El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, acompanyat pels alcaldes d’Abrera i Olesa, Jesús Naharro i Marc Serradó, així com de regidors i regidores d’Olesa, Abrera i Esparreguera ha visitat els treballs arqueològics a la fossa comuna del cementiri vell d’Abrera. Les tasques es van iniciar el 17 de novembre en el marc del Pla de Fosses 2023-2026 de la Generalitat i segons les investigacions, a la fossa hi podria haver enterrats entre 12 i 18 civils procedents d’Olesa, Esparreguera i Abrera, totes víctimes de la repressió franquista. Entre aquestes víctimes hi hauria Fèlix Figueras Aragay, alcalde d’Olesa de Montserrat durant el període republicà i els inicis de la Guerra Civil, així com altres membres del consistori republicà i dues dones, igualment represaliades.
Les novetats de l’excavació les ha detallat el director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez. També hi han estat familiars de les persones que es creu van ser enterrades a la fossa comuna, que porten molts anys lluitant perquè l’exhumació sigui una realitat.
Precisament, l’anàlisi prèvia de fotografies i plànols històrics del cementiri han permès establir una hipòtesi sòlida sobre la localització de la fossa comuna. Tot indica que l’espai només ha estat alterat de manera superficial, un fet que facilita la recuperació de les restes. De moment, l’equip d’arqueòlegs ha pogut exhumar les restes òssies d’uns 12 individus. A banda de les despulles, s’han rescatat també diversos materials associats, com peces de roba. Els objectes s’estan analitzant, documentant i catalogant per poder extreure’n la màxima informació possible.
Espadaler ha comentat que, quan es parla de víctimes de la Guerra Civil, persones afusellades, crims, repressió i dictadura, “no parlem d’estadístiques, parlem de persones que eren pares, mares, fills, filles, tiets, tietes i persones amb projectes de vida i amb moltes coses per fer en un futur”. “Un crim d’aquesta naturalesa, que trunca vides i que porta anys de dolor no pot tornar a passar mai més”, ha assenyalat el conseller.
Que aquets fets no es tornin a repetir també ho ha reclamat l’alcalde olesà, Marc Serradó, que ha destacat que l’obertura de la fossa representa “l’inici d’una reparació, d’una restitució, d’una dignitat que no es va perdre mai, però d’un dolor que persisteix des de fa més de 80 anys, especialment en les famílies que van patir aquesta barbàrie”. L’alcalde ha remarcat que aquestes famílies, “amb les institucions al seu costat, fem un pas molt important, no només per reparar, restituir i començar a curar un dolor i un dol que les famílies tenen dret a poder passar, sinó també una restitució col·lectiva, com a municipis, com a societat i com a país, d’uns fets que, tal com deia el conseller, no han de tornar a passar mai”.
Durant la visita, s’ha fet una crida a totes les persones que tinguin familiars desapareguts perquè s’inscriguin al Cens de persones desaparegudes i s’adhereixin al Programa d’identificació genètica, gràcies al qual ja s’han aconseguit identificar 27 persones.
Un cop finalitzada la intervenció, les restes exhumades es traslladaran al laboratori, on seran sotmeses a anàlisis genètiques i antropològiques amb l’objectiu de confirmar-ne la identitat i poder retornar-les als seus familiars. A més, un cop acabada la feina de camp, l’equip arqueològic redactarà la memòria de la intervenció, que permetrà verificar si les hipòtesis inicials s’han complert.
Una mica d’història
El 12 de febrer de 1939, a les acaballes de la Guerra Civil i un cop ocupada Olesa per les tropes franquistes, trenta persones del municipi van ser detingudes. Totes van ser acusades d’haver participat en l’assassinat de trenta-set veïns d’Olesa durant l’estiu de 1936, en el context de la violència revolucionària desencadenada arran del cop d’estat militar i la desintegració de l’ordre institucional republicà. El grup de detinguts estava format majoritàriament per afiliats a Esquerra Republicana de Catalunya, membres del consistori republicà d’Olesa i sindicalistes de la CNT.
Entre el 14 i el 17 de febrer va tenir lloc l’anomenat “judici de les vídues”, considerat un acte de venjança revestit de procediment judicial, però completament mancat de garanties legals: no hi va haver acusacions formals ni proves concloents, no es van permetre advocats defensors, no es van respectar les garanties processals, no es va seguir el procediment penal vigent i ni tan sols es van aixecar actes de la causa.
Com a resultat, vint persones van ser condemnades a mort: Ramon Badia Blasi, Josep Bayona Vidal, Fèlix Figueras Aragay, Josep Font Cugat, Ginés González Gallardo, Joan Jané Casajoana, Martí Lahosa Queralt, Joan Martí Pons, Tomàs Matas Campañà, Jaume Picas Vila, Joana Piñero Fernández, Lluïsa Xifré Morros, Joan Campos Periz, Josep Campos Periz, Juan Garrido Abad, Juan Heredia Martínez, Miquel Hinojosa Izquierdo, José Martínez Campos, Juan A. Martínez Moreno i Juan Pérez Garviche.
La matinada del 19 de febrer de 1939, tots van ser traslladats fins al cementiri vell d’Abrera, dividits en dos grups de dotze i vuit, per ser afusellats. Setze van morir a conseqüència immediata dels trets; quatre van poder fugir malferits.
Un dels supervivents, Juan Garrido Abad, va ser capturat novament i afusellat el 21 de febrer de 1939 amb Isidre Galceran Pujabet i Basilio Arroyo Embiz. Tots tres van ser enterrats en una fossa al cementiri d’Olesa, on també hi podria haver les restes de Ramon Ribó March, assassinat l’agost del mateix any.
Dos altres supervivents dels afusellaments d’Abrera, Ginés González Gallardo i Juan Pérez Garviche, van morir poc després en circumstàncies diverses. L’únic que va aconseguir salvar la vida fou Juan A. Martínez Moreno, que va fugir i es va poder refugiar a França.
D’acord amb les línies de treball de la Direcció General de Memòria Democràtica, la fossa del cementiri vell d’Abrera contindria les restes de les setze persones executades aquella matinada: dotze inhumacions estan confirmades i quatre més es consideren probables. A aquestes restes s’hi podrien afegir les de dues altres víctimes de la repressió franquista: Enric Cortell Miñana i Rossend Masagué Serracantis, veïns d’Abrera i Olesa, que no formaven part del grup d’afusellats, però que també haurien pogut ser enterrats a la mateixa fossa.
