Atenció, atenció! Comença el pregó!
Atenció, atenció! Comença el pregó!
Atenció, atenció! Comença el pregó!
Olesans: Visca la societat civil, és la nostra salvació!
Olesa de Montserrat és un gran poble, alegre i creatiu amb un gran teixit associatiu. Tenim una gran sort: tenim línia directa amb el magnetisme que ens arriba de la muntanya màgica de Montserrat.
Vivim en una societat que no pensa ni reflexiona. Vivim un moment de caos a on ens han acostumat a escollir entre dues opcions que nosaltres no hem proposat, on el pensament únic és disfressa de pluralisme. No hi ha cap diferència entre dretes i esquerres. Totes dues volen els mateixos objectius: distracció, por i submissió.
L’elit, la plutocràcia en el seu afany de mantenir-se indefinidament en el poder ha dissenyat aquest sistema amo-esclau. La millor estratègia per controlar-nos ha sigut mantenir-nos dividits.
Ni una sola ràdio o emissora de televisió és creïble. Els mitjans de comunicació falsegen sempre les notícies i els fets per complaure els seus amos i complir l’agenda 2030.
La pressió fiscal ha augmentat un 40% en els últims 6 anys i s’han creat 80 nous impostos més.
Ja ens ho va dir la Marina Garcés: “La burocràcia s’ha apoderat de qualsevol procés mínim i fàcil de la vida quotidiana i tot es torna farragós, lent, inabordable i car”.
Un metge del CAP té 9 minuts per atendre’ns i, sense deixar de mirar l’ordinador, fa la seva feina com pot. Un nou empresari no pot tenir il·lusió en crear quelcom, l’Estat li posarà totes les traves perquè no creixi res nou, i acabarà enfonsant-lo. Els joves són els més perjudicats.
L’única obligació de l’esclau és tenir por, molta por de tot: del clima, de l’energia neta o bruta, dels virus, de la grip, del gasoil, de la inseguretat, del veí, dels russos, etcètera, etcètera. Ens han enganyat amb el canvi climàtic, amb el cotxe elèctric, amb els impostos de baixes emissions, amb el carril bici, amb els virus inexistents, amb la pujada del nivell del mar, amb el gel que es fon als pols Nord i Sud…
Els polítics d’avui en dia són titelles per irritar, enganyar i dividir al poble. Fan complir qualsevol absurditat, resolució o llei que es proclami a Europa als seus compatriotes sense cap mena d’escrúpols ni miraments. Volen complaure els seus amos: l’Elit, la Plutocràcia.
La por es combat amb esforç, perseverança i alegria. La por és el pitjor enemic de la humanitat.
Fa molta falta que la gent pensi, que investigui, que no tingui por d’equivocar-se, perquè és preferible la recerca honesta de la veritat que la mentida oficial. Una societat que no pensa està morta.
La Llei i la Justícia no tenen res a veure: són coses completament diferents. No hi ha cap bandera per defensar. L’única bandera que val la pena defensar és la bandera de la vida, del coneixement i de l’estudi. Aquesta democràcia que tenim i la llibertat són incompatibles. Sigueu sempre fidels a vosaltres mateixos, la intuïció del vostre cor no falla mai.
Visca la societat civil!
Ha arribat el moment de treure tota la vostra creativitat! Rieu, balleu, jugueu, emprenyeu i molesteu! Aquesta nit és el món de l’inrevés. El ric es torna pobre i el pobre es torna ric, el vell es torna un nen petit i el jove s’arrossega per terra. L’home i la dona es disfressen i difuminen en un joc d’ombres i llums etern que s’apodera d’Olesa.
Però no us ho posaran tan fàcil: els poders fàctics estan aquí per impedir la joia i l’alegria que tots portem dintre!
En primer lloc, el Vicari, el poder eclesiàstic. Jutja el que està bé i el que està malament il·luminat pel Totpoderós.
Que surti el Vicari! Uuuuu!
A continuació el Jurat, l’alcalde del poble. Ell sempre menteix i enganya a tothom per treure’n profit!
Que surti el Jurat! Uuuuu!
El Guàrdia. Surt del poble per oprimir el poble! És el braç de la llei, el poder executor. Llei i Justícia no sempre són el mateix.
Que surti el Guàrdia! Uuuuu!
I finalment, l’Amo. El ric! Pensa que tot li pertany, pensa que amb diners ho pot tenir tot. El rei de l’avarícia, que disfressa de caritat les molles que reparteix amb “despreci” a aquells que no tenen el seu estatus social.
Que surti l’Amo! Uuuuu!
Aquest any 2026, la Buiraca fa 10 anys. Ho celebrem sota la màscara. Ocultar per una sola nit la nostra identitat ens farà lliures per sempre. Deixeu que els vostres instints i la vostra alegria surtin sense mesura! Que comenci el Regnat de la Buiraca!
Visca la Buiraca! Visca!
Visca la Buiraca! Visca!
Visca la Buiraca! Visca!
Martí Alcon i Nestor Munt
El periòdic 08640 no es fa responsable del contingut de les cartes (opinions, comentaris, rèpliques i suggeriments d’interès general, respectuosos cap a les persones i institucions), i es reserva el dret de publicar-les i resumir-les si és necessari. Els articles que no es publiquen en aquesta edició per falta d’espai, sortiran a les properes edicions. Les cartes per a aquesta secció s’han de signar amb el nom i cognom de l’autor, DNI, telèfon i adreça. S’han d’adreçar a l’a/e: periodic08640@gmail.com
