L’any 1366 es va rebre el privilegi de celebrar la fira i el mercat lliures d’impostos per Sant Joan, d’aquí prové l’origen de la nostra Festa Major. Així doncs, els venedors i comerciants muntaven les parades a la Plaça de la Verdura (avui, Plaça de les Fonts) on venien tot tipus de productes: llet, carn, peix, oli, fruita, verdura, ous… La gent s’aplegava al voltant de les parades entre l’ambient de cridòria i xivarri. En aquest lloc es va instal·lar el primer envelat a Olesa per la Festa Major.
L’any 1955, igual que havia fet vint-i-dos anys enrere, l’Ajuntament va decidir retrobar una tradició que consistia en la instal·lació, darrere la Plaça del Mercat, d’un envelat on s’havien de celebrar els actes més importants de la Festa Major. L’olesà en Ribas de Cal Pagès era el que s’encarregava de llogar i construir aquests envelats.
Com diu el seu propi nom, l’envelat era una construcció temporal de lona (veles) que incloïa una pista d’empostissat on poder-hi ballar i un petit escenari on tocaven els músics o actuaven els actors de l’espectacle que es representés. Al voltant de la pista es distribuïen una sèrie de llotges (“palcos”) amb seients de cadires plegables que eren ja reservades molts dies abans. Això donava un aire de festa molt notable, però segur que tothom recordarà la calor que s’hi passava en els actes que se celebraven a la tarda i més encara si tenim en compte que anar amb americana i corbata per als homes era gairebé obligat.
En aquells envelats per ballar s’havia de pagar i això es feia dins la pista de ball. Passaven uns cobradors que s’encarregaven d’aquesta tasca i un cop abonat l’import posaven un distintiu a la solapa de l’americana de l’home. Alguns balladors procuraven escapolir-se del pagament tapant, mitjançant la mà de la balladora, el lloc de la solapa on havia d’anar el corresponent distintiu i així creaven el dubte dels cobradors que esperaven que acabés la peça que tocaven.
L’any 1963 el Carrusel que habitualment es representava al Casal, es feu a l’envelat. La representació, en aquest marc, va servir per a treure molts olesans, que no eren espectadors habituals del Casal, a aquesta manifestació artística que havia assolit una qualitat notable.
L’any 1969, més precisament el 21 de juny a les 22 hores, s’havia de representar a l’envelat, la sarsuela “La Parranda”, per l’Agrupació Lírica Marcos Redondo de l’UEC. L’espectacle va ser molt desafortunat a causa del gran aiguat caigut abans de començar, que va fer endarrerir quasi tres hores l’espectacle en mullar-se molts decorats que eren de paper. El públic, per precaució, va obrir el paraigua, per tal com tot eren degotalls.
Elies
