Mai no podia, en els meus somnis, desxifrar els enigmes que la meva ment formava. Em trobava immers en seqüències entretallades i situacions inversemblants. Patia per la impotència de discernir d’on provenien les imatges que al meu cervell es creaven. Com localitzar una situació creada i ubicar-la a la realitat?
Després de molt de temps pensant en això, vaig idear un pla per “atrapar” el somni i modificar-lo al meu gust. Aquesta situació s’havia anat a poc a poc transformat en veritables malsons.
Un dia, vaig voler tenir, entre amics i coneguts, una xerrada de diverses temàtiques: política, religió, amors, amistat, etc., o sigui, disposar i emmagatzemar en el meu cervell diversos elements i esperar que a la nit, quan apareixen els somnis, que aquests prenguessin a l’atzar alguns dels temes tractats.
A mesura que anava somiant es creaven històries i discussions entre personatges que jo identificava; amb un poderós esforç mental, em vaig incorporar a les situacions, i a mesura que es feien més concretes, jo les anava modificant al meu lliure arbitri perquè el somni no prengués davantera i creés la seva pròpia història.
Va ser una lluita intensa, mental i de creació que el meu cervell no va poder suportar. En un moment de màxima pressió, vaig voler acabar aquell somni –despertar–, però no vaig poder. Esforços titànics vaig fer servir per alliberar-me, però tot va ser inútil. No ho vaig aconseguir. Les meves discussions de tota mena i de tots els temes apareixien i desapareixien amb una rapidesa inimaginable.
I ara em trobo dins dels meus somnis, com un personatge més del que és irreal. Estic atrapat dins seu i no em deixen sortir. Però una cosa he aconseguit: ser el localitzador de somnis.
Josep Duran
