La fundació de l’Escola d’Arts i Oficis a la nostra vila no va ser un fet casual i aïllat. La industria tèxtil olesana, durant els anys vint, va viure una època de renaixement degut principalment al fet que la millora de les comunicacions propicià l’establiment d’industrials forans. Un percentatge molt alt de la població treballava en aquestes noves indústries. Per això i per l’interès que un olesà de naixement, en Daniel Blanxart i Pedrals, va demostrar, l’Escola d’Arts i Oficis va començar a ser una realitat.
Daniel Blanxart va ser un dels primers investigadors de la tècnica tèxtil a Espanya i catedràtic a l’Escola d’Enginyers Tèxtils de Terrassa, era, per damunt de tot, un apassionat de la tècnica industrial, i a això va dedicar gran part de la seva vida, investigant i formant futurs tècnics.
Daniel Blanxart i Pedrals
L’any 1908, Blanxart va iniciar la seva tasca com a professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa. En un trajecte en la diligència que feia el trajecte d’Olesa fins l’Estació del Nord, coincidiren Daniel Blanxart amb el llavors alcalde d’Olesa, Salvador Casas i Baltasar i el seu secretari i regidor Josep Pujol. En aquest trajecte Blanxart el comentà els plans d’implantació d’una Escola d’Arts i Oficis
L’any 1923, l’Ajuntament d’Olesa va aprovar donar suport moral i material a la iniciativa de creació de l’Escola. El 25 d’octubre de l’any 1924, l’alcalde Salvador Casas, davant el plenari, va donar les gestions fetes en pro de la implantació d’aquesta Escola d’Arts i Oficis, que es va inaugurar el 18 de gener de 1925, a les 5 de la tarda. L’acte oficial va comptar amb la presència del Sr. Coll I Alentorn, qui havia de ser el seu primer director, i més tard el president del Parlament de Catalunya, el Delegat del Govern, Sr. Villamide, de l’Excm. President de la Mancomunitat, Sr. Alfons Sala i Argemí, de l’Excm. Governador de la província i de tots els representants municipals encapçalats per l’alcalde Salvador Casas.
El preu de la matricula era de deu pessetes per assignatura, cinc de les quals serien retornades als alumnes al finalitzar el curs si aquest havien aprovat les matèries de les quals s’havien matriculat. Aquest preu era elevat per a moltes famílies en aquella època, si tenim en compte, per exemple que el preu d’unes sabates de senyora era de d’unes 15 pessetes.
Comencem…
El primer curs de l’Escola d’Arts i Oficis començà el 7 de gener de 1925, en un primer pis de la plaça Pi i Margall, actual Plaça de la Cendra i 50 alumnes d’entre 14 i 30 anys van iniciar les seves classes en un pis propietat de Joan Cortada; l’Ajuntament pagava per ell, 105 pessetes cada trimestre i va estar ubicada aquí fins el curs 1931-32 i es traslladà al pis superior a l’Ajuntament (recordem que aquest estava situat en un pis sobre la Rectoria).
En aquest primer curs, l’Escola comptava amb un reduït equip de professors format pels Srs. Miquel Coll i Alentorn, Ricard Tobella i Galceran i Josep Margarit i Duran, que repartien la docència de quatre matèries: aritmètica, geometria, dibuix geomètric i teoria de teixits. El primer alumne matriculat a l’Escola va ser Salvador Sabat i Dinarés, amb 21 anys d’edat.
El curs 1925-26 inicia les seves classes a l’Escola el Sr. Joan Povill, com a professor de Comptabilitat. L’Escola no admetia durant els dos primers cursos alumnes menors de 14 anys. L’any 1930, ja es demana als alumnes que tinguin els 12 anys complerts.
L’any 1931 va ser traslladada a l’edifici del costat de l’Església fins el 1935-36, quan a causa de la Guerra Civil van tancar les portes de l’Escola, amb 66 alumnes, durant quatre anys.
Durant l’etapa de 1940 a 1965,després de la Guerra Civil, l’Escola va reiniciar les classes malgrat les mancances econòmiques a l’edifici de les Escoles Nacionals (Mare de Déu de Montserrat) amb un total de 45 alumnes.
En Ricard Tobella substituí en Josep Margarit com a director, alhora que professor juntament amb Joan Povill i Adserà i Pere Quer i Aiguadé. Aquest any es començà amb un curset des de principis d’any fins al juny. El curs complet començaria el setembre de l’any 1940, utilitzant les aules de l’Escola Nostra Senyora de Montserrat.
En el curs 1941-42 s’incorporaren dos nous professors: en Ramon Morera i Guix i el reverend Josep Pons. En aquest període es constituí la primera Junta Escolar.
