Aquest mes de febrer vaig caure en un “frau” en Internet. Quan em vaig adonar de tot, ja era massa tard. Em sentia tan dolguda i enganyada que vaig escriure un e-mail a TV3 explicant-los el que havia detectat i els hi vaig demanar que ho corroboressin i si era possible, després en fessin difusió. L’endemà em trucava una noia del departament dels Matins de TV3. Em va dir que ho havien buscat i que tenia raó. I em va preguntar si podria explicar-ho davant les càmeres. I van venir a casa meva.
Tothom sap que és la targeta sanitària. Oi? Però existeix una altra que té una validesa d’un any i serveix per quan surts de l’Estat Espanyol per seguir tenint cobertura mèdica quan marxes per la Unió Europea: és la Targeta Sanitària Europea (TSE). Es pot demanar presencialment, per telèfon o per internet. Jo la vaig fer com sempre, des de l’ordinador de casa. La pàgina oficial no la recordo d’un any per l’altre i és per això que primer de tot sempre faig la recerca pel Google on poso “renovar la targeta Sanitària Europea”. I com a primera opció, hi ha l’empresa que et vol enredar. Esperant silenciosa i discreta, les seves innocents víctimes.
Deuen haver pagat molts diners a Google perquè aparegui com a primera opció: “Renovar tarjeta Sanitaria Europea/Solicitar Tarjeta Sanitaria, www.tarjetasanitariaeuropeaonline.com”
Un cop entres a la web, creus estar en la pàgina oficial, doncs no recordes com era exactament la de l’any anterior, i no busques cap més, perquè en tot moment creus que és la pàgina correcta. I aquesta és la seva cruel intenció: que t’ho creguis al màxim. En les caselles introdueixes les mateixes dades de sempre. O sigui: totes les teves dades i les de la teva família. I vas acceptant i vas avançant. Fins que, en l’última pantalla et diuen l’import a pagar. Fins i tot en aquell moment de sobtada sorpresa t’estranyes, però com que també és veritat que per renovar un DNI perdut, també he arribat a pagar, vaig pensar amb certa resignació que cada vegada més es cobra per tot. I pagues. I introdueixes dins les caselles les dades de la teva targeta bancaria, la data de caducitat i els tres codis de seguretat, tal com fas en altres compres online.
La policia Local d’Olesa de Montserrat i els Mossos d’Esquadra de Martorell, els dos llocs em van dir el mateix, que no es pot fer denúncia via penal, i que només es pot fer denúncia per via civil. Això implica un advocat, un procurador… Les empreses que es dediquen a fer confondre la gent amb pàgines que tenen un aire similar, ho fan per obtenir diners de forma fàcil. Malauradament queden protegides automàticament gràcies a la lletra petita que explica que ells cobren, però que existeix “una altra pàgina web” que fa el mateix servei, però gratuït. I t’informen que quan clicaràs a la tecla d’Acceptar, ja no tens res a fer. No hi ha marxa enrere. Ni reemborsament possible. Has acceptat i punt. L’usuari cau en una estafa “legal”.
Miri com m’ho miri, jo segueixo creient que això no pot ser legal. Encara que em vulguin pintar de rosa aquesta estafa, per mi segueix sent una ensarronada. Perquè es basen a enredar-te, en fer-te creure que estàs en una pàgina que no és la bona. Per mi, per molta lletra petita, no deixa de ser lletra petita. On s’oculta camuflada la veritat darrera d’una “parrafada” avorrida que saben que ningú sol llegir.
I des de l’Ajuntament, des de l’oficina Municipal del Consumidor (OMIC) et diuen que tinc raó i que ells, en aquests casos, m’haurien recomanat el que ja he intentat fet sense èxit. En definitiva, l’única via són advocats, i això vol dir molts diners. I aquestes empreses saben que acabarà sent poca gent la que es gastarà els diners per una lluita perduda.
A mi m’han enredat 59 €, perquè per sort, només tramitava una sola targeta, però hi ha qui ha demanat 4 una per cada membre de la família. La broma cada cop fa menys gràcia: 236 €.
És legal? Aquestes empreses no han aparegut ara. He buscat informació i ja en el 2010 apareixen alertes de la Seguretat Social avisant que hi ha pàgines web absolutament irregulars amb simbologies similars i que ofereixen la gestió de la targeta Sanitaria Europea mitjançant internet, cobrant del ciutadà una quantitat de diners, quan en realitat l’obtenció d’aquesta targeta és totalment gratuïta. I l’únic que fan, és enllaçar les dades que envies amb l’oficina virtual de l’organisme públic que serà qui realment t’acabarà enviant la teva targeta a casa dins d’un sobre. O sigui que no gasten en tu, ni un humil segell. Apareixen durant unes setmanes i quan ja han fet calaix tornen a desaparèixer silenciosament abans de fer massa renou, i durant un temps no hi són. Esperen relativament poc però suficient perquè tot s’oblidi i quedi com el record d’una trapella. I després, tornen a sorgir i tornen a fer el mateix, per atrapar a noves víctimes. A més, s’han hagut de gastar molts diners assessorant-se bé del que és delicte i del que no. D’aquesta manera s’asseguren que els hi arribaran poques denuncies, si és que en reben cap. I qualsevol multa que els hi pogués caure, seria irrisòria amb la recaptació que fan cada dia en tot l’Estat Espanyol.
I et sents impotent. T’afanyes per anul·lar la targeta perquè ignores fins a quin punt poden utilitzar-la. I et sents molt vulnerable, perquè algú que t’ha enganyat intencionadament, ara a més, té en el seu poder totes les teves dades personals, les teves i les de tota la teva família. I penses: I si les utilitza per alguna altra finalitat? I la justícia diu que això no és delicte. Té nassos. Com ens podem protegir davant d’un engany com aquest si la justícia no ho fa?
Però és clar, avui mires la TV i veus el judici en directe i t’adones realment de la comèdia i el ridícul que fa la nostra justícia aquests dies. I te’ls mires, i els hi veus als ulls aquella arrogància que té la gent que sap que està al poder. Vestits amb aquelles obsoletes togues negres llargues i lluents. I penses… aquests són els qui ens han de protegir davant d’un engany?
És per això, que he emprès una lluita més silenciosa. No és cap solució però sí una manera de protecció. Es tracte de divulgar el que fan aquestes empreses. Que corri la veu, que la gent ho sàpiga. Que se’n faci ressò i arribi a tothom.
Són empreses deshonestes. S’aprofiten expressament de la ingenuïtat de la gent per fer-se rics. Estic segura que els propietaris d’aquestes estafes, passegen somrients i cofois per la seva ciutat, envoltats de gent que ignoren el que realment fan.
No podem quedar-nos de braços plegats quan sabem que diàriament està caient molta gent al seu parany. I aviat vindrà setmana Santa, després les excursions de fi de curs dels nostres fills, i després vindran les vacances… i són en aquestes dates, tan assenyalades, quan aquestes empreses recaptaran molt més.
Jo no vull recuperar 59 €. Em conformo en evitar que d’altra gent caigui. El meu granet de sorra és avisar-vos, i el vostre granet, és difondre-ho.
Gemma Valls
