Editorial

Editorial

La publicitat s’ha ficat a les nostres cases, la propaganda política entra a les nostres bústies, la veiem per la finestra, molts discursos d’alguns dirigents entren per una orella i surten per l’altre, encara que el punt a destacar seria que compleixin el que ens prometen abans de guanyar unes eleccions i que siguin castigats si no ho fan. O com ja sabem que ens van a enganyar, votarem a qui creiem que ens enganya menys?

Gent de la política, dirigents de raça i paracaigudistes electorals: tranquils, això no va amb vosaltres res més. Les xarxes socials, Google, els imperis publicitaris, els emporis mediàtics, les grans cadenes de comunicació, totes i cadascuna d’elles i les seves vinculacions i acords puntuals, a partir de certes estratègies o de productes a vendre, generen un assetjament i enderrocament fins que el client acabi consumint o comprant o fent-se ressò de la necessitat que li va ser produïda inconscientment.

En altres paraules, per exemple, una persona de 65 anys mira el seu mòbil, llegeix notícies, mira una mica el Facebook i també planeja pels gegants de compris on line, buscant comprar alguna cosa que li fa il·lusió, al mateix preu que una copa de cervesa al bar del costat. A partir d’aquest moment, la pantalla del seu mòbil i del seu ordinador començarà a omplir-se de anuncis incitant a comprar el que va analitzar i no ho va fer, productes o serveis semblants a l’observat i alternatives només valides per als grans pops d’Internet. Es cansarà més o menys, descarregarà un bloquejador d’anuncis (si sap com fer-ho) i sinó conviurà a la jungla de missatges publicitaris com un tiroteig. Pot ser un home de 65 anys, una nena de 15, un jove de 27 o una dona de 75. Les “víctimes” estan per a tot arreu, no ho saben i si ho saben desconeixen el increïble treball de producció que realitzen els operadors darrere de cada clic que fem.

Sense anar més lluny, l’altre dia després de consumir unes cerveses amb amics en un bar de Los Closos, marxem i als pocs metres rebut una notificació al mòbil, sobre com havia estat la meva experiència al bar que acabava de deixar… Això sí que és terrible. Som observats permanentment sota l’atenta mirada del panòptic del que parlava Bentham. On està la nostra resistència a aquesta permanent invasió i intrusió?

 

I tingui en compte vostè la propera vegada que mantingui relacions sexuals, en acabar, segurament rebrà algun missatge de qui sap qui, aquest cop, on consells de l’estil “enhorabona campió” o “esforça’t una mica la pròxima, tio”, o fins a “canvia’t aquest perfum”.

 

De moment, gràcies per tot, a gaudir d’aquesta edició doble de desembre i gener, Bon Nadal i Feliç Cap d’Any !!!!

Compartir:

Mės notícies

Deixa el teu comentari

La teva adreça electrónica no será publicada. Els camps obligatoris estan marcats amb

Classificats

Últimes notícies

Compartir: