Aquests darrers dies un duet que realitza cobertures “periodístiques” en mode audiovisual al poble a Olesa proposa un altre estil de fer periodisme. A partir de la llibertat d’expressió en un context democràtic, el periodisme, el millor ofici del món segons García Márquez hauria de ser exercit amb responsabilitat, rigor i ètica, aquí, allà i a tot arreu. Però sembla que no tothom ho entén així.
En aquests temps de la immediatesa, ens hem d’aturar quan la (des)informació va tan de pressa i sobretot quan una notícia pot generar un mal a persones, entitats i/o institucions, de vegades irreversible, i els seus productors no semblen adonar-se’n. O sí.
Les paraules són una de les matèries primeres del periodisme; formen frases i paràgrafs, i elles, signifiquen una cosa o una altra, depenent del context, l’èmfasi i l’ordre que us donem, tot això subjecte a la interpretació i a la lectura que el receptor faci. No és el mateix dir que un equip va perdre a casa, que dir que el rival va guanyar de visitant. Aleshores cal tenir molta cura i ser molt responsables, una vegada més, a l’hora de deixar anar una notícia a l’univers de les xarxes socials.
No hi ha una veritat única en cap esdeveniment i l’objectivitat periodística va ser i continua sent tema de debat constant. Quin és el sentit de redactar titulars enganyosos per tal de guanyar visualitzacions i escandalitzar l’opinió pública? Sense dubtes, la generació de morbositat, curiositat, i sobretot, fer creure el que no és del tot veritat;
Quan es busca, mitjançant una notícia, tenir uns minuts de fama o potser cercar la “monetarització” per les vistes, cal tenir en compte, sobretot, els perjudicis que poden ocasionar als protagonistes del relat que es publica.
No tot s’hi val, ni en el periodisme, ni en qualsevol activitat. Avui va tocar a la policia, a l’alcalde, a un regidor, a un veí, però demà… qui sap? Aquests desinformadors immadurs, gairebé sense formació acadèmica especialitzada, intenten rectificar, però la seva supèrbia els ennuvola la vista i no baixen del ruc. Nàufrags a les cloacals aigües de la manca de rigor periodístic, orfes de qualsevol manual de deontologia, desenfrenats cercadors d’èxits instantanis, compte, que tot té un preu. La humanitat que no us proporciona el xat GPT, la podríeu fer servir a l’hora de redactar una notícia. Hi ha prou circ al voltant per no intentar fer les coses d’una manera ètica i responsable en un poble com el nostre.
Com es diu a l’argot del periodisme esportiu “no embarréis la cancha”: no confongueu els receptors del vostre missatge, intentar treballar en aquest, el millor ofici del món, de la millor manera possible. És només un suggeriment. Salut!
Fer
