Fa gairebé seixanta anys, Roger Corman firmava una de les joies de la seva filmografia i del terror de sèrie B.
| Títol: El Palacio de los espíritus (The Haunted Palace)
Any: 1963 Duració: 94 min. País: USA Direcció: Roger Corman Guió: Charles Beaumont (Història: H.P Lovecraft Poema: Edgar Allan Poe) Música: Ronald Stein Fotografia: Floyd Crosby Amb: Vincent Price, Debra Paget, Frank Maxwell, Lon Chaney Jr. |
Amb una aranya descendint en la foscor se’ns presenta El Palacio de los espíritus (1963), un dels innumerables films que han consolidat a Roger Corman com a mestre i figura revolucionària de la sèrie B nord-americana. Amb la sensacional banda sonora de Ronald Stein, els crèdits inicials transcorreran sense pressa mentre contemplem la construcció d’una teranyina gegant, que es descobrirà com una trampa mortal. Amb aquest hipnòtic començament, el llegendari director ens introdueix a l’atmosfera del terror gòtic que des de 1960 produïa amb l’American International Pictures, caracteritzat per la sofisticació estètica i la humanització dels personatges malvats.
La història comença amb un flashback, on Joseph Curwen (Vincent Price), sospitós de bruixeria, és cremat davant del seu castell mentre pronuncia una maledicció contra els seus assassins. Cent anys després, un descendent de Curwen, Charles Dexter Ward -també interpretat per Price- arribarà al poble per reclamar l’herència del castell, endinsant-se així en una espiral de bogeria i possessió de la qual li serà difícil escapar. El desdoblament del personatge de Price i la constant lluita interna que l’assetja, allunya la pel·lícula dels monstres de ficció tradicionals per apropar-la al terror psicològic.
Tot i que el film es dóna a conèixer com un més del cicle d’adaptacions d’Allan Poe, que va començar amb La Caída de la Casa Usher (1960), és en realitat una adaptació d’una novel·la curta d’H.P Lovecraft. El fet que s’anunciï principalment a l’escriptor titllat com “the master of the macabre”, respon a una treta comercial de l’AIP, la qual, havent comprovat l’èxit comercial de la fórmula “Corman, Price, Poe”, no estava disposada a arriscar-se amb un altre escriptor.
De Corman a Kubrick
Com també passa amb El resplendor (1980), de Stanley Kubrick, a la cinta protagonitzada per Vincent Price el terror només serveix com a teló de fons per endinsar-nos a un exercici psicoanalític de les estructures socials, com el matrimoni o la família. A un nivell subtextual, Curwen és cremat perquè es cita amb noies del poble sent un home casat. La llibertat que gaudia li va costar la vida a un altre segle, però en el moment en què Charles Ward visita el castell, com Jack Torrance l’hotel, comença un procés de bogeria, que fa palesa del desig d’alliberament i la trampa mortal que les relacions matrimonials suposen per l’individu del nou segle.
D’aquesta manera, la història d’un mag diabòlic que posseeix una ànima decent, es transforma en el reflex de la intolerància de la moral tradicional envers l’individu, dibuixant un paral·lelisme significatiu amb la sociologia nord-americana de finals de 1963, la qual es trobava a les portes d’una revolució contracultural.
Tot i això, la pel·lícula aconsegueix funcionar a la perfecció sense identificar els possibles simbolismes ocults, i farà les delícies dels amants de la sèrie B de terror, els quals, amb el fet d’aixecar de celles de Price o els colors saturats es trobaran com a casa.
Carlos Cordero
