El passat 16 de juliol es va reunir la Taula de Salut Municipal a la sala de plens de l’Ajuntament; aquest organisme participatiu reuneix els agents socials que intervenen en la salut del municipi, entre ells l’Associació per la sanitat pública i de qualitat a Olesa de Montserrat Paco Fernández Hoces, per debatre, proposar i informar sobre el conjunt d’iniciatives i serveis que es desenvolupen al municipi en aquest àmbit. No cal fer ara un resum de què s’hi va dir i debatre, però sí posar de manifest un fet que va passar, en aparença marginal per no estar dins de l’ordre del dia de la reunió, que mereix un comentari per preocupant.
El fet és el següent. Discretament, com qui no vol, va sortir l’assumpte de la gestió del CAP, matèria sensible a Olesa: Privada? Pública?, Mútua de Terrassa? Institut Català de la Salut?. En el «Taller d’escolta amb la ciutadania: Serveis de Salut. Funcionament i millores» que es va celebrar en un llunyà 9 de març de 2023 a L’Escorxador, ja es va plantejar que la gestió del CAP deixés d’estar en mans de la Mútua de Terrassa i es revertís a l’ICS, i, per altra banda, l’actual govern municipal en el Pla d’Actuació Municipal 2003-2007 posa sobre la taula de forma clara el compromís d’instar «a les institucions competents perquè el servei del CAP sigui gestionat directament pel Servei Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya» amb l’objectiu de «vetllar per la qualitat dels serveis sanitaris que presten atenció a la ciutadania del municipi».
La directora del sector sanitari del CatSalut del Baix Llobregat centre i nord, que assistia a la reunió de la Taula de Salut Municipal, va voler tirar un gerro d’aigua freda a tal pretensió manifestant que la gestió pública directa no era possible perquè el sistema sanitari català és el que és (?). Però cal dir que això no és veritat. El sistema català de salut segueix el model anomenat Beveridge (per l’economista britànic William Henry Beveridge) on és l’Estat qui paga l’atenció sanitària a tota la població a través d’impostos. Aquest, es considera el millor tipus de sistema sanitari perquè és equitatiu, dona millors resultats i és menys costós; el problema és que, per la de via canvis normatius, ha evolucionat cap a una mercantilització i privatització de les formes de provisió de serveis facilitant que la sanitat pública sigui una font de beneficis privats que, entre altres coses ha anat debilitant l’assistència primària sanitària. Però, afirmar que el sistema sanitari català ha d’estar en mans privades com si fos una maledicció bíblica fatal és interessat i tendenciós.
No podem pensar que el govern municipal, que és una administració pública, plantegi impossibles utòpics. Repetim, i cal dir-ho sense embuts, que és possible revertir el CAP d’Olesa a l’ICS, ara que el conveni Mútua de Terrassa-SCS està caducat des de fa onze anys no renovant-lo, i en tenim exemples d’aquests traspassos: l’Hospital de Berga, traspassat a una empresa de propietat i gestió 100% públiques, o l’Hospital Sant Joan de Reus convertit en una empresa mixta Generalitat-Ajuntament, o el cas del Consorci de Castelldefels Agents de Salut, que Olesa pot agafar com a model, que és una entitat pública participada per l’ICS i l’Ajuntament de Castelldefels per a la prestació de serveis d’atenció primària de salut i sociosanitària.
Es diu que la gestió privada és més eficient que la pública. Això no està demostrat, el que si és cert és que el que és públic ha de cercar per mandat constitucional l’interès general, mentre que el que és privat busca el benefici i el lucre particular, que en salut pública vol dir aprofitar-se del sistema en una relació de parasitisme que necessita un hoste malalt i perdurable, com una manera segura d’obtenir beneficis sense córrer riscos.
El compromís municipal és clar i inequívoc; revertir la gestió del CAP de la Mútua de Terrassa a l’ICS, i per això, si fa falta, s’ha d’anar més enllà del que el Bloc Olesà es va limitar a fer durant onze anys: demanar i rebre mansament les negatives de la Generalitat. La CUP, que ara té la responsabilitat de la salut pública a Olesa, deien sl maig de 2019 que «posen el focus en la participació i l’organització popular com a motor de canvi i afirmen que amb voluntat política es poden portar les normatives al límit i que aposten per utilitzar l’eina de la desobediència en cas que sigui necessari». Potser la ciutadania no els podem exigir que s’arribi a aquest darrer extrem, però el camí està marcat i només cal seguir-lo.
Martí Obiols Casanovas
Secretari de l’Associació per la sanitat pública i de qualitat a Olesa de Montserrat, Paco Fernández Hoces.
