Aquest últims temps hem vist el poble remogut i empolvorat, per la gran quantitat d’obres que el nostre Ajuntament ha efectuat. Si hi havia motius per fer-les, vol dir que ho teníem endarrerits, penso que no cal esperar reparar tot el poble de cop, (encara que s’acostin votacions), doncs treballar amb temps i tranquil·litat segur que és molt millor per a tots.
S’han fet obres interiors amb resultats positius, unes altres no tant, però amb general acceptables per el dia a dia dels nostres carrers. Vist els bons resultats dels treballs ja fets, tindríem de deixar-nos de punyetes i emprendre las obres transformadores, que veritablement a Olesa li fan falta. Hem de rebutjar ser poble dormitori i poc a poc tornar a ser municipi industrial per poder igualar-nos a les poblacions veïnes. Per començar i entre d’altres coses, hauríem de fer bones carreteres, reviure l’estació de RENFE o traslladar-la a un altre lloc més adient, cosa de cabdal importància; preparar més terrenys industrials, sanejar las fantasmagòriques fàbriques enrunades que mal adornen els voltants del poble; controlar i fer desaparèixer materials contaminats que per desgràcia conviuen ben al mig d’Olesa; soterrar el carrilet també seria una bona feina, i també, fer un bon i elaborat projecte industrial per poder captar inversors i gent qualificada.
Durant una conversa m’han preguntat “On vius Jaume?” “Sóc d’Olesa” vaig respondre i em van dir “Ah, vius dins d’aquell forat!” Em vaig ofendre, però també vaig pensar molt en aquell comentari. Si tots plegat i fent un esforç no som capaços de fer sortir a Olesa d’aquest forat, pot ser que continuem sent poble dormitori durant molt més anys. Anirem canviant voreres, rajoles, i miques de gespa, cosa que és molt entretinguda i divertida per anar fent, però segur que no emprendrem la transformació necessària per el poble i per els olesans.
Jaume Francesch Sole
