La cultura col·lectiva aflora contra el ciment

La cultura col·lectiva aflora contra el ciment

Ja passaven les 10 hores del passat 1 de desembre, quan més d’una cinquantena de persones arrencaven del Parc de l’Estatut camí a l’entrada de l’escola Josep Ferrà i Esteve, lloc on es va desplegar una pancarta on es contraposava «el ciment i el capital» a «la vida i les persones». En aquest punt es va fer una reflexió al voltant de la relació d’Olesa i el riu Llobregat, i l’enorme impacte que genera el traçat de les vies dels Ferrocarrils Catalans. El Moviment Veïnal proposa soterrar un gran tram del tren i aprofitar l’espai per crear un gran parc lineal que connectaria totes les àrees del sud d’Olesa i obriria la població al riu. És una acció que han aconseguit d’altres poblacions de l’entorn.

Seguidament, la marxa es va dirigir cap al barri de La Central per elaborar «l’arbre de la vida»: una acció plàstica consistent en un mural col·laboratiu on les persones que van voler, van pintar amb les pròpies mans les fulles de colors d’un arbre sobre la paret abandonada d’una macro-construcció de pisos a mig-construir (Can Dalmases, darrera el Bon Preu) per tal de denunciar la hipocresia de la proposta especulativa de construir més de 1300 pisos quan n’hi han centenars de buits: cal primer acabar amb totes les construccions paralitzades abans de plantejar-se nous creixements.

Pujant per la Rambla al crit de «La Rambla desperta, Olesa no està en venta» es va arribar fins al Porxo de Santa Oliva, al Casc Antic, on la poesia i la interpretació van agafar el protagonisme per reflexionar al voltant de la natura, Can Llimona i les oliveres i la memòria; en aquest punt, la lectura reflexionava al voltant de la construcció de la Ronda Nord i els 249 xalets que es projecten per sobre de Santa Oliva i la necessitat de conservar el territori: «Quina merda!»

La penúltima parada es va fer després d’enfilar el carrer Vall d’Aran cap al barri de les Planes, al darrer pulmó urbà d’Olesa: Cal Candi. Allà les persones assistents van gaudir d’un breu concert de baix i el Moviment Veïnal va reclamar una gran parc urbà pel conjunt del poble i pel veïnat de Les Planes i més, després que aquesta mateixa setmana l’alcalde reconegués l’important percentatge de propietat municipal. No només és possible, sinó necessari.

I finalment la marxa va acabar amb la lectura a dues mans del manifest davant de l’Ajuntament on s’incidia amb la voluntat i la necessitat de paralitzar l’actual proposta de POUM per poder fer un procés de participació ciutadana real i efectiu. A més, es va compartir un vermut i, col·lectivament es va cantar la nova nadala d’Olesa: «El 25 de desembre POUM, POUM, POUM».

L’organització agraeix la col·laboració de les persones implicades i dels diversos artistes que han participat de la Marxa contra l’especulació

Moviment Veïnal d’Olesa

Comissió Coordinadora

 

Compartir:

Mės notícies

Deixa el teu comentari

La teva adreça electrónica no será publicada. Els camps obligatoris estan marcats amb

Compartir: