Unes paraules amb…

… Joan Jorquera, director de l’Escola d’Arts i Oficis

 

P: Com t’has trobat l’Escola al 2022?

R: Vaig trobar-me una escola amb una història immensa, una escola amb un repte enorme: la majoria de la població adulta a Olesa coneixia i estimava l’escola, però la joventut i la canalla, no. Calia que l’escola, després d’un període molt castigat a causa dels tancaments provocats per la Covid, tornés a sortit al carrer a trobar-se amb aquells amb qui no s’havia trobat encara. Calia plantejar quin és el servei que l’escola pot oferir a una Olesa que és molt diferent a la Olesa on es va fundar l’escola.

P: Què coneixies de l’escola?

R: Absolutament res. I aquesta va ser una de les raons principals per atrevir-me a dir que sí. Vaig descobrir una escola d’arts, on hi ha oferta de llengües estrangeres, que m’encanten, tallers de joieria, restauració, costura, fotografia analògica, que em recorden la Massana, un taller de cuina que obre les portes a entendre l’ofici més enllà de l’artesania i tot. On també hi ha oferta en filosofia i història, que ens fa entendre que el concepte del que oferim va més enllà de la simple tècnica, sinó que ens preocupem pel “per què?” de les coses que ens envolten. I a sobre s’hi ensenya art per a totes les edats! Com podia ser que no la conegués? Havíem de posar-hi remei, i no podia deixar d’intentar-ho.

P: Quina autonomia tens a la hora de dirigir l’escola?

R: Tota. Comptant que sóc el director d’una fundació de l’àmbit privat dins l’ensenyament no reglat. Ser director no vol dir ser-ne el propietari. El Patronat n’és. Hi ha un grup de persones que pensa i té cura de les estratègies generals de l’Escola i la meva feina és fer propostes concretes perquè aquestes tirin endavant.

P: A vegades no queda gaire clar com funciona l’Escola…

R: És normal que a vegades es confongui, perquè l’Escola, com a tal, té una funció fundacional que és posar-se al servei de la formació d’Olesa. I serveis privats, n’hi ha ben pocs: a Catalunya ho trobem en el col·lectiu de les fundacions i el de beneficiència. Com a fundació sense ànim de lucre, la nostra finalitat no és el benefici (que, si el tenim, només podem revertir-lo en millores per l’Escola) i això no és comú en la societat que vivim, i es pot entendre com a una funció pública (com l’Escola de Música, per exemple). Al final, si hi ha aquesta confusió, és que estem fent bé la nostra feina: posar-nos al servei dels nostres alumnes i les seves famílies.

 

 

Joan Jorquera Bordonau (Barcelona, 1986)

Després de graduar-se a l’Escola Massana en Arts i Disseny, com a dissenyador industrial, treballa a l’empresa especialitzada en museus de ciència “Pèndulum”. Cursa un màster de projectes digitals d’enginyeria. Decideix, per la seva experiència a l’Escola d’Arts Plàstiques “la Nau” fer-se mestre.

Cursa Magisteri amb la menció en Llengua anglesa a la Universitat Abat Oliba, on li concedeixen el Premi Angel Herrera d’excel·lència acadèmica. Una vegada finalitzada, estarà 5 anys sent mestre d’Arts Plàstiques a l’Escola Nostra Senyora de Lourdes, a Barcelona. El gener del 2022 li és encomanada la direcció de l’Escola d’Arts i Oficis d’Olesa, on segueix amb entusiasme.

 

P: Quins van ser els primers objectius que et vas plantejar a l’inici de la teva gestió?

R: A curt termini, sortir al carrer a trobar la gent i explicar qui som i què fem. Que l’Escola se sostingui econòmicament com per poder suportar les activitats que generem.

A termini mitjà, oferir tallers i cursos a col·lectius que, de manera natural, no s’han apropat a Arts i Oficis.

A llarg, que tota la canalla d’Olesa conegui que existeix Arts i Oficis, que les escoles sàpiguen que estem al seu servei per assessorar, formar i oferir tallers a tots els nivells per aconseguir que no hi hagi, d’aquí a deu anys, cap infant a Olesa que no hagi tingut la possibilitat de descobrir, a través del treball amb les mans, l’artista que duu a dins seu.

P: I en aquests dos primers anys, com va anar?

R: Sortint molt al carrer, dient que sí a pràcticament totes les propostes que ens han arribat, pensant en dues propostes noves per cada una que no acaba sortint (perquè, és evident, que no tot el que plantem acaba florint, però si per cada que no surt, en plantem tres o quatre, al final, queda el jardí florit)…

P: Com definiries l’escola? Moderna, tradicional, adaptada a les noves demandes?

R: És una Escola d’Arts i Oficis. El seu nom ho defineix perfectament. A Catalunya, per causa de la regularització dels ensenyaments i la titularització dels mestres, els oficis han estat posats a una segona categoria. Totes les escoles d’Arts i Oficis s’han anat reconvertint en Universitats o Centres d’Arts i Disseny on es cursen estudis reglats. Les arts manuals són l’expressió màxima del treball: s’uneix en ella el coneixement en tots els sentits: hi treballen les mans, el cap i el cor. No hi ha res millor per a la formació de la persona que això. Per això els mestres de l’Escola són tan meravellosos, perquè ensenyen amb aquests tres aspectes. Com en un tamboret de tres potes: si en falta una, caurà el tamboret. No podem menystenir el contingut del que ensenyem, ni la qualitat amb que ho fem ni, tampoc, la bellesa a l’hora de fer-ho. I això val per totes i cadascuna de les coses que ensenyem, no penseu que això només passa amb la joieria, per exemple. El tamboret s’aguanta també quan ensenyem anglès a la canalla, o cuina, o costura o a dibuixar un còmic.

P: Ets molt actiu, quan pares?

R: A la nit. Quan arriba l’hora d’anar a dormir, dormo com un tronc. És fruit d’estar satisfet amb el que he fet durant el dia. L’experiència m’ha ensenyat que la mandra és mala consellera, perquè t’ofereix el miratge del descans, però el que fa és que no descanses del tot quan hauries d’estar actiu; i quan toca descansar, costa trobar la pau per reposar. I escoltar aquells que m’estimen. Una persona activa com jo, que no pararia mai, ha de tenir algú que el faci parar quan convé. Jo dono gràcies cada dia per la Júlia, la meva dona. Ella m’avisa quan he de parar i, encara que en aquell moment em costi de veure, parar és el que convé. I parem i gaudim de parar junts.

P: Què necessitaria l’escola avui?

R: Celebrar un centenari a l’alçada de la seva història. Mirar enrere i agrair a tots aquells que s’han estimat l’Escola i l’han feta arribar fins aquí. Com amb una planta, si reguem l’arrel, els fruits surten al seu temps. A l’Escola li cal un centenari per veure d’on ve i fonamentar cap on anirà.

P: Quines son les novetats per aquest curs?

R: Aquest curs és especial en ell mateix: és l’any del centenari. Tot i així, serà l’any on començarem a programar tallers de curta durada amb mestres externs especialitzats: anirem des de fer figures de cartró pedra, restauració de cadires de balca… i també cursos no artístics com el que oferirem de comptabilitat per no comptables, dirigit als comerciants, petits empresaris, associacions de veïns o jovent que vol començar un projecte, a entendre un balanç, a poder saber les diferències entre ingrés i cobrament; despesa i pagament… Pel que fa a llengües tornem a oferir l’Speaking Corner en anglès i francès, que creiem que és una molt bona eina per mantenir la soltesa necessària per viatjar, tenir una entrevista de feina…

P: Com celebraran el centenari?

R: Començarem el mes d’octubre, una vegada engegats els cursos de l’Escola amb la inauguració del centenari al Teatre de la Passió. A partir de llavors tenim preparats un reguitzell d’activitats durant tot el curs: exposicions, concursos, tallers al carrer i jornades de portes obertes per conèixer l’Escola per aquells que no la coneixen i també per a aquells alumnes que, tot i estar en una de les branques, tenen curiositat per saber què s’hi fa.

Per conèixer tot el que farem, la gent pot visitar la nostra pàgina web, que hem remodelat per aquest curs on veuran els cursos regulars i, a partir d’octubre hi haurà la programació especial del centenari i els workshops de curta durada. Poden seguir-nos a Instagram @artsioficis per veure el que anem fent i proposem amb més immediatesa.

Finalment, si no coneixen l’Escola, el que és millor, és acostar-s’hi i deixar-se guiar per un de nosaltres per totes les aules i els tallers per descobrir una de les joies d’Olesa.

08640

Article anterior
Article següent

Comentaris

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles relacionats

Segueix-nos

1,740FansLike
2,596FollowersFollow
1,229FollowersFollow

Últimes entrades

Guaita!

Fora de joc

Triatlón

El polaco que no puede parar

Bàsquet

Farmàcies de Guàrdia