“La torre del rellotge, va ser començada el 31 de gener de 1541, sota la supervisió del reverent fra Bernard de Nutiers, alcalde del Castell d’Olesa. No és el campanar de l’església, sinó que té les característiques d’una torre de defensa, i en època medieval havia estat lligada a una construcció amb tipologia de Castell”.
En el manual de l’Arxiu Parroquial corresponent als anys 1534-1541 en el foli 119, hi ha el contracte que el 31 de gener de 1541 feren els jurats prohoms i sagristans facultats pel molt reverend fra Bernat de Nutiers, monjo de Montserrat i alcalde del castell d’Olesa i l’honrat Rafel Poas, fuster de Terrassa “sobre la obra y coberta de la torra y campanar de la església de ouleza”.
Així són els capítols, que atenent a l’extensió del document, no podem copiar íntegrament: ”Primo dit Poas se obliga a fer la coberta de dita torra de XXV pams d’alsaria y fer hun sostra de bigues y postam y reparar y enblanquir la dita torra per de fora y te de fer la dita coberta de teula o rajola de valentia be y degudament segons de bons mestres se pertany”. El preu de l’obra és de 17 lliures pagadores amb dues pagues, una al començament i l’altra a l’acabar.
El nom de torre és homònim fins a darreries del segle XVIII, en canvi la fàbrica de la Torre del Rellotge com a integrant del conglomerat format per l’església i el castell, té tota la traça d’una edificació de mitjans del segle XVI contemporània a l’obra de l’església parroquial. Segons la definició del diccionari, una presó és l’establiment penitenciari destinat a la custòdia de detinguts i processats, on també poden ésser acomplertes penes curtes de privació de llibertat. Generalment fins que no es va crear el famós correccional de Sant Miquel l’any 1703, per el llavors Papa Climent XI, les presons acostumaven ser llocs inhospitalaris i llòbrecs (calabossos), situats en el subterranis de fortaleses i castells.
Aquest era el cas de la d’Olesa, ja que en un esborrany notarial del llavors notari Joseph Singla, amb data 28 de juliol de 1712, es pren acta de l’estat deplorable en que es troba la presó: “…conferits Joseph Aregall y Pau Casals lo die present devant la presó de dita vila de Olesa construïda en lo Castell de la mateixa vila han vist que dita presó está detinguda la persona de Joseph Calsa…y que si ha de estar temps en dita presó es cert que si ha de emmalaltir perqué dita presó está tancada ab totes las duas portes y a la de més enllà sols hi ha una rexeta petita de ferro que sols hi pot passar un pa de sou y a la mes ensá es a la primera porta sol hi ha una finestreta de un pam de ample a tot quadro per la qual finestreta hi ha un baf y calentor que ningun home hi pot tenir lo cap ni ho pot soportar. La presó es molt petita i fosca i perillosa de emmalaltir-se los presos que an de estar en ella, no hi ha sinó una espillera alta en la paret que dona al carrer que sols es dita espillera de un pam i mitg…”
Aquesta presó era al Castell d’Olesa, però quina era la situació exacte? Un document existent a Cal Pel·la amb data de 18 de maig de 1879 i signat per Francesc Boada i Parera, prevere i fill de dita casa, en diu que “a Olesa hi havia un castell molt gran, propi de l’Abat de Montserrat. En els angles del castell hi havia unes torres quadrades i que avui (1789) sols n’existeix una de sencera, molt alta, i al peu d’ella és la presó amb grosses reixes”
Sens dubte la torre alta a la que es refereix el prevere Francesc Boada, és l’actual “Torre del Rellotge”. Per tant, moguts pel nostre afany de recerca i coneixement de la història d’Olesa, vàrem fer una visita al campanar. Davant la torre i damunt la porta veiem una finestra “amb grosses reixes” i fent de llinda, una pedra amb la inscripció 1728, data en que hom creiem es va engrandir l’espitllera a que fa referència l’acta notarial transcrita. Aquesta data de la torre es tracta de l’arrebossada i consolidació com ho indica clarament aquesta xifra dita damunt del material arrebossat.
Fent referència a la porta, podem dir que la seva obertura no es va produir fins a finals del segle XIX, ja que una carta tramesa al Bayle de Olesa el 29 de març de 1895 des de Montserrat per Fra Joseph Blanch, ens diu “s’ha de fer la porta i entrada por la calle publica….”
Els dibuixos que hi ha dins la torre anomenats grafits, són com una necessitat psicològica de fer patent un exhibicionisme reprimit o bé la necessitat de patentitzar una protesta sota l’anonimat contra qualsevol aspecte de l’ordre establert, o per a deixar constància d’un record.
La torre del rellotge pertanyia al castell i actualment encara pertany a l’Ajuntament. El rellotge actual fou comprat en subhasta pública el 22 de juny de 1899. L’any 1900 a la base de la torre encara hi havia la presó, després es va emprar com a “Cuartelillo de Serenos” fins el 1932. L’Ajuntament canvià la seva ubicació i es va traslladar a l’edifici de l’Hotel Gori el 5 de novembre de l’any 1933.
Elies
