrera i d’Olesa, i el jutjat de pau d’Abrera. Segons Xavier Rota, “s’ha fet una cerca molt acurada per trobar familiars. Amb l’obertura d’aquesta fossa tenim un alt percentatge d’èxit, perquè sabem on és la fossa, qui hi ha i tenim els familiars per fer les proves d’ADN. Amb desenes de fosses obertes a Catalunya només s’han pogut identificar 27 persones amb l’ADN dels familiars. Aquí tenim prop d’una vintena de persones que podem identificar”.
