Catalunya sempre ha tingut tradició festiva al llarg de molts segles. Segons els documents històrics, fem xerinola des del segle XIII, sense escatimar en despeses o contenció. És per aquest motiu que Ferran II el Catòlic, l’any 1487 va arribar a limitar les despeses per família amb penes per als que no poguessin contenir-se. Va ser un decret reial que va durar només un any perquè els pagesos van renegociar la llei amb l’excusa que rebien familiars d’arreu, situació que justificava més despesa.
Any 1366
El 9 d’octubre de 1366 el rei Pere III el Cerimoniós (1336-1387) a prec del Prior Jaume de Vivers, senyor d’Olesa, concedeix a Olesa el privilegi de que es pugui celebrar-hi una Fira en la festivitat de Sant Joan Baptista, origen de la nostra Festa Major amb notables avantatges per als concurrents. A més, hem d’afegir-hi el privilegi de que ja gaudia la vila d’estar considerada carrer de Barcelona, que significava la dispensa de pagar determinats impostos. Probablement fou degut a la importància creixent d’aquesta fira anual, que tingué lloc en el 1375 la creació de la Plaça Nova, data també en la que foren aterrades les últimes cases adossades a la muralla del Castell, disposant així de tot el seu perímetre per a celebrar-hi dita fira.
De la publicació local “Rubricata” del mes de juny, “El plebiscit”: “Un del temes que més ha apassionat els olesans últimament, ha estat el de la data convenient per a celebrar la Festa Major. I és possible, que no se’n recordi ningú fins l’any vinent, quan es plantegi el mateix problema. Si fos un plet resolt definitivament, no es discutiria fiar-la un dia ençà, un dia enllà; però com que s’hi ventilen interessos materials per un costat i a la vegada interessos espirituals per l’altre; com que la solució d’ara fa tres anys, de fixar-la el divendres, dissabte i diumenge tercers del mes de juny, fou acordada amb mires als interessos materials, sense comptar amb el veritable sentiment de la col·lectivitat, perdura i es reprodueix el problema cada any”.
En el número de Rubricata corresponent a la Festa Major de l’any passat , ja ens planyien del mateix “Per Sant Joan, a Olesa ja no la fan”. No es volen fer les coses democràticament? Doncs heus així una aspiració general d’Olesa que cal satisfer. “El plebiscit” d’enguany, ha estat arrasador. Des del Círcol Federal Democràtic Obrer passant per l’Agrupació Catalana fins el Círcol Tradicionalista, hom ha demostrat el desig de celebrar la Festa Major per Sant Joan, organitzant els seus millors programes artístics. No parlem de l’estament catòlic en general, que ho espera, i l’Església celebrant amb solemnitat la Diada. El mateix Ajuntament, tant interessat en el laïcisme d’aquestes festes, no va reparar en celebrar els seus actes populars en el dia de Sant Joan, ben concorreguts, per cert. L’element obrer, en bona part, en una majoria aclaparadora, desitjava celebrar la festa. Quasi a cada casa hi ha un Joan a felicitar i acompanyar en el consegüent àpat extraordinari, a més d’honorar al Sant Patró”.
Diversos esdeveniments
A primers de segle, tant l’Ajuntament que patrocinava part de les celebracions populars, com les entitats i partits polítics contribuïen a fer que la Festa Major “fos més Festa”. Aquestes dates i en aquest mes, s’aprofitaven per celebrar inauguracions i diversos actes locals com alguns dels que descrivim a continuació.
Any 1951: inauguració de la Pista de bàsquet del Casal.
Any 1953: coincidint amb la inauguració de la nova pista de bàsquet i jugant a Primera Divisió, el CB Olesa va jugar contra l’equip del portaavions Franklin D. Roosevelt. Fou la primera vegada que va visitar la nostra vila un equip d’un altre país amb una alçada i una tècnica considerable. Els americans regalaven xiclets i encenedors. Va ser tot un espectacle amb banda de música inclosa. Tot era part de la propaganda política pro-americana.
Any 1954: primer concurs de carrers engalanats. El guanyador fou el carrer Alfons Sala.
Any 1955: Festa Major de nou a l’envelat. Com s’havia fet vint-i-dos anys enrere, l’Ajuntament va decidir retrobar una tradició que consistia en la instal·lació, darrere la Plaça del Mercat, d’un gran envelat on s’havien de celebrar els actes més importants de la Festa Major.
Any 1961: visita a Olesa de Ladislao Kubala. En el partit de Festa Major entre el CF Olesa i el CD Condal de Barcelona, Ladislao Kubala, una vegada ja retirat, fa fer la sacada d’honor.
