Parlem amb… …Valeria García, 5 anys, actriu olesana

Parlem amb… …Valeria García, 5 anys, actriu olesana

“Vaig fer de la protagonista quan era petita”

 

Valeria farà 6 anys el proper mes de gener però ja ha participat en la pel·lícula “La dona del segle” que se estrenarà a principis del 2019 y que ja ha rebut dos premis en el Festival Zoom d’Igualada (Millor pel·lícula de producció catalana i Premi del Jurat Jove per la millor producció).

 

Va a l’escola Puigventós, els seus pares són l’Ivan i la Belén i té un germà petit, Ivan. A més a més, Valeria ha fet un anunci i ha fet proves per a dues sèries, de la mà de la seva coach, Jeny Poquet, a càrrec de l’agència de representacions La Klaketa.

La pel·lícula es va fer en català i en castellà i Jeny destaca la predisposició de la Valeria per rodar les escenes (una especialment forta, amb riada i pluja) i explica que feien un truc amb la Valeria per a poder fer el doblatge: “Jo li agafava de les mans, li deia la frase que ella havia de dir i quan li deixava anar les mans, Valeria la repetia”

 

Valeria recorda que hi havia una escena a una barraca on havia una iaia i que queien moltes pedres… “però eren de mentida, no pesaven i la gent es pensava que eren de veritat”. Hi havia una altre escena “on la Jeny (dins del seu personatge “la gitana Lola”) m’agafava com un bebè i després em portava a un carro. “La Jeny actua bé, però jo millor”.

 

Quan sigui gran, Valeria no té cap dubte: “vull ser actriu, ballarina de hip hop i cuidadora de bebès”. Sense dubte, una carrera prometedora per a la Valeria.

 

Sinopsis

Basada en la novel·la “La mujer del siglo” de Margarita Melgar, la trama es situa a la Barcelona de 1919, en ple Modernisme, on la Consuelo, una jove òrfena, s’enfronta a tota mena de prejudicis mentre investiga si és filla d’un conegut pintor (Isidre Nonell) i la seva musa gitana. El llargmetratge toca de ple el tema de l’eclosió del feminisme i està dedicat a aquelles dones que van protagonitzar anònimament el principi d’un canvi i una revolució. És un mosaic de totes elles: sindicalistes, gitanes, monges, empresàries…

Encara que la gran protagonista és Consuelo Deulofeu, un personatge fictici que porta el cognom de totes les que no tenen nom, hi apareixen sindicalistes, monges, empresàries i gitanes, entre d’altres. La jove s’endinsa en aquesta ciutat efervescent amb la ferma voluntat de dirigir la seva vida: una fita no gens fàcil, però que comença a ser possible després de la Primera Guerra Mundial.

Com a contrast principal, una altra Consuelo, un personatge històric, una dona de la generació anterior, igual de valenta, però limitada de forma tràgica per les condicions del seu origen i gènere. D’ella, la història n’ha recollit alguns rastres, encara que sigui a través de la mirada d’un home, Isidre Nonell (pintor modernista, 1872-1911), que la va immortalitzar a la seva obra.

Amb aquestes dues Consuelos, una d’històrica i una d’imaginada, símbol de totes les dones que no han deixat rastre, es vol retre homenatge a la lluita d’aquelles pioneres.

 

El repartiment d’aquest film està encapçalat per Elena Martín, acompanyada de Nora Navas, Àlex Monner, i Bruna Cusí. El càsting es completa amb els actors Pablo Derqui, Julio Manrique, Marta Larralde, María Maroto, Iris Lezcano, Javier Beltrán, Sergio Caballero, Blanca Apilánez, Sergi Calleja i Xavi Sàez.

 

El rodatge es va fer durant els mesos de març i abril i en diferents localitzacions, com Argentona, Cerdanyola del Vallès, l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Vilafranca del Penedès i el Garraf. La directora és Sílvia Quer i és una producció de Distinto Films en coproducció amb TV3, RTVE, Voramar Films i À Punt Mèdia, i amb el suport del Departament de Cultura.

 

Compartir:

Mės notícies

Deixa el teu comentari

La teva adreça electrónica no será publicada. Els camps obligatoris estan marcats amb

Classificats

Ultimas noticias

Compartir: