L’alegria omple els carrers
i s’emplena tot de joia,
de molt lluny, com una noia
omple els cors com si res.
Ens recorden a l’infant
els pessebres de les cases,
pastors, remats, rius i rases
ens captiven al instant.
I tot s’omple de dolçor,
dels cors se’ns fa la mestressa
el somrís del nin, lluïdesa
que ens porta pau i amor.
Sols ens manca i ens cal,
que tot l any passi amb presa
per a gaudir l’escomesa
d’esperar un nou Nadal.
Miquel Guillamon i Casanovas