Any 1962: estrena dels gegants i Capgrossos d’Olesa. Els anteriors que hi havia hagut a la vila, pertanyien a la societat d’El Círcol i havien desaparegut durant la Guerra Civil (1936-39).
Any 1966: inauguració de la Piscina Municipal, durant el mes de juny, en un acte presidit per Josep Antoni Samaranch, Delegat Provincial d’Esports i l’Alcalde d’Olesa Argimiro Matas i els regidors Gaietà Dalmases i Luis Carreras.
Any 1967: inauguració del camp del CF Olesa. Després de molts anys de jugar al camp de La Flora, en uns terrenys propietat de l’empresa Sedó S.A., l’any 1964 la direcció de l’empresa va comunicar que donava dos anys de temps per deixar lliure el terreny. Després de molts inconvenients, les autoritats locals amb el seu alcalde Argimiro Matas al capdavant, van negociar l’adquisició d’unes vinyes de diversos propietaris a la zona de Les Planes on es construí el nou i actual camp de futbol.
Any 1968: tornen els americans a jugar a bàsquet a Olesa. Mitjançant les gestions de l’olesà Mariano Castelltort, va ser possible que el CB Olesa disputés un altre partit de bàsquet amb un equip americà, ja que als anys 1953, 1954 i 1955 van arribar a Barcelona els vaixells de la IV Flota dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt, Kennedy i Tarawa, i van jugar a Olesa amb motiu de la inauguració de la pista de ciment del CB Olesa.
Any 1970: desapareixen les fogueres de Sant Joan. Arran de la pavimentació dels carrers i places, en aquests anys ja només es van encendre algunes fogueres en barris perifèrics. Uns anys abans ja varen desaparèixer les de Sant Pere.
Any 1972: inauguració de la reforma de la Plaça de les Fonts obra de l’olesà Amadeu Paltor.
Any 1977: fins aquest any els esquemes van ser els mateixos. A partir d’aquest any comencen uns cinc anys en què els barris celebraran la seva Festa Major. S’hi sumaren dues circumstàncies: per una part, l’Ajuntament estava malament de diners per a contractar espectacles i orquestres de prestigi, i per l’altra banda, desitjava fer una Festa Major millor i diferent de les que s’havien fet fins aleshores. El resultat no va poder ser millor. La desaparició del tradicional envelat i la desaparició també de l’elecció de la Pubilla d’Olesa i les seves Dames d’Honor, esdeveniment que es feia de de l’any 1959.
Any 1984: celebració de l’Agermanament d’Olesa amb Weingarten (Baden). Després de la visita de la Rondalla d’Olesa l’any 1980 a aquesta ciutat alemanya, va ser convidada a fer una gira pel sud d’Alemanya i a visitar la ciutat de Karlsrube i les poblacions del seu entorn, entre elles Weingarten.
Any 1985: creació del Premi Recerques Vila d’Olesa i inauguració de les Galeries Olesa.
Any 1986: inauguració del Refugi de Pescadors a l’Areny del Molí.
Any 1990: incorporació als Gegants d’Olesa. Amb motiu de la Festa Major i coincidint amb la XI Trobada de Gegants, s’inaugurà una nova parella a la nostre vila: el Gaietà i la Maria, gegants de fibra de vidre i pagats per l’Ajuntament.
Any 1992: primera Fira de Santa Oliva a la Plaça de l’Oli.
Any 1997: inauguració de la remodelació de l’edifici de l’Ajuntament.
Any 2000: l’actor i director de Comediants, Joan Font, vestit de romà, va fer el pregó de la Festa Major d’aquest any. Els actes foren els següents: Dia 23, Pregó, Havaneres i Ball de Revetlla amb l’Orquestra Constellation. Dia 24, Pallassos al Parc Municipal, Correfoc a càrrec dels grups Custus Ignis i Diablots d’Olesa. Dia 25, Trobada de Gegants, Circ d’Estiu al Parc Municipal, actuació de l’Esbart Olesà a la Plaça de l’Oli, Concert al Teatre Nou de La Passió de l’Orquestra La Principal de la Bisbal. A la nit, ball amb la mateixa orquestra a la Plaça Catalunya i Ball amb Música-Disco al Parc Municipal. Dia 26, Cercavila amb Gegants, Festa d’animació amb el grup Yucumba al Parc Municipal, Cercavila amb la Serp Estricadora de la UEC i cloenda amb un castell de focs d’artifici, com era tradicional.
Elies