A part de les col·laboracions benvingudes de les industries locals que recolzaven el projecte educatiu de l’escola, s’iniciaren tràmits per demanar subvencions al Ministerio de Educación Nacional. Aquesta relació entre l’escola i les indústries de la vila continuà fins ben entrats els anys 60.
Poc a poc es va anar augmentant el nombre de professors, i per tant, les assignatures que s’oferien. De l’any 1942 al 1945 s’afegiren els professors Antoni Sbert, Antoni Gumfaus, Fermí Pujol, Rafael Schara, Robert Escursell i, sense renumeració, en Ramon Torrella Cascante, com a professor auxiliar de Religió.
L’any 1946 entrà com a director provisional l’Eladi Blanxart. El 8 de novembre de 1947, fou la concessió de la “Gran Cruz de Alfonso X El Sabio” a Daniel Blanxart , així com també a ell, el 10 de juny de 1948 la Medalla de la Vila d’Olesa. Cal assenyalar que en aquesta època les influències del règim franquista foren evidents. Aquest mateix any, el la Mare de Déu de Montserrat fou declarada patrona de l’Escola.
Coincidint amb les Noces de Plata de l’Escola (1948-49), hi ha un canvi en la Direcció, ja que Eladi Blanxart deixa el càrrec a Fermí Pujol i Valldeperas.
L’estiu de 1951, en Mossén Lluís Sitjà, rector de la Parròquia sol·licita a l’Ajuntament que l’Escola d’Arts i Oficis sigui traspassada a l’Escola Parroquial que projectaven i havien de dirigir els Germans de La Salle a Olesa amb una escola en una casa al barri del Poble Sec
L’any 1954, en el mes d’octubre, es proclama a Daniel Blanxart fill predilecte de la vila i es proposa la creació d’una beca al seu nom, que s’aprovà el març de 1955.
L’octubre de 1960 s’acorda en acta municipal sol·licitar a la Delegación Nacional de Sindicatos, a través de la Delegación Provincial, la transformació de l’Escola en una Escuela Sindical de Formación Profesional. També s’inicien els ensenyaments artístics amb la incorporació de l’exalumne Amadeu Paltor com a professor de dibuix artístic.
En el curs 1962-63, Fermí Pujol, després de 19 anys al davant de l’Escola deixa les tasques de direcció i professorat i deixa el relleu a Francesc Margarit i Monné amb un total de 66 alumnes.
El curs 1963-64 es celebra per primera la Setmana de Santo Tomás de Aquino amb una sèrie d’actes i activitats culturals com per exemple, la presentació de la bandera de l’Escola, apadrinada pel professor Daniel Blanxart.
El curs 1966-67, serà una època de grans canvis a l’Escola. L’edifici desitjat per fi arribarà, així com les classes de música fins a convertir-se en l’avui Escola Municipal de Música, així com l’aparició de dones entre l’alumnat. Per un costat l’ensenyament de Formació Professional i per l’altre el d’Arts i Oficis.
El nom de “Escuela Municipal de Artes i Oficios” queda canviat pel de “Escuela Municipal de Formación Profesional Industrial”.
El curs 1967-68 és inaugurat l’actual edifici del Parc Municipal pel Batlle Argimir Matas Casanovas, gràcies a l’esforç de l’Ajuntament. Es van incorporar més assignatures d’art, idiomes i d’altres i el curs 1969-70 es van reprendre les classes de música de forma reglada.
En el curs 1974-75 es celebraren les Noces d’Or (50 aniversari) i es va inaugurar el monument dedicat a Daniel Blanxart, obra de l’escultor Amadeu Paltor, situat al Parc Municipal.
Al curs 1976-77 a causa de l’increment d’alumnes procedents d’EGB que passaven a FP es va fer la divisió entre Formació Professional i Arts i Oficis. Aquest curs l’Escola va ser la primera en oferir classes de català a la població olesana recent instaurada la democràcia.
El 8 de juny de 1983 es qualifica com a centre no oficial autoritzat de música per la Generalitat de Catalunya i l’estiu de 1986 es separa l’àrea de Música per formar l’actual Escola Municipal de Música.
En el curs 1988-89 es crea l’àrea d’Informàtica amb 6 ordinadors i s’hi van matricular 69 alumnes.
En el curs 1993-94 es crea l’ensenyament de Cuina i Pastisseria amb 41 alumnes.
Al 1997-98 hi ha en total 593 matricules distribuïdes de la següent manera: Idiomes, 275; Informàtica, 133; Arts, 113, i d’altres, 104. En aquest curs es reformà l’aula d’Infomàtica .
En el curs 1999-2000 celebraren el 75è aniversari de la fundació de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis.
Elies (extret del llibre “Història de L’Escola Municipal d’Arts i Oficis d’Olesa de Montserrat” d’Anna Cuadrado i Amorós i Robert Casals i Graells, 2001)
