En el marc del centenari de la consecució de les 8 hores de feina (Vaga de la Canadenca) i de la Vaga General del 21 de febrer (pels drets socials, polítics i laborals i contra l’autoritarisme), i a pocs dies de la Vaga del Vuit de Març, la POEM ens adrecem a la comunitat educativa olesana i als mitjans de comunicació per recordar la tancada del dia 6 de febrer i els compromisos allí adquirits.
El passat dia 6 de febrer a l’institut Creu de Saba, vam gaudir d’una jornada de protesta i de propostes:
* De les 5 a les 8 hi va haver xocolatada, convivència, presentació de la tancada i de les reivindicacions, passi simultani de dos audiovisuals sobre uns altres problemes socials ben lligats a les retallades, com són els desnonaments i els maltractaments a les nenes i les dones, i una sessió de percussió amb 5 músics olesans.
* De les 8 a les 10 vam celebrar l’assemblea. Hi érem ex-estudiants dels instituts d’Olesa i actualment estudiants a la universitat, mares i pares, membres de dos sindicats, docents i educadores d’Olesa…
Durant la tancada, vam constatar que:
– L’Administració ha concedit tal nombre de concerts que, per primer cop a Olesa, ens trobem davant del perill d’haver més línies a la concertada que a la pública; a més, vol eliminar línies (en aquest cas, de P3) a la nostra vila i arreu (insistim en la denúncia del robatori de línies a la pública);
– La massificació a les aules des de bressol a la universitat i el problema de les ràtios en els nostres centres incideixen negativament sobre la qualitat;
– És vital el tractament de gènere, de drets humans, de les llibertats… a l’aula (exigim la introducció en el currículum de la perspectiva de gènere i la visibilització de les lluites de classe);
– No són de justícia les quotes, la competitivitat entre centres públics i la segregació; (convidem a contagiar les ganes de transformar aquesta situació; a fer vincles entre professors dels diferents centres de la població, planificar activitats conjuntament…; a organitzar les Portes Obertes d’enguany en comú);
– No volem barracons ni promeses de l’Administració no acomplertes; hi ha una evident manca de recursos materials (com ara laboratoris per a les àrees de ciències) i humans, sobretot de suport; al SIEI (suports intensius per a l’escolarització inclusiva) dels centres no es dona a l’abast; (ho denunciem, reclamem un horari humà i tots els recursos i plantilla que ens calen, i animem a ajudar-nos a fi que el professorat surti de l’escanyament amb la burocràcia, de l’autocensura i del «m’he acostumat a funcionar sense recursos materials»);
– La necessitat de trencar amb la massificació i d’una correcta atenció a les diversitats, xoca frontalment amb la situació insostenible de precarietat i de temporalitat en el sector (d’un total de 72.842 docents a Catalunya, 23.406 són personal interí i substitut). A més, el marc jurídic de la LEC i la LOMCE han desmantellat els principis bàsics de la funció pública: objectivitat, transparència, igualtat i mèrits en la provisió de places públiques; (lluitem per trencar amb la precarietat i guanyar en democràcia… també pel que fa als consells escolars);
– Els i les alumnes, durant els anys d’ESO i Batxillerat, veien la precarietat educativa, es queixaven, però no feien res per organitzar la protesta (actualment tenen clar que volen implicar-s’hi, i es proposa donar més informació a l’alumnat sobre les vagues, els drets i les condicions educatives);
– Cal més organització en tots els sectors de la comunitat educativa (fem xarxa i trenquem amb el sentiment de solitud davant els greuges que patim a la pública);
– Al Centre Obert, regna l’externalització i, com a la resta, les educadores demanen més hores per poder donar un servei de qualitat (hi ha un problema de plantilla i hores); al servei del Centre Obert es demanen més places a diferents grups del centre, perquè hi ha alumnes que estan a la llista d’espera (falten hores i pressupost);
– L’Administració expressament, en la planificació, no té en compte la matrícula viva; escolaritza alumnes nouvinguts en els centres als quals se’ls ha tret l’aula d’acollida; fa que els EAP redueixin el nombre de dictàmens, a fi de distorsionar el nombre d’alumnes amb NEE i de no dotar els centres amb els corresponents recursos; a més, la concertada atén un percentatge ínfim de l’alumnat amb NEE (la pública n’atén tota la resta), un factor de segregació que se suma al desequilibri quant a la composició social;
– Cal desemmascarar la progressiva privatització; en especial, de la Formació Professional, que volem continuï sota el Departament d’Educació i no sota el d’Empresa i Coneixement; cal dir no a una FP dual que explota el nostre alumnat, i cal denunciar que la Llei de la formació i de qualificacions professionals (LFQP) és un instrument per desregularitzar i privatitzar;
– Podem afirmar que el sistema no garanteix la igualtat d’oportunitats educatives (denunciem la burla del nou Decret de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, ja que aquesta atenció no es pot portar a la pràctica en les condicions reals i sense el 6% del PIB per a Educació).
Per tot plegat, ens felicitem per la tancada i us convidem a participar al carrer en les activitats reivindicatives de continuïtat. En aquesta línia, pròximament, unes “Portes Obertes alternatives” us hi esperen! Per a més informació, adreceu-vos a p.olesaesmou@gmail.com
POEM
