He sortit a caminar
que tot just mig clarejava,
l’aigua clara blavejava
al passar la font del Pla.
S’ha despertat la calor
que encara era d’hora,
tot just passava per fora
on hi ha l’abeurador.
Feia un aire ben constant
que em fregava la cara,
tot quietud, res de gatzara,
dut per l’aire refrescant.
Arribo a la font cansat,
hi faig un xic de parada
aprofitant l’airada
que la fresca m’ha donat.
Em pregunto a mi mateix,
què et passa matinada
que et veig la vista aïrada,
i cansada amb escreix?.
Em començo a fer vell
i em canso de seguida,
noranta-sis, una mida
que em sento un revell.
Agafar-t’ho a poc a poc
que els anys ja no et bressen,
noranta-sis ja hi resen
per fer-se durs com un roc.
Miquel Guillamon
Juliol 2024
